¿Com queden Xavi, els jugadors i Laporta després del desastre amb l’Inter?

I a dalt, ubicat a la llotja d’un Camp Nou ple de gom a gom –es va batre el rècord de recaptació, amb 92.302 espectadors–, queda la figura de Joan Laporta, el president que veu caure, i sense solució, el seu recentment iniciat projecte per activar el cercle virtuós. Si desapareix de la Champions, el valor de la marca Barça baixarà i la reconstrucció serà més lenta i, sobretot, més costosa.

1.- ¿Com queda Xavi?

Tocat. Tocat perquè, després de l’aturada, l’equip se li ha enfonsat. Té la seva explicació. Les baixes de Koundé, Araujo i fins i tot Christensen han desarmat la seva defensa i l’han obligat a jugar amb Piqué contra l’Inter quan estava destinat a ser el cinquè central, tenint un paper marginal. Però el tècnic no aconsegueix armar un equip cohesionat i fiable a Europa, transparent al darrere i sense dominar els partits.

A ell, un centrecampista pausat, que amagava la pilota i feia jugar el seu Barça ordenant-se des de la passada i el control, li costaria tenir lloc al Barça que entrena. Un equip exageradament vertical on el centre de gravetat s’ha desplaçat als extrems (Dembélé sembla l’eix de tot) sense teixir la xarxa de seguretat necessària perquè Gavi i Pedri, interiors d’enorme qualitat però joves i inexperts per sostenir entramats així, puguin sentir-se còmodes.

N’hi ha prou amb veure el partit amb l’Inter. Dominador en la primera meitat; superat i avassallat en la segona. «Són errors puntuals, el del primer gol ens ensorra mentalment», va remarcar Xavi posant el focus en els errors de Piqué (1-1) i Busquets i Eric Garcia (1-2) que van crear el gairebé inevitable descens als inferns. «El segon és un error que no pot passar en l’elit del futbol. Això es paga car», va afegir el tècnic.

No va donar noms, però tampoc calia. A Xavi se li entenia, desproveït dels seus centrals favorits (Koundé i Araujo), pagant, alhora, la falta de jerarquia de les vaques sagrades. Eren ells els que havien de sostenir el Barça. I el Barça es va desplomar, precisament, per ells. En aquesta tràgica setmana amb l’Inter –derrota a Milà (1-0) i empat al Camp Nou (3-3)–, Xavi no ha pogut desactivar els plans de Simone Inzaghi, que ha portat el doble duel al seu territori.

Per alguna raó («a Munic ens va faltar efectivitat, a Milà per altres circumstàncies i no atacar de la millor manera i aquí a casa per errors puntuals», va denunciar Xavi), el Barça s’ha fustigat a si mateix.

I, de passada, ha erosionat la credibilitat del tècnic, que no ha trobat solucions per aturar l’ensorrament del seu equip. Fa un any perquè el Barça, com diria Messi, «no hi arribava». Ara, ni tan sols els reforços han permès lluitar amb dignitat per accedir a l’elit a Europa.

A l’espera del clàssic de diumenge al Bernabéu, Xavi es manté ferm en la Lliga (és líder, amb 22 punts de 24), però la Champions («ha sigut cruel amb nosaltres», va confessar) l’ha portat pel camí de la perdició.

Entre les parades de Ter Stegen (en va fer sis en 90 minuts) i els gols de Lewandowski (dos) no va existir un equip que es cohesionés amb solidesa. Xavi va jugar amb un atrevidíssim 3-4-3 com si tingués Koundé i Araujo, però el Barça va acabar despullat a l’àrea rebent vuit xuts a porta i tres gols.

2.- ¿Com queda el vestidor?

Atordit. Atordit perquè tot el que creia haver avançat en els dos primers mesos del nou curs ha acabat a les escombraries europees. Conviu, a més, un xoc generacional al vestidor amb vaques sagrades que enfilen els seus últims mesos al Camp Nou (Busquets, Piqué i Jordi Alba) i joves, com ara Gavi, Pedri, Ansu, Eric i el lesionat Araujo, que creien estar lluny de la tòxica contaminació europea.

Unit, a més, a fitxatges com ara Lewandowski, Raphinha i el també lesionat Koundé, que venien, per espantar aquests vells dimonis. Però no hi ha manera. El vestidor rescata les imatges de tragèdies europees (Roma, Anfield, Lisboa, Munic i ara Inter) que el col·loquen, de nou, davant un dramàtic mirall.

Xavi va dirigir la mirada cap a l’error individual posant en valor «l’excel·lent primera meitat» de l’equip. «El gol d’ells, l’1-1, ens ha descol·locat. Hi ha hagut més pèrdues, més descontrol, ens han fet molt mal amb les contres», va confessar Busquets, que es va veure superat per l’energia i el vigor de l’equip italià.

