El Vila-real paga els deutes del Barça

No hi va haver una acció que desencadenés la lapidació blaugrana, concentrada en vuit minuts, que va deixar el Vila-real inservible. Un rampell d’inspiració condensat en jugades molt similars. Van néixer totes en atacs ràpids i decidits mal tancats pels grocs, castigats pel tres de tres encadenat del Barça: tres rematades, tres gols. Un prodigi d’efectivitat que sol ser el sisè o setè defecte que recorda Xavi quan enumera les deficiències de l’equip.

HALFTIME AT SPOTIFY CAMP NOU!

3️⃣ Barça (Lewandowski 31, 35 | Ansu Fati 38)
0️⃣ Villarreal#BarçaVillarreal pic.twitter.com/Z31Hd4ZUVA

— FC Barcelona (@FCBarcelona) 20 de octubre de 2022

A borbolls van anar caient els gols davant l’equip que era el menys golejat de la lliga. En aquells vuit minuts va encaixar el Vila-real tantes bufetades com en les nou jornades anteriors. Més o menys com li va succeir al Barça diumenge al mostrar una desconeguda vulnerabilitat el dia menys pensat. No les tenia totes amb si l’equip blaugrana, ni l’afició, que va reduir l’assistència a l’estadi.

Les seqüeles del Bernabéu

No és menys cert que Xavi va alinear els tres futbolistes amb més gol de l’equip. La derrota del Bernabéu s’havia carregat cinc jugadors. Potser hauria sigut la mateixa xifra de canvis quatre dies després de l’últim partit i tres abans del pròxim (diumenge davant l’Athletic). Les identitats van venir determinades, sens dubte, per les actuacions del clàssic. Va desaparèixer Busquets, van desaparèixer Eric i Balde, i van desaparèixer els dos extrems, Raphinha i Dembéle, que van exercir un paper molt tebi en contrast amb el vigor aportat per Ferran i Ansu Fati. La plasmació de les conseqüències de perdre.

Va semblar providencial el canvi quan Ansu Fati va xutar al lateral de la xarxa en el minut 2, exhibint aviat el proverbial olfacte de gol del 10. Ningú com ell traça les diagonals cap a l’àrea quan la pilota està a l’altra banda o busca la profunditat quan discorre pel carril central. Ansu necessitava el gol i el va buscar amb afany, necessitat, ansiós, i el va trobar abans del descans per allargar el metrallament de Lewandowski.

Alba torna a somriure

El Barça té molt interioritzat l’hàbit de centrar pilotes a l’àrea quan se li presenta l’ocasió. Tot i que no hi sigui Lewandowski, el destinatari, la raó de les centrades, fonamentalment les aèries, però també els rasos de Jordi Alba, que va tornar a somriure després de recuperar la titularitat i assistir dues vegades. Va estar més a l’àrea groga que en la taronja que defensava l’estrident equipatge de Ter Stegen. 

Absent Busquets, el comandament va ser transferit a De Jong, que va semblar rejovenir al trobar-se de cap sobre Gavi i Pedri. Va exercir el poder amb la grandesa de qui l’utilitza amb responsabilitat, protegint-los i ajudant-los en una tasca solidària robant pilotes que va permetre al Barça encadenar un atac rere un altre.

Dos contra dos sense por

Notícies relacionades

El Barça es condemna pels seus propis errors a Kaunas

El Barça de Flick treu bona nota

No va tenir por Xavi en alinear una defensa experimental, amb només un titular d’origen (Koundé) i acabat de reaparèixer. La deriva del xoc va deixar plantejat un duel de dos contra dos (els centrals contra els dos puntes grocs, Jackson i Danjuma) que reduïa a zero el marge d’error. La insòlita composició de l’onze va provocar que Marcos Alonso, l’altre central, del Barça, fos l’executor dels córners elegit per Xavi.

L’impacte de la cascada de gols barcelonistes va intimidar el Vila-real, que es va sentir impel·lit a mirar enrere, i amb motiu. L’entrada de Morales va obeir més a rodar el veterà davanter que a burxar en la defensa barcelonista. Es va enfrontar a Koundé, i no va tenir res a fer davant un tipus tan ràpid, tan llest i tan atent com ell.