Entrevista a Alejandro Balde: «De la meva generació només quedo jo»

-Si hagués de triar un adjectiu per definir l’any, ¿quin seria?

-Inesperat. Per tot el que he viscut. Tot bo, però inesperat.

-¿I recorda com va començar el 2022?

-Vaig començar entre el Barça B i el primer equip i al final vaig acabar la temporada al primer equip. Aquest estiu vaig fer una bona pretemporada i ja no he tornat a baixar.

-El seu principi d’any va ser al llit, malalt de covid.

-¡És veritat!

-¿Ha explicat quants derbis haurà jugat en la seva vida?

-Molts. Més de 15 segur.

-¿Aquest serà un derbi més o un de molt diferent?

-Quan ets una criatura, el derbi és el partit de l’any perquè esperes que arribi aquest dia. Ara tinc la mateixa il·lusió pel derbi i, a més, la gent vindrà a l’estadi amb moltes ganes després de dos mesos sense futbol al Camp Nou.

-¿Tenen la sensació que la Lliga gairebé comença o que, en realitat, es reprèn?

-És difícil respondre venint d’un Mundial, immers en una altra dinàmica i després d’un mes i mig fora. Al principi va costar una mica, però era qüestió d’oblidar-se’n i centrar-se en què ve ara.

-¿Ha oblidat l’experiència d’aquest Mundial?

-L’he intentat oblidar, però al final acabes parlant amb algú i tornés a pensar sobre si podia haver anat d’una altra manera.

-¿Amb quin regust es va quedar?

-Ens va quedar la sensació que podíemr haver arribat més lluny. L’experiència va ser bona.

-¿Van fallar vostès o va faltar sort?

-El Marroc va fer el seu partit, i ho va fer bé. Després la sort ens va girar l’esquena en els penals.

-¿Quina és l’experiència que més l’ha impactat?

Anar al Mundial, sens dubte.

-Va passar de sobte.

-No m’ho creia. Estava per jugar contra el Japó amb la sub-21, m’ho van dir i vaig volar a Barcelona per agafar les coses i l’endemà viatjar cap a Qatar.

-¿Què li va passar pel cap?

-Tot va passar molt ràpid. Era a l’avió pensant que anava al Mundial i no m’ho creia.

-¿Ho veia impossible abans que passés?

-Hi havia rumors. Abans que aparegués la llista sé que el meu nom sonava. Però mai havia anat convocat i entrar per anar directament al Mundial... Al lesionar-se Gayà vaig començar a creure-m’ho una mica.

-Tornant al derbi. ¿Queden sentiments de rivalitat amb l’Espanyol o ja no?

-Per mi, que soc culer des de petit, el derbi ha sigut sempre un partit molt important, com ho és un clàssic. Sempre he viscut la rivalitat i les ganes de guanyar l’Espanyol sempre hi són.

-Però va jugar a l’Espanyol.

-Només hi vaig ser un any. En porto 12 al Barça. I he sigut culer des de petit.

-I de petit jugava de davanter. Ara és lateral. ¿De què li agrada jugar de veritat?

-La meva posició ideal és la de lateral esquerre. Ara sí. Vaig ser davanter de futbol 7 i al passar al futbol 11 jugava d’extrem esquerre. En un partit es va lesionar un company, em van posar de lateral i ja m’hi vaig quedar.

-¿I es troba sent còmode?

-Sí, sí. Aquesta Lliga vaig jugar per primera vegada de lateral dret i també em vaig trobar bé.

-¿Cap dificultat?

-El primer partit, a Mallorca, va ser el més difícil pel posicionament i el perfil que has d’adoptar, però no hi havia temps i m’hi vaig haver d’acostumar ràpidament.

-El seu principal defecte és l’agressivitat per defensar. ¿Hi està d’acord? ¿Li costa?

-Sí. Tinc moltes coses positives ofensivament, però sempre m’ho han dit de les qüestions defensives. En les categories inferiors vas més sobrat i no hi dones importància. Des que soc aquí, n’hi he de donar, és clar, i he millorat bastant.

-Va jugar set partits tota la temporada passada i aquesta ja ha jugat els set en els primers vuit partits. ¿Quina és l’explicació del canvi?

-L’any passat va ser d’aprenentatge. Estava entre el Barça B i el primer equip i no sabia ben bé quin era el meu lloc. Ara estic més assentat i he après.

-I va tenir una lesió de lumbàlgia i una altra de turmell.

-La lumbàlgia va ser amb el primer equip i el turmell per una entrada jugant amb el B contra el Castella.

-¿Què va aprendre?

-A intentar ser més fort mentalment i preparar-me millor. Són experiències que has de passar, les bones i les dolentes, i se n’ha d’aprendre. Em va ajudar a trobar-me més fort en els moments difícils quan vaig tornar a jugar, sense ritme, i llavors vaig deixar de jugar i em vaig dedicar a preparar-me millor físicament.

-¿En qui es va refugiar? ¿Qui el va ajudar?

-Els meus pares, els meus germans i el meu grup d’amics. És important tenir-los en els mals moments.

-¿Ara el seu lloc és el de lateral esquerre titular del Barça?

-Més que ser titular o suplent, a la meva edat la prioritat és aprendre. Estar amb Jordi [Alba], que és dels millors del món en aquesta demarcació, em permet aprendre molt.

-¿Hi ha algun jugador de l’Espanyol a qui s’hagi enfrontat?

-Diria que un noi, Omar, que és lateral dret, i ja està. És molt difícil arribar. Jo porto 12 anys al Barça i de la meva generació, de l’any que vaig entrar, només quedo jo.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

-És per sentir-se afortunat.

-Sí, també. T’has d’esforçar molt i tenir el punt de sort que t’ajudi.