El Barça-Bayern, entre l’amistós o la final

A les 18.45 hores es disputa el partit en el qual es dirimeix la sort dels blaugrana: el comiat definitiu de la Champions per segon any consecutiu –Xavi igualaria el maleït rècord de Louis van Gaal, l’equip del qual va caure dues vegades seguides en la fase de grups, les temporades 97-98 i 98-99– o la pervivència d’aquest bri d’esperança, que començaria a substanciar-se a continuació, amb una obligada victòria sobre el Bayern (21 h). Newcastle, PSV Eindhoven i Dinamo de Kíiv van ser els adversaris a la primera campanya i el Bayern de Munic, Manchester United (a la fi, els finalistes d’aquella edició, i al Camp Nou, per acabar-ho d’adobar) i Brondby, els de la segona.

En mans de l’atzar

No queda més subministrament per alimentar la il·lusió blaugrana que la quota d’atzar que sempre interfereix en el futbol. Estar en mans del Viktoria és una mica més que una situació «incòmoda», com va dir Xavi. És dramàtica. Tràgica. L’equip txec no ha guanyat ni un sol punt. En el grup de la mort, tot cal dir-ho. 

«Em queda encara aquesta sensació de ràbia. Ho vam tenir a les nostres mans i ara no depenem de nosaltres», compartia Xavi a la sala de premsa, lamentant-se encara, sobretot, del 2-0 de Munic, on el tècnic va acariciar la victòria en un gran primer temps que es va dissipar en quatre minuts. Del 50 al 54. Poc després de la represa, Lucas es va colar per cabotejar un córner i Sané va culminar un contraatac per la zona central blaugrana.

Cobrar-se la revenja

El mal arbitratge a Milà, amb un gol anul·lat i un penal ignorat, i les errades defensives contra l’Inter en la tornada, s’afegeixen als motius del virtual comiat del Barça. «Estem en aquesta situació per errors nostres», va admetre Xavi, amb prou capacitat per saber que aquestes explicacions no justifiquen el paper exercit. Per «molt cruel que hagi sigut la Champions amb el Barça», insistia. Ell va ser el primer a proclamar que amb els reforços adquirits a l’estiu es podia aspirar a tots els títols i la competició ha col·locat l’equip en aquest lloc.

L’Inter-Viktoria acabarà a les 20.30 hores, i llavors l’indecís culer decidirà si va al Camp Nou o no (és més fàcil decidir entre veure el partit per la tele o mirar un documental) segons el seu particular plantejament vital esportiu. ¿Passaré una bona estona amb la proposta d’espectacle que pregona qualsevol entrenador del Barça, Xavi, per descomptat, inclòs, o esperaré la victòria sobre el Bayern amb el qual hi ha tants comptes pendents? La plantilla veurà reunida el partit de San Siro. Ni l’equip ni l’afició tindrien més al·licient que cobrar-se la revenja de l’anada i sanejar els afronts acumulats en el passat.

Alineació ja decidida

Una disjuntiva semblant va planar pel cap de Xavi, que va dir haver decidit ja l’alineació, abans de conèixer el desenllaç del partit que podria condicionar-la. Si fos una cita irrellevant a efectes de la classificació, potser hauria de reservar algun titular per al València-Barça de dissabte, que no s’augura gens plàcid. Si quedés alguna possibilitat –el Barça hauria de guanyar el Bayern i el Viktoria a domicili i que el Bayern vencés l’Inter en l’última jornada– hauria d’alinear totes les forces vives de l’equip. L’onze alemany, ja classificat, necessita un punt per assegurar el cap del grup. Julian Nagelmann farà seure algun dels seus. 

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

«Si no passem, competirem a l’Europa League com lleons», va avançar Xavi sobre el mateix camí de l’any passat que tornaria a traçar el Barça i que va acabar en els quarts de final contra l’Eintracht de Frankfurt.

El plaer de disfrutar o el plaer de la victòria. Sigui un amistós o sigui una final.