Madrid-Barcelona: el Barça de Xavi camina sobre les brases

Aquesta terrible inestabilitat ha col·locat el tècnic davant la posició més inestable des que va arribar al Camp Nou el novembre passat. I ara li espera un clàssic, que no té res de definitiu en el campionat (és la novena jornada), però sí que donarà respostes definitives sobre un Barça absolutament contradictori.

No només això. També mesurarà les solucions, moltes d’improvisades, que ha d’articular Xavi per aixecar un equip que no supera els seus vells dimonis europeus, que el fan anar per les rutes secundàries, allunyats, per més palanques econòmiques que s’activin, de l’aristocràcia de la Champions.

Joan Laporta, mentrestant, digereix en un més que significatiu silenci el desastre de l’Inter. O com el Barça es va autodestruir en una lamentable segona part, en què va encaixar tres gols en 39 minuts. Loquaç com ha sigut sempre el president, adquireix més valor encara que no hagi obert la boca des que el cercle virtuós que pretenia activar s’hagi aturat en la primera corba seriosa de la temporada.

Ànims en privat

Fa gairebé un any, Laporta es va entregar a Xavi, el tècnic del consens, per sortir de l’embolic que s’havia ficat amb Koeman. Es va posar a les seves mans. Ara, li toca a l’entrenador tornar-li aquesta confiança amb un clàssic que va molt més enllà de ser un clàssic. És un partit per comprovar la reacció d’un equip que «vola», segons la paraula utilitzada pel mateix Xavi, a la Lliga, però que fa anys que no s’enlaira a Europa.

L’actitud del president passa ara per animar en privat el tècnic (tot just acabar el 3-3 amb l’Inter va baixar al vestidor per reunir-se amb ell i el seu staff), elevant, alhora, la vigilància sobre el que passa en un vestidor que no està cohesionat del tot perquè els capitans (Busquets, Piqué, Sergi Roberto i Jordi Alba), i ara més que mai, estan assenyalats.

Assenyalats i sota sospita en el pla esportiu (l’error de Piqué en l’1-1; la fatal pèrdua de Busquets en l’1-2) i, sobretot, criticats públicament per la directiva al negar-se a reduir-se el salari per ajudar a inscriure els nous fitxatges, com va denunciar el mateix Laporta a l’assemblea de compromissaris passada.

Sobre les brases camina ara mateix el Barça, per més que sigui el líder de la Lliga. A més, Xavi obligat a ser creatiu i, especialment, eficaç a cosir de nou les costures de l’equip. Costures tàctiques i costures emocionals.

Inventar un «anti Vinícius»

Per començar, l’entrenador s'ha d’inventar un nou «anti Vinícius», una de les armes més determinants que té el Madrid en atac. No compta Xavi amb Araujo, el jugador a qui va destinar, i amb èxit, la tasca de frenar el veloç davanter brasiler, així que ha d’improvisar un recurs competitiu. Sense descartar fins i tot apostar per la rapidesa d’un esquerrà jove i inexpert com Alejandro Balde, a qui confiaria la banda dreta. Confiat, això sí, a recuperar Kounde per a aquesta singular i especial missió.

El record d’aquell 0-4 al Bernabéu, un dels grans moments del Barça de Xavi, queda encara molt pròxim, eclipsat per la bufetada de l’Inter. Va passar el març passat gràcies als gols d’Aubameyang (en va marcar dos), substituït ara al centre de l’atac per Lewandowski, Araujo (lesionat) i Ferran Torres, aquest últim amb un paper a l’equip que ha descendit, i de manera notable, en els últims mesos.

Xavi: "Asumimos la responsabilidad" pic.twitter.com/PA2ducybbk

— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 12 de octubre de 2022

Xavi té poc temps per «refer», aquesta va ser la paraula triada, el Barça. I sense marge d’error perquè s’enfronta a un Madrid gallard, –ja està a vuitens de la Champions–, que ha sobreviscut gairebé sense immutar-se a l’absència de Benzema, el seu capità, far i ànima, que prepara el vestit d’etiqueta per rebre aquest dilluns la Pilota d’Or com a millor jugador del món. Fins i tot a la de Courtois, el seu altre pilar a la porteria.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Al Barça, en canvi, l’atropellen els esdeveniments perquè no ha trobat l’estabilitat tàctica –Xavi podria retornar al 4-3-3, prescindint de Piqué– ni la solidesa per ser el que va imaginar Laporta a l’estiu, acabat el mercat de fitxatges, el que seria. Ancelotti, en canvi, disfruta d’una pau idíl·lica al Madrid, investit amb la doble corona de campió de Lliga i de Champions, mentre el foc no deixa tranquil al modernitzat, però inconsistent Barça, a qui, com va dir Lewandowski, «de tantes ganes que teníem de marcar ¡se’ns va oblidar defensar».

Una actitud que no es pot repetir al Bernabéu, un estadi on es calibrarà la capacitat del projecte de Xavi.