Neymar toca i se’n va

Una assistència en forma de tracte de favor va rebre Neymar a Barcelona, durant l’amarg tràngol, un altre, de comparèixer en un judici a raó del fosc i polèmic fitxatge pel Barça el 2013, encara inacabat pel que sembla. L’astre brasiler es va trobar amb un jutge futboler i, per tant, comprensible amb les peculiaritats de les seves circumstàncies professionals. El va veure tan adust, tan avorrit al banc dels acusats, que es va apiadar d’ell i li va donar un cop de mà.

La seva advocada va demanar al magistrat si el podia dispensar de mantenir-se a la sala del judici, al·legant que la nit anterior havia jugat amb el París Saint Germain davant el Marsella (a les 20.45 h) i després va passar el control antidopatge.

Neymar Da Silva Santos Junior, amb el seu pare Neymar da Silva Santos i la seva mare Nadine Gonçalves da Silva Santos entraven a les 9.45 h per la porta de la secció sisena de l’Audiència Provincial de Barcelona per comparèixer com a acusats d’un delicte de corrupció i un altre d’estafa pel qual se’ls demanen cinc anys de presó a cada un, a més d’inhabilitació professional i multes superiors als deu milions. L’empresa DIS, que quan el davanter tenia 17 anys li va firmar un contracte de 2 milions euros a canvi del 40% dels seus drets federatius quan fos traspassat, es va sentir estafada amb el preu oficial declarat pel Barça al fitxar-lo del Santos. 

«És públic i notori que el senyor Neymar Junior estava exercint la seva professió. Estava marcant un gol i jo ja era al llit», va acceptar el magistrat José Manuel del Amo Sánchez, president del tribunal, que va mirar de contenir durant la primera jornada del judici la seva erudició futbolística.

Zubizarreta sí que declara

La llarga delimitació de les qüestions prèvies només van permetre la declaració d’Andoni Zubizarreta, el director esportiu del Barça durant la gestació i la consumació del fitxatge (2011-2013). No va tenir tanta sort Javier Faus, exvicepresident econòmic, que va estar tot el matí esperant, ni Raúl Sanllehí, exdirector de futbol, que avui exerceix al Saragossa i allà l’esperen.

El jutge Del Amo va permetre que Neymar marxés amb la seva mare, que no va jugar ni va passar cap control, i poc després ho va fer el patriarca, i va deixar al banc dels acusats del darrere Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, que es van mantenir les nou hores a la sala segona.

No només li va permetre absentar-se el jutge. També va avançar la seva declaració com a acusat, prevista per al dia 21, a avui dimarts malgrat l’ordre establert amb totes les parts, entre les quals s’inclouen el Barça, el Santos, Odilio Rodrigues, exvicepresident del Santos i la Fiscalia. La defensora de Neymar va avançar que el futbolista renunciaria a l’última paraula per reforçar la petició d’anticipar la seva participació.

«Ja l’hi dic jo»

«No vull perjudicar-lo tot i que jugui al París Sant Germain», va dir fent broma el jutge, que més tard va respondre, ell, a la pregunta sobre quina importància té la voluntat d’un futbolista a jugar en un club que se li va fer a Zubizarreta. «Decisiva, ja l’hi dic jo», va replicar Del Amo indignat amb jugadors que «porten tres quarts d’hora en un club i ja besen l’escut» i amb la lleugeresa que, segons la seva opinió, emeten les seves opinions «els periodistes esportius».

Notícies relacionades

Els nervis de Laporta

El Barça de Flick treu bona nota

No poden ser mai tractades d’«indici incriminador» –va replicar quan es van al·ludir a informacions de premsa– ni molts menys quan es pot llegir que algú compara «un futbolista com Isco amb Messi». 

Neymar parlarà avui i se n’anirà a París. Quedarà encara penjant el que es va discutir ahir: si els delictes ja van ser jutjats i si la jurisdicció espanyola és competent per tractar unes maniobres que no són delicte al Brasil.