«Ho havíem avisat», havia apuntat abans el tècnic sense entendre les causes d’aquesta sobtada davallada de la segona meitat, igual que en el duel de lliga contra el Celta. «Ja coneixíem l’entrada de Barella des de la segona línia». Ho sabia el Barça, però no el va desarticular, com es va veure en l’1-1, pròleg de la tragèdia.

«Sempre hem anat a remolc. Sembla que quan ens fan un gol és un caos», va afegir el capità blaugrana, que va tornar, de manera cauta, el missatge cap a Xavi. «No hem estat precisos ni ben col·locats tàcticament, per això les seves contres», va remarcar ‘Busi’ en un encreuament de retrets per justificar el caòtic empat (3-3).

Fins i tot Eric Garcia va coincidir en aquest diagnòstic. «En la segona part hi ha hagut molt de descontrol. Al final hem assumit el risc de jugar amb tres al darrere i, en aquest intercanvi, amb les pèrdues al centre del camp, hi ha hagut 15 minuts en què ens han matat», va assegurar el jove central, que va sortir a la foto de l’1-2 de Lautaro. «Aquest descontrol ens perjudica, perquè el nostre joc es basa a fer bé les vigilàncies, a tenir el rival tancat al seu camp», va apuntar Eric.

Abans, i tot just fallar en la jugada de l’1-1, Piqué va cedir una pilota cap enrere i el Camp Nou, que s’havia entregat al Barça, va començar a xiular-lo. El so del divorci en un vestidor que no para de rebre cops a Europa, on el rostre de tanta depressió queda simbolitzat en els errors de Piqué i Busquets. O el retrat d’un equip en ple procés de construcció, a qui Europa li va gran. Massa gran.

3.- ¿Com queda Laporta?

Paralitzat. Paralitzada queda la segona etapa del seu cercle virtuós. Paralitzat i enfadat queda ell perquè vendre futur amb les palanques per tenir present immediat no li permet, no obstant, escapar-se del passat més terrible per al Barça. Al president, que va guardar silenci al Camp Nou després del 3-3 que col·loca l’equip a tocar de l’Europa League, se li trunquen els plans que havia dissenyat.

Va apostar a l’estiu per «vendre actius» per tenir des de l’inici un equip summament competitiu. Tant, que havien dissenyat un full de ruta econòmic per arribar, almenys, als quarts de final de la Champions. Potser no arriba ni als vuitens. I més enllà dels diners que deixarà d’ingressar el club (podrien ser gairebé 40 milions), el principal problema és que, havent fitxat 12 jugadors en tot just vuit mesos entre el mercat hivernal i l’estiuenc, el Barça no pot ni treure el cap a l’elit europea.

Ha invertit en aquest període 200 milions d’euros per aixecar un equip que continua a terra. Obligat, com va dir Jordi Cruyff, director esportiu, a «aixecar-se al més aviat possible», perquè diumenge toca clàssic al Bernabéu contra el Madrid.

Li ha tocat el grup més difícil de la competició. ¡Per descomptat! L’han castigat les baixes. ¡I tant! Xavi no tenia tres centrals que podien ser titulars: Koundé, Araujo i Christensen. Però tampoc l’Inter disposava de Lukaku, Brozovic i Correa, que es van quedar a Milà, per lesió. No hi ha, per tant, arguments per estovar la posició de Laporta, el missatge optimista del qual va xocar amb la trista realitat de la Champions.

Sent que li ho ha donat tot a Xavi en un embogit estiu. I, un any després, el Barça està gairebé pitjor, perquè transita cap a l’abisme quan queden dues jornades per acabar la fase de grups. El retorn a les penombres s’acosta, perquè la tornada a l’Europa League s’uneix a l’exili a Montjuïc fixat per a la temporada vinent per les obres al Camp Nou.

A Laporta li toca ara gestionar la decepció que suposa estar transitant per la cornisa al comprovar que formar un equip no és només col·leccionar grans jugadors. Es necessita alguna cosa més. I el problema per al president és que el Barça és tan tendre com poc madur, fràgil al darrere, i això frustra els seus desitjos d’arribar al més aviat possible a l’elit europea.

Notícies relacionades

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

El Barça continua perdent reputació sense perdre el somriure

La bufetada és que el cercle virtuós no es podrà posar en marxa amb la celeritat que pretenia i exigia el dirigent, amb la consegüent afectació a la imatge de marca del Barça. Ara falta veure com digereix Laporta aquest inesperat estat de xoc, que està per sobre fins i tot de les pèrdues econòmiques, perquè l’equip no surt del pou esportiu.

Quan va apostar per Xavi, que era el cartell esportiu de la candidatura de Víctor Font, Laporta va comprar també temps per a la reconstrucció esportiva. El problema és que el temps comença a jugar en contra, a punt de consumar-se el segon desastre europeu consecutiu.