¿Per què s’ha desgastat la figura de Xavi?

Ha perdut cohesió i harmonia en el seu futbol, incapaç de ser fiable. No ve només de la trista foto contra l’Inter i el Madrid, sinó que és una tendència que s’ha apreciat en els últims partits, exhibint símptomes del descens.

Un descens que, a poc a poc, s’ha anat agreujant perquè la ferocitat defensiva mostrada en la Lliga va saltar pels aires al Bernabéu. En 90 minuts va rebre tres gols, el triple dels encaixats en les vuit jornades anteriors: un. El seu joc, que desprenia entusiasme i contundència ofensiva, ha decaigut.

Toca i toca l’entrenador per agitar l’equip, però no troba la solució adequada. Mou la pissarra amb freqüència i canvia els actors en cada partit, però continua sense trobar el model necessari. Va jugar amb un innovador 3-4-3 a Milà davant l’Inter, però no li va funcionar.

Va fer servir un vestit similar al Camp Nou contra l’equip italià. Similar, però no idèntic. Va acabar amb idèntic mal resultat. Al Bernabéu va recórrer, per exemple, al tradicional 4-3-3, amb una defensa (Sergi Roberto-Koundé-Eric-Balde) que mai havia jugat junta i un mig del camp inèdit (Busquets-Frenkie de Jong-Pedri).

L’equip va evidenciar idèntics problemes per fer mal al Madrid. «Vam canviar el pla d’atac perquè ells hi posaven dos pivots i no trobàvem gent. Al final, vam posar línia de tres i vam col·locar Dembélé per dins i després per fora. Després, vam entrar amb Balde», va relatar Xavi sobre les modificacions estèrils que va introduir en «l’estratègia» del clàssic.

A Munic va començar tot. A Munic es va detectar la fragilitat anímica d’un «Barça en construcció», un argument a què ha recorregut Xavi des de l’empat amb l’Inter. No li falta raó. S’està construint un equip nou.

El problema és que no es veuen els pilars des d’on es pugui aixecar aquest nou edifici, perquè des de la visita a l’Allianz Arena amb una mala defensa d’un córner s’ha comprovat la debilitat emocional del grup. Aquell cop de cap de Lucas Hernández, que va tenir després la continuació del gol de Sané (tot va passar en tot just quatre minuts), va obrir en canal el Barça.

El va destruir emocionalment després d’una bona primera part en el terreny futbolístic. Des d’aleshores, l’equip no té respostes. Quan arriba el primer inconvenient s’enfonsa. «Hem de competir millor. Cal canviar moltes coses», va confessar Xavi després de la primera derrota en la Lliga. «Hem tingut fe i amor propi, però no n’hi ha prou. Hem de fer més coses, més», va implorar el tècnic

No fallen els defenses. Falla l’estructura defensiva. I això implica tot l’equip. El Barça, a més, no aprèn dels seus errors perquè encaixa gols que semblen calcats. Ja siguin xuts exteriors des de fora de l’àrea, horriblement defensats. El de Çalhanoglu a Milà; el de Valverde a Madrid.

Accions en què l’equip s’enfonsa tan i tan a prop del nas de Ter Stegen que permet xuts fàcils a prestigiosos oficials. «Ho havíem parlat», afirma sempre Xavi. Sabia, i parlat estava, que el jugador turc és un artista en aquests xuts. Però el va deixar rematar. Sabia, i parlat estava, que el centrecampista uruguaià domina aquest art a la perfecció. De res li va valer, perquè va concedir l’espai i el temps necessari perquè els dos especialistes disparessin amb comoditat.

Aquesta fragilitat defensiva va més enllà dels noms i té, alhora, un gran impacte emocional en un equip immadur, com el mateix Xavi va denunciar. 

Tres dels quatre capitans havien de tenir un paper més que secundari en el projecte de Xavi. Així era fins que les lesions van fer que Piqué passés de cinquè a segon central per les lesions de Koundé, Araujo i Christensen. Només Busquets, el capità, mantenia la seva condició d’intocable per a Xavi, ja que Alba ha sigut superat per Balde i Marcos Alonso al flanc esquerre de la defensa, mentre Sergi Roberto va trobar la porta de la titularitat per les absències a la banda dreta.

Però fins i tot ‘Busi’ està sota sospita després de la setmana tràgica del Barça. A Piqué, pel seu greu error davant l’Inter en l’1-1, li va tocar assistir al clàssic des de la banqueta. I Busquets –una pèrdua seva en l’origen de l’1-2 de l’Inter va ser determinant–, no ha acabat cap dels dos grans partits.

«No ens pot passar allò de l’1-0, no ens pot passar», es va queixar amargament Xavi. Tenia raó el tècnic. «Calia fer falta», va afegir després. Era Busquets qui havia de fer falta a Kroos. I va intentar en un parell d’ocasions fer falta a l’alemany, que va iniciar el contraatac finalitzat després per Benzema. Ho va intentar, però no el va poder aturar en el que va resultar ser el pròleg de la derrota del Barça.

Xavi medita alterar l’estructura del Barça just ara que s’enfronta a tres partits consecutius al Camp Nou: Vila-real (dimecres), Athletic (diumenge) i Bayern Munic (dimecres). Després d’insistir en el format dels dos extrems purs, amb Raphinha i Dembélé, el tècnic va marxar més convençut del Bernabéu amb el que van aportar en els minuts finals Ferran Torres, que es va retrobar amb el gol, i Ansu Fati.

Són extrems, però de característiques molt diferents del descontrolat jugador francès o el tímid davanter brasiler. A més, Xavi podria donar descans a Busquets, ubicat al focus de la crítica pels seus errors contra l’Inter i el Madrid, obrint així la possibilitat que Frenkie de Jong agafi el timó de l’equip sense poder descuidar en cap moment el talent agressiu que irradia Gavi, a qui va fer seure a la banqueta en el clàssic.

Aquest «cor amb potes», tal com el va definir el tècnic, acaba de ser triat com el millor jugador jove del món en la gala de la Pilota d’Or. I té el que més necessita Xavi. Té l’energia i alegria que necessita injectar el tècnic per oblidar el futbol trist i apocat que desprèn el seu Barça en les últimes setmanes.