BUSCANT ‘9’ PER AL DERBI
Xavi arrenca el complex repte de la ‘vida sense Lewandowski’
Aquell gest a Pamplona –es va tocar el nas dirigint-se a Xavi, deia Lewandowski, però Gil Manzano no ho va entendre així– li va costar tres partits de sanció, que comencen aquest dissabte amb el derbi contra l’Espanyol al Camp Nou. Aquest gest va obrir un escenari nou per al tècnic blaugrana, obligat a trobar un ‘nou’ d’emergència entre quatre dels cinc davanters que té: Ferran, Ansu, Memphis o Dembélé. Raphinha és l’únic que no podria assumir aquesta funció que obliga Xavi a trobar una ràpida solució a un problema tan gros.
Li toca viure sense Lewandowski, el jugador més determinant de l’equip (ha marcat 13 dels 33 gols a la Lliga, el 39,30%). Un individu a qui no troba recanvi fiable perquè el Barça no té un nou suplent. Xavi té quatre alternatives per disfressar-se i assumir aquest rol, però sense cap especialista. La veritable dimensió del polonès no es mesura només en gols (ell n’ha fet 13, els altres cinc n’han sumat junts només 12) sinó per la capacitat d’intimidació i dissuasió que provoca en el rival. Espanyol, Atlètic (8 de gener) i Getafe (22) determinaran si el Barça ha sabut sobreviure a l’absència del jugador més decisiu i valuós.
Dembélé, sacsejat
Xavi l’omple d’elogis en públic. I l’adora en privat, com revela el documental d’Amazon Prime Video en què arriba a dir que no ha vist ningú amb tant de talent com el francès en els seus 25 anys de carrera, sumant-hi jugador i entrenador. Però arriba Dembélé sacsejat pel que va passar en el Mundial.
Va tenir la confiança absoluta de Deschamps (titular en sis dels set partits), fins que va arribar la final i cansat del seu pobre rendiment va prendre una dràstica decisió. El va treure, junt amb Giroud, en el minut 40, una decisió inèdita. A Xavi li toca ara recompondre’l. Primer en l’aspecte anímic (va arribar Dembélé abans que no es preveia als entrenaments) i en el futbolístic. No l’ha utilitzat com a ‘nou’ en cap partit.
Ansu Fati, el segon més eficaç
El davanter que millor relació manté amb el gol. Suma tres gols en 461 minuts. El segon més eficaç després de Lewandowski, que marca un gol cada 82 minuts, mentre que Ansu ho fa cada 153. El tercer és Dembélé, que anota gols cada 218. Però Xavi no ha utilitzat mai Ansu com a davanter centre ja que prefereix reclinar-lo al flanc esquerre, on la seva entrada a l’equip ha anat sent progressiva.
Com va fer Luis Enrique en el Mundial, en el qual el jove davanter va tenir un paper residual. Suplent va ser Ansu en els dos primers partits, i no va jugar ni un minut. Va aparèixer després contra el Japó (23 minuts) i després en el tràgic adeu amb el Marroc (també 23), però sense deixar rastre de la seva qualitat i idil·li amb el gol.
Ferran Torres, irregular
El davanter centre que va fer servir Xavi quan va donar descans en l’última i ja estèril jornada de la Champions contra el Viktoria Pilsen. I va marcar dos gols en aquest comiat de l’elit europea. Ferran ve macat del Mundial, en què va actuar en la seva posició preferida: extrem dret. Però, igual com Espanya, va anar de més a menys.
Va anotar dos gols en l’il·lusionant debut, golejada inclosa, davant Costa Rica, tot i que després no va tenir cap impacte en el dibuix de Luis Enrique, que es va veure fins i tot obligat a substituir-lo en el xoc contra el Marroc. Fa un any que va arribar al Camp Nou on no ha pogut instal·lar-se en la titularitat, amenaçat ara més que mai per tant davanter que té Xavi, que no ha parat de defensar-lo convençut que acabarà explotant perquè el considera «un top-mundial».
Raphinha, estranyat
Un altre que arriba afectat del Mundial. Tite li va entregar la banda dreta de l’atac del Brasil formant triplet ofensiu amb Richarlisson (nou) i Vinícius. Titular en quatre dels cinc partits. Però es va apagar. Ni un gol, ni una assistència. És l’únic dels davanters que té Xavi que no té el perfil per actuar de nou, acostumat com està el brasiler a jugar per les bandes.
Prefereix la dreta, tot i que aquest territori pertany més a Dembélé, a l’esquerra. Va arribar a dir-li a Xavi que si no era pel flanc destre millor que escollís un altre extrem al costat esquerrà. Han sigut, tanmateix, mesos durs d’adaptació a l’ecosistema blaugrana, tot i que el seu últim record, ja llunyà, sigui el decisiu gol que va marcar a Pamplona per donar-li el liderat a l’equip de Xavi. Era el segon de Raphinha en quatre mesos. Massa poc per a ell.
Memphis, el menys utilitzat
Notícies relacionadesFa gairebé quatre mesos que no juga un partit amb el Barça. És l’altre ‘nou’ que ha fet servir Xavi, que va recórrer al neerlandès a Cadis per donar-li llavors descans a Lewandowski, que va acabar jugant els minuts finals d’aquest partit. L’últim partit de Memphis com a blaugrana es remunta al 17 de setembre. Va ser al Camp Nou i contra l’Elx. Va jugar 58 minuts i va marcar un gol. Després es va lesionar amb la selecció de Van Gaal, amb qui reapareixia ja en ple Mundial.
Amb tants problemes físics ha jugat aquesta temporada més amb els Països Baixos (sis partits, inclosos cinc del Mundial) que amb el Barça, en què només ha actuat en tres partits: Viktoria Pilsen al Camp Nou (16 minuts), Cadis (56) en què va exercir de ‘nou’ i Elx (58). Després, va desaparèixer.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia