Trist comiat del Barça de la Champions: una qüestió de diners

Però després la pilota, just com sol ser, per més cruel que sigui la Champions, com sosté Xavi, el va posar al seu lloc. «Hem d’insistir, no és moment de dubtar, ara no. Estem en una situació que no esperàvem i no desitjàvem, però no podem dubtar perquè anem pel bon camí. És qüestió de temps», va indicar el tècnic des de Pilsen.

Camí de la segona divisió

I el seu lloc, per molt que dolgui admetre-ho, és la segona divisió del futbol europeu. Juga aquesta nit el Barça per diners. Ni tan sols per honor. L’honor el va embrutar al quedar-se en la quarta i antepenúltima jornada esgarriat, eliminat ja virtualment.

Caiguda que es va certificar en la cinquena i penúltima jornada amb una altra bufetada del Bayern (0-3), que no entén de palanques ni de guanyar temps a la pilota perquè el seu projecte sí que és sòlid i està per sobre dels entrenadors, mani qui mani (Heynckes, Guardiola, Ancelotti, Flick o Nagelsmann) al poderós club bavarès. El Barça, en canvi, no té cap poder. Ha perdut el que el feia singular i diferent: el poder de la pilota.

🎩 PEDRI 🪄 pic.twitter.com/9TUZic3WmG

— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 31 de octubre de 2022

Ofegat per la impaciència

Juga així el sisè i últim partit d’una lligueta que l’ha tornat a la condició de pobre. Pobre futbolístic i pobre econòmic perquè deixarà d’ingressar entorn dels 20 milions d’euros. Tenia un xec de 9,6 milions per arribar a vuitens. Ni el va veure. En tenia un altre, segons havia pressupostat el club per arribar a quarts, de 10,6 milions.

Ni rastre d’aquests ingressos tan necessaris per a un club ofegat per la impaciència i endeutat fins a les celles. Embrutat des de fa anys el seu honor i, per descomptat, el seu prestigi a Europa el Barça juga per diners. Tan simple com això. Juga per recollir 2,7 milions d’euros, una fortuna en temps de crisi. 

És l’únic argument raonable d’una institució que fa massa temps (més d’un lustre) que busca la seva identitat, enredat en proclames que després no es corresponen amb la seva realitat. «No podem perdre la identitat, costi el temps que costi. No és moment de dubtar, cal insistir i tenir calma», va reclamar Xavi.

I la seva realitat no és cap altra que assumir la seva condició d’equip d’Europa League. Pertany, per més mal que faci sentir-ho, veure-ho o llegir-ho, a la segona divisió futbolística del continent. L’elit són els altres. «Potser els passos són més petits del que esperàvem. Però hem de ser pacients», va reclamar el tècnic.

Iñaki Peña, titular

A Xavi li toca conviure amb tan traumàtica ferida, de gairebé impossible cicatrització, tret que aconseguís Lliga, Copa i Europa League, conscient que ha d’orientar la seva mirada cap a Espanya. Després d’acostar-se al Madrid (només un punt els separa després de combinar-se el 0-1 de Mestalla amb l’1-1 conquerit pel Girona al Bernabéu), el comiat de la Champions situa el Barça davant el seu cruel mirall.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

És un partit estèril i no convé posar en perill Lewandowski, el tresor més gran que els queda a Xavi i Laporta. No va viatjar el polonès a Pilsen perquè tenia «unes molèsties a l’esquena». Sí que seran titulars Iñaki Peña, que s’estrena oficialment, i Pablo Torre.

No hi va anar Lewandowski perquè està sent cuidat i protegit amb els honors que ell sí que mereix, transformat en el cor que fa respirar el Barça a la Lliga, amb 13 gols en 12 jornades. Va deixar de respirar a Europa (es va quedar sec a Munic, on va ser un davanter terrenal i cap company el va trobar a Milà) i l’equip de Xavi es va autodestruir. Sense el gol del polonès, es va quedar a les fosques, condemnat a nits depriments com les de Pilsen.