El Barcelona hauria pagat 7 milions a Enríquez Negreira des del 2001

El FC Barcelona va pagar al voltant de set milions d’euros al llavors vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, des de l’any 2001, contractat per Joan Gaspart. Així consta en la investigació de la Fiscalia de Barcelona, a instàncies de l’Agència Tributària, pels pagaments a l’empresa Dasnil SL de la qual Enríquez Negreira era soci junt amb el seu fill, segons ha avançat el diari ‘El País’.

Va ser durant la presidència de Joan Gaspart quan es van contractar els serveis d’Enríquez Negreira, qui fos vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) de 1994 al 2018, just l’any que el Barça va deixar de pagar-li. La investigació va començar el maig del 2022 i, fins ara, no s’han trobat indicis que els diners servissin per comprar la voluntat dels àrbitres per afavorir el Barça.

Els pagaments a Dasnil SL van ser assumits durant dues dècades per quatre juntes directives del Barça: les presidides per Joan Gaspart (2000-2003), Joan Laporta (2003-2010), Sandro Rosell (2010-2014) i Josep Maria Bartomeu (2014-2020), que va posar fi a aquestes pràctiques per una política de retallada de despeses, segons va explicar ahir a EL PERIÓDICO i que és la versió que ell mateix va oferir en la seva declaració com a testimoni davant la fiscal dilluns passat.

Buscar la neutralitat

Segons ‘El País’, les quantitats percebudes pel dirigent arbitral es van incrementar de manera notable durant l’última etapa de Laporta al capdavant del Barça, en el seu primer mandat (concretament en la temporada 2009-2010), quan al voltant de mig milió d’euros van sortir de les arques del club amb destí a Dasnil.

L’única explicació documentada és la que va oferir el mateix Enríquez Negreira davant l’Agència Tributària, que va obrir una inspecció fiscal a la seva empresa per irregularitats a les factures entre el 2016 i el 2018. L’exàrbitre va explicar que el club havia requerit els seus serveis d’assessoria per «assegurar-se que no es prenien decisions en contra seu» durant els partits i que l’equip rebés un tracte «neutral».

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Enríquez Negreira va cridar l’atenció de l’Agència Tributària al declarar que les seves «assessories tècniques» eren «verbals», d’allà la falta de documentació. Serien pagaments diferents dels que també va percebre el seu fill, Javier Enríquez, per informes sobre els àrbitres que havien de dirigir partits del Barça i que sí que tenen suport documental i que Bartomeu va explicar que es van fer amb «absoluta professionalitat».

Aquests pagaments han sacsejat els fonaments del futbol espanyol, que mira d’indagar, igual com els investigadors, si responen a algun treball real o a motivacions més fosques. La hipòtesi que més pesa és que el FC Barcelona pretenia aconseguir el favor dels àrbitres a través d’Enríquez Negreira, tot i que no hi ha cap prova d’això. A més, el Comitè Tècnic d’Àrbitres no els col·legiats dels partits. En qualsevol cas, les indagacions segueixen obertes i no es descarti que hi pugui haver delicte de corrupció entre particulars, que castiga a penes d’entre sis mesos i quatre anys de presó (entre altres actors de l’esport) directius de clubs i àrbitres que «tinguin per finalitat predeterminar o alterar de manera deliberada i fraudulenta el resultat d’una competició professional».