La contracrònica del Barcelona-Sevilla: Raphinha se sent superestrella per un dia

L’homenatge

Si costa creure que es pugui valorar el que passa en un terreny de joc sense adjectivar, està clar que sí que es pot escriure un himne. El malaguanyat Josep Maria Espinàs amb prou feines en va utilitzar un parell en el ‘Cant del Barça’, peça que va voler que fos accessible i fàcil de cantar per la grada. Ho va brodar. El Barça va ser ràpid i va reclamar a LaLiga el minut de silenci que es mereixia.

El problema

Semblava una acció innòcua. Semblava una d’aquelles situacions en què es retorça de dolor, sobreactuant, i acaba aixecant-se com si res, preparat per tornar a teixir les seves típiques teranyines al mig del camp. No va ser el cas. No havien transcorregut ni cinc minuts i a Busquets el turmell fred el va castigar. Va entrar Kessie al seu lloc, respectant la formació dels quatre migcampistes, i vam començar a imaginar com serà el Barça sense ell, l’eterna àncora barcelonista. I es pot dir que la pressió per a la recuperació ràpida, missió en què el de Badia sol tocar la corneta, no es va ressentir. En qualsevol cas, el Barça s’haurà d’acostumar a l’absència de ‘Busi’ un parell o tres de setmanes. Baixa en el primer assalt contra el Manchester United.

El sistema

El Sevilla va plantejar-li al Barça el repte de generar ocasions en espais molt tancats. A falta del més vertical de tots els jugadors, Dembélé, l’equip de Xavi es va exigir recuperar ràpid la possessió i moure amb diligència la pilota. Va aconseguir asfixiar el conjunt sevillista, que només es va decidir a treure el cap de la banyera i estirar-se en el tram final de la primera part. No ho va fer amb el gol blaugrana, ni tan sols després que Sampaoli entregués a Jordán un foli ple d’instruccions que va trigar una bona estona a llegir i interpretar. Moment estrany. Va ser un Sevilla resignat.

Marcatge a...

Notícies relacionades

El Barça goleja el Sevilla i es dispara en la Lliga

Busquets, de dues a tres setmanes de baixa

Havia aportat molt poc fins a la data al llarg de la temporada. Suplent molt suplent. Però Kessie, en el primer gol, va semblar Pedri. Vam descobrim que té un turmell de goma. Christensen va introduir la pilota a l’àrea, Raphinha va buscar el desmarcatge, va tocar per a Kessie i aquest, fi i precís, va girar el turmell per a la irrupció veloç d’Alba. Un gol coral i alliberador. Kessie, al marge del gest ‘delikatessen’, va desplegar físic i ofici durant tot el partit. La seva millor nit de blaugrana.

El millor

Fitxatge discutit. Pel preu, pel rendiment tou, per la llangor vital que sembla que l’acompanya. Però Raphinha, aquest cop, es va coronar com el futbolista més eficient del partit. Determinant en el primer gol d’Alba, assistent després d’una imponent carrera cap a l’espai en el segon i rematador en el tercer, a passada del veterà lateral, brillant també. El brasiler va marcar el seu primer gol al Camp Nou (fora n’ha fet cinc més) i va poder rebre la primera ovació de la grada. No és un extrem sumptuós, de regat explosiu, però té disciplina i troba els espais lliures, dues qualitats que va posar al servei del líder indiscutible. També va ser el seu millor partit amb la samarreta de Spotify.