La constructora del Camp Nou: Limak Holding, Erdogan i el negoci dels amics

L’últim li va passar el 2021: «L’última denúncia que vaig rebre va ser el 2021, durant la pandèmia. Vaig publicar diversos articles sobre les condicions terribles a què eren sotmesos els treballadors que construïen la presa hidroelèctrica de Yusufeli. No hi havia mesures de protecció per covid, ni cap tipus de seguretat, i quan els treballadors van protestar, la policia els va tancar a la presa. Els obligaven a treballar i els impedien tornar a casa. Molts treballadors van morir», explica Özgür. 

L’empresa que construïa aquesta presa era coneguda per tots a Turquia i des de fa poc també ho és a Espanya: Limak Holding, una de les constructores més grans del país anatoli i que s’encarregarà a partir dels pròxims de la remodelació del Camp Nou després que la directiva de Joan Laporta li hagi concedit a l’empresa turca la construcció de l’edifici a les Corts.

«Limak em va denunciar per insults, per suposadament danyar el nom de l’empresa. A Turquia als periodistes ens passa que quan escrius en un article el nom d’una empresa, ells automàticament et denuncien per insults. És una cosa normal ja. En aquest cas vaig ser absolt, però només perquè als meus textos parlava únicament de les condicions laborals, que a Turquia són horroroses, amb treballadors que en la majoria dels casos no tenen contracte, estan indocumentats o són fins i tot refugiats, i si moren o resulten ferits no reben cap compensació. Les discussions sobre els drets dels treballadors no els importen massa a aquestes empreses; les investigacions de, per exemple, les seves connexions polítiques sí. Això és una altra qüestió», diu Özgür, un dels periodistes turcs que més ha investigat les grans empreses de construcció turca. 

La Junta Directiva del FC Barcelona ha aprovat aquesta tarda que Limak Construction serà l’encarregada de la construcció i remodelació de l’Spotify Camp Nou. El termini previst de l’inici del gruix de la remodelació arrencarà el juny del 2023. pic.twitter.com/YqUPVmMpnL

— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) 9 de enero de 2023

Gran part de les seves altres 15 denúncies van per aquest camí. Aquestes empreses, famoses a Turquia per la seva proximitat al president turc, Recep Tayyip Erdogan, són conegudes popularment com la ‘màfia de les cinc’. Limak és entre aquestes.

Naixement i explosió

Naixement i explosióL’empresa va néixer el 1976, i no va ser fins als 90, amb el turisme i els seus primers contractes de construcció als nous països nascuts de la desaparició de la Unió Soviètica, quan va començar a créixer. Tot va canviar, no obstant, el 2003: quan Erdogan va ascendir al poder. 

Erdogan i Nihat Özdemir, president de Limak, ja es coneixien d’anys abans, quan el polític turc era alcalde d’Istanbul, i Özdemir flirtejava amb el seu partit de llavors, el Refah. Amb Erdogan en el poder, Limak Holding va explotar: «A principis de la dècada dels 2000, Limak es va convertir en un gegant, en un imperi, amb una relació molt pròxima al Govern. L’empresa es va convertir en una de les cinc grans empreses que s’emporten la gran majoria dels concursos públics de grans ultraestructures, com l’Aeroport d’Istanbul i el pont de Çanakkale», explica Aytug Özçolak, periodista del diari online ‘Diken’.

L’aeroport d’Istanbul, estrenat el 2018, és l’aeroport més gran d’Europa. Durant la seva construcció, els sindicats es van queixar que les condicions laborals pèssimes van causar la mort d’almenys 200 treballadors, una cosa que el Govern turc nega. De fet, durant l’obra, la policia va entrar al recinte per reprimir diversos intents de vaga. A l’estrenar-se l’aeroport es van fer virals a Turquia imatges de l’edifici amb goteres, a més de comentaris d’experts que asseguraven que les pistes d’enlairament i aterratge no havien sigut construïdes com calia, i que amb el temps s’anirien enfonsant a terra.

El pont de Çanakkale, del 2022, és el pont penjant més llarg del món. Aquí, com més gran, millor. «A Limak, el punt més important per a nosaltres va ser la nostra entrada en el sector del ciment en els 2000. Avaluem molt bé les privatitzacions», va dir fa una dècada Özdemir, el propietari de l’empresa.

I no li faltava raó: «Tan sols tres mesos després d’arribar al poder el 2003, Erdogan va canviar la legislació dels concursos públics. Abans, la legislació turca estava basada en la de la Unió Europea: un concurs era obert al públic, guanyava l’oferta que adequava un millor preu a les condicions establertes, qualsevol podia presentar-s’hi», explica Özgür, que continua:  «Erdogan això no ho va acceptar. Va canviar la llei per afegir una excepció a la norma: en cas de desastre natural, risc per a la població, pandèmia, guerra, atemptat, etc., l’Estat ja no està obligat a crear un concurs públic, sinó que al·legant la necessitat de començar unes obres ràpides, pot adjudicar aquesta obra a dit. Erdogan es va agafar a aquesta excepció, i fa anys que tots els grans projectes a Turquia es fan partint d’això, molt abans de la pandèmia», diu el periodista. 

Segons el reporter, desenes de persones i entitats han presentat queixes davant els jutjats. Mai res ha arribat enlloc: «Tot es fa així. L’aeroport d’Istanbul, el pont de Çanakkale, carreteres, autopistes, hospitals, el mateix palau presidencial d’Erdogan. Tot es construeix partint d’aquesta excepció en la llei, amb adjudicacions a dit. I la gran majoria es donen a les empreses de la ‘màfia de les cinc’, tot i que en realitat en són més que cinc». 

Les elegides

Les elegidesEls seus noms són Limak Holding, Cengiz Holding, Kalyon Grup, Makyol Grup i Kolin Holding. I els presidents d’aquestes empreses, els homes més rics de Turquia.

«Aquestes empreses han sigut les elegides per Erdogan perquè siguin posades com les més grans del país. Així que, ¿què guanya Erdogan a canvi de la seva generositat? ¿Què aconsegueix l’Estat al donar els seus megaprojectes sempre a les mateixes empreses? De moment no se sap», diu Özçolak.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

«És la gran pregunta –diu Özgür, que en turc significa ‘lliure’–. No ho sabem. D’aquestes empreses, una part ha nascut purament de dins del partit d’Erdogan, de gent pròxima al president. I s’han convertit en empreses milionàries únicament gràcies a concessions públiques. L’únic que sabem és això, i que els encanta fer-li regals a Erdogan en forma de mesquites, estadis i altres edificis».

«Per això és sorprenent que hagin aconseguit la construcció del Camp Nou –finalitza Özgür–. Que jo recordi, és la primera vegada que Limak aconsegueix una obra a l’estranger sense fer-ho a través del Govern turc».