Així escriu el Barça els números d’un campió

Però n’hi ha una excepció que exigeix una alta dosi de prudència. És la sisena vegada que el Barça arriba als 50 punts però en una no va obtenir el campionat. Va ser en la temporada 2013-14, amb Gerardo Tata Martino. L’equip va sumar 50 punts en la primera meitat, però només 87 en la segona, 13 menys. L’empat amb l’Atlètic de Madrid al Camp Nou (1-1), que va ser el tercer empat consecutiu en les tres últimes jornades, va impedir el títol.

En va ser l’excepció, queda dit. Els equips de Pep Guardiola van sumar dos campionats amb 50 i 52 punts en l’equador de la competició i una altra amb 49. El de Tito Vilanova, el rècord històric de la Lliga, en va sumar 55, i els 45 següents van blindar la victòria. El primer any d’Ernesto Valverde (17-18) es van guanyar 51 punts.

No obstant, el Barça mai havia acabat un parcial de set gols encaixats en 19 partits. A menys d’un terç de gol per partit. La mitjana és molt més biaxa si s’adverteix que tres d’aquests set gols van caure el mateix dia: en el clàssic contra el Madrid del Bernabéu. El 3-1 és l’únic resultat en vermell d’una verd prat de 14 victòries i dos empats: contra el Rayo i l’Espanyol, tots dos al Camp Nou.

Lewandowski, 14 gols en 16 jornades

L’extraordinari rendiment defensiu és encara més valuós per tal com la producció golejadora no ha sigut res de l’altre món. Només 39, a dos per jornada, lluny d’aquelles escandaloses xifres que firmaven els blaugranes. La nova fornada compta amb un artiller contrastat en la figura de Robert Lewandowski, que ha sumat 14 gols en els 16 partits. Els tres en els quals va estar sancionat, el Barça va ser capaç d’arreglar-se-les firmant un nou de nou amb triomfs ajustats: 0-1 a l’Atlètic i 0-1 al Girona i 1-0 al Getafe.

Del Barça dels extrems al Barça dels quatre centrecampistes

Al principi, el Barça es va sostenir sobre la contundència del davanter polonès, un jugador que aprofita tot el que li cau al seu voltant. Després es va mantenir dempeus amb les parades decisives de Ter Stegen, capaç com va ser l’alemany de recobrar el seu millor nivell després de mesos de murmuris i sospites.

Así celebró Xavi el gol de Lewandowski en el Benito Villamarín pic.twitter.com/PslM9zG5F3

— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) February 2, 2023

Era el Barça dels extrems, la idea original que portava Xavi per reconciliar-se amb la filosofia blaugrana. Una idea que tenia sentit amb el desequilibri de Dembélé, aprofitant, alhora, la ductilitat de l’irregular Raphinha, pendent, mentrestant, que Ansu Fati i Ferran Torres es retrobin amb la seva millor versió.

Però la fortalesa del Barça no només es mesura pels números, que voregen la perfecció (50 punts de 57 possibles), ni per la duresa de les visites en les quals ha sortit triomfador (va guanyar al camp de la Reial Societat, València, Osasuna, Atlètic, Betis) sinó per com s’ha anat coent a poc a poc.

Ha transitat del format dels extrems, com més purs millor, al model dels ‘quatre centrecampistes’. També ha anat injectant matisos nous sobre aquesta nova versió. Va començar desplaçant Pedri al flanc esquerre a la Lliga (Athletic i Atlètic) abans de situar l’explosivitat, empenta i futbol volcànic de Gavi com a fals extrem esquerre i permetre així la cohabitació, cada vegada més productiva, entre Busquets i De Jong.

Defensa amb tres centrals i lateral que és extrem

A l’inici, tots dos semblaven incompatibles. Ara, en canvi, es retroalimenten Busi i Frenkie, sortidors del joc ofensiu blaugrana en què els interiors (Gavi i Pedri) tenen més arribada, exercint Lewandowski d’eix, sostingut tot l’entramat per la ferocitat de defenses que només pensen a defensar.

«Sempre penso que el futbol depèn molt dels centrecampistes. És un partidàs de l’equip. Hem minimitzat el Betis», ha dit el tècnic després del triomf a Sevilla. «Hi ha una tornada de l’equip per defensar en els últims minuts que m’emociona i em posa la pell de gallina com a entrenador. Aquí teniu el com, s’ha jugat un partidàs», ha afegit Xavi.

Notícies relacionades

Contracrònica del Betis-Barça: no tots els triomfs per la mínima són iguals

Les claus tàctiques del Betis-Barça: el magisteri de Pedri

Xavi ha trobat la pedra de l’èxit amb una línia que té tres centrals i un lateral esquerre mentider. Mentider perquè Balde té ànima d’extrem, a més de pensar i executar amb la finor que irradia un davanter. Tres centrals en què només un (el danès Christensen) té un rol fix: central esquerrà. Koundé i Araujo s’intercanvien, mentrestant, el flanc dret. Gairebé sempre és Jules el lateral, excepte quan hi ha el Madrid de Vinicius, per la qual cosa li toca al poderós uruguaià ocupar la banda. 

El Barça de Xavi és un equip, ara sí, molt pròxim al Barça de Xavi que se suposava havia de ser. Amb un porter fiable, una defensa gairebé impenetrable (set gols encaixats i els dos últims, el de Joselu, de l’Espanyol, va ser de penal, i el de Koundé, en pròpia porta), un centre del camp dinàmic, modern i fluït, a més d’una davantera eficaç. Així, després de cinc mesos de complex treball de Lliga, el tècnic ha aixecat el tècnic que ha col·leccionat 50 punts.