Frenkie, el quart migcampista

El Barça ha trobat l’estabilitat renunciant a la figura d’un dels dos extrems clàssics, entès com un davanter obert a la banda que atrau un defensa i això serveix per generar un espai interior, per introduir un extrem modern, entès com un migcampista que tendeix a anar cap endins i que cedeix la seva esquena a l’entrada del lateral.

Qüestió de rendiment

És aquest el dispositiu que ha adoptat Xavi, qui sap si ja definitivament, per diversos motius. El primer, fonamental, és el del bon resultat que ha donat.

El triplet format per Raphinha, Lewandowski i Dembélé, el preferit del tècnic, utilitzat en nou partits, només ha comportat tres victòries. L’última, a Girona, va arribar després que es lesionés Dembélé i entrés Pedri, que a Montilivi va ser el quart, excepcionalment, perquè descansés. Va sortir Pedri, es va aliar amb Gavi, Frenkie i Busquets i el Barça es va transformar.

L’absència de Dembélé genera una vacant que, en condicions normals, ocuparia un davanter natural: Ansu Fati i Ferran Torres són els aspirants després de la sortida de Memphis Depay. Cap dels dos ha sigut productiu des de la seva aportació personal per al benefici global. Ansu ha marcat tres gols en la Lliga i Ferran, només dos. Els mateixos que De Jong.

Pedri i Gavi, a la banda

Pedri, en canvi, en suma ja cinc. Ell va ser el primer quart migcampista mirat només des de l’òptica d’haver sigut el primer ea n ser desplaçat a l’extrem esquerre, que és la figura suprimida. El dret és Dembélé, durant la seva absència ho serà Raphinha, i el davanter centre és Robert Lewandowski. Després va passar a la banda Gavi. De Jong exerceix d’interior en atac i de migcampista en defensa.

Sis vegades d’inici ha ajuntat Xavi els quatre migcampistes i cinc vegades ha guanyat el Barça: a l’Athletic, Madrid, Reial Societat, Atlètic i Betis. Rivals de prestigi. La derrota va arribar contra el Bayern Munic a la Champions, que també ho és. 

El Barça se sent «còmode» 

Xavi afirma que l’equip es troba «còmode» amb qualsevol sistema, però reconeix que reunir Busquets, De Jong, Pedri i Gavi, «els jugadors que menys pilotes perden, els més pulcres en la passada», permet, per exemple, que el Barça pateixi menys contraatacs i menys situacions de perill a l’àrea de Ter Stegen, el porter menys golejat de la Lliga.

El porter alemany només ha encaixat 7 gols en 19 partits (0,36 per partit), que contrasten amb els 18 gols en 11 partits (1,6 per partiu) d’eliminatòries, entre Champions, Supercopa i Copa. Una insòlita diferència davant la qual Xavi veu poques explicacions. Una és «la falta de concentració en moments determinats». Una altra rau en l’absència «clau» de Koundé i Araujo, que només van jugar els dos primers partits europeus i es van lesionar. «Però no és excusa», afegia Xavi. 

Resultats i confiança

L’argument per agrupar els quatre migcampistes és que l’equip es troba més compacte i segur perquè han millorat els resultats i, en conseqüència, ha augmentat la confiança. «Guanyar la Supercopa ens ha fet veure que podem lluitar pels títols», va valorar Xavi, que ha reintegrat Frenkie de Jong.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

L’holandès va passar de transferible a l’estiu –va ser titular en un dels quatre partits abans del mercat– a imprescindible a partir de la tardor. En la seva quarta temporada ha disputat el 70,6% dels partits. Sempre ha estat per sobre del 82%. Quan va ser el fitxatge estrella del 2019 (va costar 75 milions més 1 en variables de l’Ajax), va disputar el 94% dels partits i va ser el líder en minuts.  

«Frenkie té potencial per fer el que vulgui. Té totes les condicions que ha de complir un migcampista del Barça», assegurava Xavi, que ha recuperat la fe en De Jong quan s’ajunta amb Busquets, Gavi i Pedri.