Ter Stegen, el ‘líder’ del líder

Durant tres interminables segons assistia horroritzat a la carrera del davanter del Getafe. Estava immòbil, el canari. Ter Stegen, mentrestant, va exercir del millor Ter Stegen, un porter que ha assolit un descomunal exercici d’eficàcia després d’arribar a 13 partits de la Lliga dels 17 que ha disputat el Barça amb la porteria a zero. Una veritable bogeria. O sigui, el 76% de les jornades de la Lliga.

L’altra autèntica bogeria és que ha rebut 45 xuts a porteria en 1.530 minuts de la Lliga i ha firmat 36 parades. O sigui, un 80% d’encert. Vuit de cada deu xuts acaben sent rebutjats per les mans, els peus o el cos de l’alemany.

Ter Stegen, el milagro como rutina. #LaCasaDelFútbol pic.twitter.com/UUznJr469P

— Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) 22 de enero de 2023

L’alemany, conscient de la transcendència de la relació entre espai i temps, es va tirar literalment a sobre del cos de Borja Mayoral, al qual se li va fer tan diminuta la porteria com immens i inabordable el cos del porter. Ter Stegen va parar el xut amb el pit i després va estendre la mà esquerra a l’aire per frustrar la capritxosa trajectòria de la pilota, ferm com es va sostenir per no caure en l’engany previ del jugador del Getafe. Fermesa que va alleugerir Xavi.

Va parar, en realitat, perquè abans va intimidar de tal manera, transformat en un dels millors porters del món. De nou. Després de mesos de sospita, qüestionat pel genoll dret que el va fer passar pel quiròfan, en què fins i tot hi havia murmuris.

La tossuderia professional de Marc

Murmuris i un dubte gairebé existencial que anticipaven un final precipitat. No és el mateix Ter Stegen de sempre. I no ho era. No ho era, entre altres raons, perquè el tendó rotular no el deixava viure tranquil i això generava la sensació que ja no tornaria a ser qui va ser.

Però ell, tossut, professional, obsessiu i maniàtic de la feina, es resistia a donar-se per perdut. Era jove, massa jove per a un porter (té ara 30 anys) per abandonar-se. I s’ha aixecat amb una força increïble i ha tornat la imatge del porter modern, fiable amb els peus, sorprenent amb les mans i, sobretot, intel·ligent en la lectura dels un contra un, en què sol encertar fins a arribar a la perfecció.

Fins a tres davanters del Getafe es van plantar només davant d’ell els primers 41 minuts. Cap el va batre. Ni Enes Ünal (estava en fora de joc), ni Aleñá (estava també en fora de joc) ni Borja Mayoral (que sí que estava en posició legal) van saber driblar aquest cos que no es doblega abans de temps.

Raphinha la pone de maravilla y Pedri define.
Pero es Christensen el que roba en campo contrario y toca a la primera. Jugadorazo el que ha fichado el Barça. #LaCasaDelFútbol. pic.twitter.com/Tt71ytmRxn

— Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) 22 de enero de 2023

Per sobre dels sistemes

El Barça dels extrems està en mans de Ter Stegen. El Barça dels centrecampistes, també. No s’entén l’obra de Xavi, que mana envia a la Lliga (44 punts de 51 de possibles, amb un extraordinari 86%), sense aquesta figura de l’alemany, una de les millors herències que va deixar Zubizarreta al Camp Nou abans que fos acomiadat de mala manera com a director esportiu del Barça el gener del 2015.

Va pagar 12 milions al Borussia Mönchengladbach l’estiu del 2014 per un jove desconegut en l’elit que s’ha transformat, gairebé una dècada més tard, en un dels millors del planeta. Pel que para o pel que intimida, capaç de permetre que el Barça guanyi partits per 1-0 (Mallorca, Celta, València, Atlètic i Getafe), resultats que l’encadenen al pragmatisme més absolut.  

Ter Stegen està per sobre dels sistemes. Ell, en si mateix, és un sistema. Només ha rebut sis gols en 17 jornades (0,35 per partit). Ningú a Europa presenta estadístiques tan brutals.

L’Arsenal d’Arteta, per exemple, governa amb felicitat la Premier després d’haver encaixat 16 gols (més del doble) en 19 jornades (0,84). I tres d’aquests gols els va marcar el Madrid al Bernabéu. Al Camp Nou, a més, només ha sigut batut una vegada aquesta Lliga. I ho va aconseguir Joselu de penal. 

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

«Estem veient el millor Marc des de fa temps. Està amb una confiança increïble, està content, ens marca la diferència», va confessar Xavi, entregat a l’alemany, que acaba d’estrenar el rol de quart capità del Barça.

«La parada que fa en l’un contra un és espectacular. Me n’alegro per ell; és un líder per al grup i per a l’equip. És important que el porter ens doni punts; és transcendent en el joc, no només parant, sinó també amb els peus. Me n’alegro molt», va afegir el tècnic.