L’Inter envia el Barça al soterrani d’Europa després d’aixafar el Viktoria (4-0)

En set minuts, l’Inter va certificar la defunció esportiva del Barça. En només set minuts, i amb dues còmodes rematades des de l’àrea petita, un cop de cap fàcil de Mkhitaryan (1-0, m. 35) i una rematada encara més fàcil de Dzeko (2-0, m. 42), es va rubricar el testament blaugrana, agreujat després per un altre gol de Dzeko (3-0, m. 66). I fins i tot Lukaku, que reapareixia després de 60 dies de baixa, es va afegir a la festa amb un golàs (4-0, m. 86).

Un cop més, al Barça l’enviaven a malviure al soterrani d’Europa, expulsat a la primera d’una Champions que no admet equips immadurs, poc fiables, ineficaços (així va encaixar a Munic la primera derrota) i desorientats com a Milà, on es va precipitar a l’abisme, del qual ja no ha sortit perquè a casa, i contra l’Inter, va perdre el cap.

Marca el Inter... ¡San Siro estalla de alegría!
Malas noticias para el Barcelona que con este resultado estaría fuera de la Champions. #LaCasaDelFútbol pic.twitter.com/BGWKmQC5ZF

— Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) 26 de octubre de 2022

L’Inter no es va equivocar. Va trigar més de mitja hora a trencar la resistència del Viktoria Pilsen, un honrat equip txec. Honrat però sense la qualitat necessària per mantenir-se en l’elit continental.

Va topar al principi amb el gegant Stanek, un porter de gairebé 2 metres (fa 1,92 cm), que va repel·lir les dues primeres ocasions italianes. Però el gol era qüestió de minuts. I en només set van arribar les dues dianes que van certificar el ja gairebé tradicional descens a l’infern europeu, transformat, com diria Mourinho, en «un tauró fracassat».   

No són els diners que es deixen d’ingressar sinó l’impacte reputacional que provoca tornar a les catacumbes de l’Europa futbolística. Són molts diners (20 milions d’euros), una fortuna en temps de crisi que ofega el club, que optimista, i aliè al pessimisme crònic que desprèn el Barça des de Berlín-2015, havia pressupostat arribar fins als quarts de final. Ni a vuitens ha arribat l’equip de Xavi.

Idèntica ruta depressiva

No s’ha acabat l’octubre i ja és fora de la Champions, dibuixant la mateixa i depressiva ruta de la temporada passada, com si fos aquell Barça de Van Gaal abans de l’inici del 2000 quan també va encadenar dues eliminacions prematures en la fase de grups: 1997-98 i 98-99. Des d’aleshores, l’estabilitat en l’elit europea era poc menys que indiscutible.

Ara, en canvi, l’estabilitat en la segona divisió, també. Coincideix, i no és casual, per descomptat, amb la sortida de Messi. Sense Leo, el Barça ha abaixat tant el seu nivell que no pot mirar als ulls als grans del continent. És un esglaó per sota, fins i tot, dos. Ni els diners (200 milions d’euros invertits en tot just vuit mesos per reforçar l’equip) porten la felicitat.

El cercle virtuós s’encalla

Per molta palanca que s’activi (fins a quatre vendes d’actius li van permetre a la junta de Laporta recaptar gairebé 800 milions d’euros), l’equip continua encallat. No hi ha manera de fer girar el cercle virtuós.

A Laporta, en la seva primera època, li va costar fins a tres anys arribar al cim de París-2006, la segona Champions blaugrana, amb Ronaldinho com a líder al camp i l’assossegat i imprescindible Rijkaard assegut a la banqueta.

El president va arribar el 2003 i abans va passar pel calvari de la llavors Copa de la UEFA, en què ni tan sols es va acostar a la final. Ara, tres quarts del mateix. La Champions és inabastable per al Barça post Messi. Com ho va ser per al Barça amb Messi en els seus sis anys finals.

El problema d’aquesta segona etapa de Laporta és que ha venut tot el que es podia vendre per donar-li un projecte sòlid a Xavi. Sòlid per, almenys, travessar la primera frontera europea.

Sense aprendre dels errors

Però res de res. El Barça no aprèn dels seus errors. Per molt recents que siguin. El curs passat només havia de guanyar el Benfica al Camp Nou per tenir la disfressa dels millors del continent. Doncs va empatar (0-0). Aquesta temporada només havia de guanyar l’Inter al Camp Nou per ser l’únic amo del seu destí. Doncs va tornar a empatar (3-3).

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Així, d’ensopegada en ensopegada, el Barça de Xavi acaba a les catacumbes d’Europa, submergit, un altre cop, en la ruïna. Una ruïna esportiva perquè l’aparta dels grans focus d’Europa, disfressat de «tauró fracassat», segons l’argot mourinhista. Una ruïna econòmica i, a més, una ruïna per a la imatge de la marca d’un club que va accelerar a tota velocitat a l’estiu, però es va ensorrar a la tardor. 

El 26 d’octubre el Barça (20.35 h) ja és un no-ningú al continent, desterrat un any més als ingrats i inhòspits dijous de l’Europa League.