Els casos judicials que han esquitxat el Barcelona els últims dotze anys

La investigació per part de la Fiscalia de Barcelona d’uns presumptes pagaments d’1,4 milions d’euros realitzats pel FC Barcelona entre 2016 i 2018 a una empresa de José María Enríquez Negreira, exàrbitre i número dos del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) entre 1994 i 2018, és l’últim dels múltiples casos judicials que han esquitxat el club blaugrana.

Els últims 12 anys, l’entitat, expresidents i futbolistes s’han vist involucrats en múltiples conflictes extraesportius que han arribat a la justícia. Aquests són alguns dels casos més significatius:

L’ACCIÓ DE RESPONSABILITAT A LA JUNTA DE JOAN LAPORTA

Els fets d’aquest cas es remunten a la sortida de la primera etapa de Joan Laporta com a president del FC Barcelona l’estiu del 2010, quan va presentar un balanç positiu dels seus set anys de gestió, amb uns beneficis finals d’11,1 milions en l’últim curs.

La victòria de Sandro Rosell va portar el nou president a reformular els comptes de l’últim exercici i, en lloc del benefici anunciat, l’auditora Deloitte va remarcar set excepcions i uns nous números, amb unes pèrdues de 79,6 milions.

En la següent assemblea, la junta de Rosell va portar als compromissaris la votació de presentar una acció de responsabilitat i demanar que els anteriors gestors cobrissin les pèrdues de tot el mandat, que després de la reformulació pujaven a 47,6 milions d’euros.

La votació va ser favorable (468 a favor i 439 en contra) i la junta de Rosell va presentar als jutjats una demanda contra els directius de Laporta.

L’octubre del 2014, el jutge de primera instància José Manuel Martínez Borrego va acceptar algunes excepcions, però va sentenciar que les pèrdues de l’última campanya no eren de 79,6, sinó de 26,8 milions, quantitat que amb la resta de tancaments d’exercicis des de la temporada 2003-04 donaven uns beneficis totals de 4.097.000 euros.

El maig del 2017, l’Audiència de Barcelona va desestimar el recurs d’apel·lació interposat pel FC Barcelona contra la sentència dictada pel jutjat de primera instància.

EL FITXATGE DE NEYMAR

Des que el 2013 el soci del FC Barcelona Jordi Cases va presentar una querella contra Sandro Rosell, el cas pel fitxatge de Neymar va tenir una enorme repercussió i va suposar la dimissió del president blaugrana.

En total es van obrir dues causes. La denominada «Neymar 1» es va saldar el desembre del 2016 quan el club va acceptar el pagament de 5,5 milions d’euros per dos delictes fiscals (2011 i 2013).

El 2015 es va presentar una segona demanda per DIS, l’empresa tenidora del 40 per cent dels drets del jugador, causa coneguda com a «Neymar 2», el judici del qual es va celebrar l’octubre del 2022 a l’Audiència de Barcelona, vista en què va retirar les acusacions la fiscalia i va reduir les seves peticions l’acusació.

El desembre del 2022, la sentència va absoldre els 9 encausats, entre ells el jugador, els seus pares i els expresidents Rosell i Bartomeu, per considerar que no hi va haver estafa.

L’ABSOLUCIÓ DE SANDRO ROSELL DESPRÉS DE 22 MESOS PRES

Aquest cas no va afectar directament el club, però sí l’expresident Sandro Rosell, que va estar gairebé dos anys en presó preventiva mentre s’investigava si va blanquejar 20 milions d’euros de la Confederació Brasilera de Futbol i es va quedar amb almenys 6,5. Va ser absolt en virtut del principi «in dubio pro reo» (en cas de dubte, a favor del reu).

ELS PROBLEMES DELS FUTBOLISTES AMB HISENDA

En l’última dècada, molts futbolistes han sigut investigats per haver articulat estructures societàries a l’estranger creades per ocultar al fisc les rendes generades a Espanya pels drets d’imatge.

En el cas del Barcelona, la llista de futbolistes que en l’última dècada han tingut problemes amb Hisenda per aquesta raó és llarga. Els ja exjugadors de l’equip blaugrana Javier Mascherano, Leo Messi, Alexis Sánchez i Adriano Correia van acabar condemnats després de defraudar, entre tots quatre, més de 7 milions d’euros i pagar més de 5 milions en multes.

Adriano, Mascherano i Alexis van evitar que el seu pas per l’Audiència de Barcelona es convertís en un espectacle, però no així Lionel Messi, ara a les files del PSG.

Al final, el pagament de més de 3,5 milions d’euros en multes, a més de la devolució de les quantitats defraudades, va evitar l’ingrés a presó del crac argentí i el seu pare.

EL ‘BARÇAGATE’, EL PUNT FINAL AL MANDAT DE BARTOMEU

El ‘Barçagate’ va néixer després que el programa ‘Què T’hi Jugues’, de SER Catalunya, el mateix mitjà que ha destapat els pagaments del Barcelona a l’empresa de José María Enríquez Negreira, publiqués el febrer del 2020 que la directiva de Josep Maria Bartomeu havia contractat presumptament els serveis d’una empresa per fer campanyes de desprestigi contra persones no afins a la junta.

Aquesta investigació periodística va ser una de les causes que va desembocar en la moció de censura i posterior dimissió de Josep Maria Bartomeu com a president del club blaugrana l’octubre del 2020.

Actualment, la jutge d’instrucció número 13 de Barcelona està investigant una possible administració deslleial i corrupció entre particulars per part del Bartomeu; la seva mà dreta, Jaume Masferrer; l’excap dels serveis jurídics, Román Gómez-Ponti; i l’exdirector general, Òscar Grau.

GERARD PIQUÉ I LA SUPERCOPA D’ESPANYA A L’ARÀBIA SAUDITA

El maig del 2022, ‘El Confidencial’ va publicar àudios i documents que van indicar un possible pacte entre Kosmos i la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) pel qual l’empresa de Gerard Piqué hauria cobrat una comissió multimilionària pel trasllat de la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita.

Aquest cas està sent investigat per un jutjat de Majadahonda (Madrid) per administració deslleial i corrupció en els negocis contra el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, i l’exfutbolista del Barcelona Gerard Piqué.

EL CONTENCIÓS AMB LALIGA PER LA MASSA SALARIAL

La dificultat per inscriure futbolistes a causa de l’incompliment per part del Barcelona de la normativa de ‘Fair Play Financer’ de LaLiga s’ha convertit un dels maldecaps de Joan Laporta en la seva segona etapa com a president del club blaugrana.

Notícies relacionades

El Barcelona va pagar almenys 1,4 milions al vicepresident dels àrbitres Enríquez Negreira

El Barça de Flick treu bona nota

Recentment, l’entitat catalana ha demandat LaLiga per impedir-li ampliar en un 15% la massa salarial, com poden fer els 38 clubs que van votar a favor de l’entrada del fons CVC Capital Partners per a la creació de LaLiga Impulso.

A més, el passat 31 de gener el jutjat mercantil número 12 de Barcelona va exigir a LaLiga que permetés al club blaugrana fer els tràmits necessaris per inscriure el centrecampista Pablo Páez Gavira ‘Gavi’ com a jugador del primer equip. Una decisió que la patronal del futbol espanyol recorrerà.