«SI NO HI HA TÍTOLS EM MATAREU», DIU FENT BROMA

Xavi necessita una Supercopa per guanyar «calma»

Xavi necessita una Supercopa per guanyar «calma»

EFE/ Juan Carlos Cárdenas

4
Es llegeix en minuts

A una ciutat, Riad, on el futbol és, sobretot, un negoci –aquí habita des de fa dies Cristiano Ronaldo– s’acosta aquesta nit el Barça per disputar la semifinal de la Supercopa, un torneig que exemplifica com cap altre el nou rumb que pren la pilota. Segueix ara els diners de l’Aràbia Saudita com fa menys d’un mes perseguia el tresor financer de Qatar.

«Som professionals d’aquest esport i hi ha un negoci que ens fa venir fins aquí», va dir un comprensiu Xavi amb la decisió de disputar la Supercopa lluny d’Espanya. «Tots en sortim beneficiats per venir aquí, tot el futbol espanyol. Hi ha coses positives i coses negatives. També hi havia molta crítica a Qatar i després la gent que ha anat allà ha vist que no n’hi havia per tant», va afegir el tècnic blaugrana.

El líder de la Lliga juga contra el campió de Copa de la passada temporada. El Barça de Xavi, un entrenador que porta poc més d’un any traçant els seus primers passos en l’elit, juga davant el Betis de Pellegrini, un tècnic que coneix l’ofici com pocs, capaç d’aixecar equips competitius sense importar-li on sigui. Ja sigui a Anglaterra o a Espanya.

Superar la barrera dels tornejos curts

Si alguna cosa necessita el Barça és títols, per petits que siguin, per anar demostrant que el projecte de reconstrucció, iniciat sota l’infinit cràter d’un Camp Nou sense Messi, transita pel camí adequat. A més, suposa per a Xavi la possibilitat de viure la seva primera final, expulsat com ha sigut en dues ocasions de la Champions, una de l’Europa League i una altra de la Copa del Rei, a més de la Supercopa d’Espanya del curs passat. Tornejos curts, de màxima exigència, en què el més mínim error et deixa al carrer. Tornejos que no admeten, per tant, cap dubte.

«És una final, pràcticament. No, no sento que siguem favorits. Tenim un títol a dos partits, seria un títol que donaria moral, confiança i tranquil·litat»

Xavi, tècnic del Barça

Es juga aquesta nit alguna cosa més que una semifinal a l’altiplà del desert, en una urbs de gairebé vuit milions d’habitants, sacsejada per inacabables embussos que transformen el més petit dels desplaçaments en una llarga odissea. Alguna cosa més que un partit perquè el Barça, que deambula per una època mísera de trofeus (una Copa en els dos últims anys), no pot menysprear res. Res és res. «És una final, pràcticament. No, no sento que siguem favorits. Tenim un títol a dos partits, seria un títol que donaria moral, confiança i tranquil·litat», va apuntar Xavi.

Tranquil·litat és el que necessita el seu projecte per anar assentant-se i mitigar el drama de quedar-se eliminat de la Champions per segon any consecutiu en la primera fase. Ni ha arribat als duels directes. Per això, exigeix màxima cura en els petits detalls i especialment davant el Betis.

«Per a mi, és un dels equips que millor juga a futbol a la Lliga», va proclamar Xavi, que va enumerar la llarga llista d’elogis («són molt bons tècnicament, Canales, Fekir, tenen un doble pivot molt bo, amb Guido i Carvalho, són forts físicament...») de l’equip de Pellegrini.

Treure la pilota al Betis

Per trencar tanta resistència hi ha una fórmula. «Sense pilota ells pateixen. Hem de dominar el partit amb la pilota», va dir admetent que això no va passar en l’hora final del duel amb l’Atlètic que va consolidar el liderat a la Lliga.

Notícies relacionades

Hi ha una cosa que, segons Xavi, resulta innegociable, malgrat les crítiques que va rebre el Barça per aquells moments d’angoixa que va viure al Metropolitano. «S’ha parlat molt de la identitat aquests dies. Però nosaltres el que no volem perdre mai és la identitat, atacar, jugar en camp contrari, buscar el 2-0 ...», va comentar Xavi, conscient que s’enfronta a una setmana delicada.

«En quatre dies podem tenir un títol. Tinc una il·lusió tremenda. Tinc moltíssimes ganes. Si no hi ha títols aquesta temporada em matareu», va afirmar amb un somriure. Un somriure delator perquè contenia la gran veritat d’un torneig traïdor per al Barça, que s’ha quedat en blanc en les tres últimes edicions. Ni amb Valverde va poder guanyar-lo. Ni amb Koeman. Ni tampoc amb Xavi. «Si el perdem seria una decepció. No s’han de posar atenuants», va confessar el tècnic.