Crònica del United-Barça: última funció blaugrana a Old Trafford (2-1)

Aclarides les limitacions del Barça, queden precisades ara les prioritats de l’equip, reduïdes a l’àmbit espanyol: la Lliga, encarrilada, i la Copa, que adquirirà valor si l’equip elimina en la semifinal el Madrid, l’enemic més gran. Va acabar davant el United, així mateix, la ratxa d’imbatibilitat després de 18 partits amb la quarta eliminació europea a dues per temporada, del projecte de Xavi. L’única digna ha sigut la d’Old Trafford. 

El futbol va oferir el desenllaç que es preveia, atenent a totes les circumstàncies que es presentaven, entre l’entitat del Manchester United, el bon resultat de l’anada, i l’escenari. Massa adversitats per a un Barça encara tendre per a gestes europees, feble de cames per aguantar les envestides físiques. El United es va revelar més poderós i competitiu que un Barça que amb prou feines va rematar dues vegades: el gol de Lewandowski i un cop de cap de Koundé que va desembarassar De Gea.

Penal per posar-se per davant

Tan crucial s’endevinava la senyalització del penal per al desenllaç de l’eliminatòria que el xut es va demorar un parell de minuts. Els jugadors del United van envoltar l’àrbitre perquè el VAR mirés i remirés el vídeo i trobés un motiu per avisar Turpin que acudís a la revisió. Mentrestant, De Gea i Weghorst miraven de pertorbar Lewandowski. L’holandès va tornar a fer «el ‘bobo’», parlant i provocant com al Països Baixos-Argentina del Mundial i pel qual es va guanyar el cèlebre sobrenom de Messi.

Va ser crucial en tant que va mantenir al Barça per davant al marcador i el gol de Fred en l’inici del segon temps només va fer que restablir l’empat inicial, que no era dolent en si mateix. La celeritat amb què el United va construir l’atac d’una recuperació alta era una de les pretensions blaugrana que gairebé mai es va produir. No hi va haver pressió avançada perquè a dalt només hi havia dos davanters per a quatre defenses anglesos.

Sense Gavi ni Pedri res va privar Xavi d’utilitzar quatre centrecampistes per preservar la fluïdesa en la construcció i la pulcritud que demana en el maneig de la bola. Massa escrupolós va ser l’equip, desdenyant de vegades situacions d’avantatge per emprendre una transició. Els va alinear a tots, amb el simbòlic recanvi de l’infrautilitzat Pablo Torre a la banqueta per a una eventualitat.

El moviment tàctic de Ten Hag

La presència de Sergi Roberto com a afegit inferia un caràcter més conservador en comparació amb els absents. Simplement per les seves qualitats i per la falta de costum, de tant que ha mirat enrere jugant de lateral. Era l’exterior o el teòric més avançat, però aquesta zona amb prou feines es va ocupar. Ni ho va fer ell, excepte en el regal de De Gea que hauria donat una dosi de tranquil·litat a punt del descans ni tampoc Balde, tot i que en l’acció del penal el va agafar més avançat del que va acostumar a fer tota la nit. Tot just es va poder permetre dues escapades per la banda. 

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

El control del primer temps es va extremar en la segona meitat. El gol de Fred va girar la truita, tant com la presència d’Antony en lloc de Weghorst. Ten Hag va situar les peces al seu lloc: Antony a l’extrem, Bruno al mig, per intervenir més, i Rashford en punta. A Christensen se li va acabar la tranquil·litat amb què va gestionar la fase inicial. Impecable el defensa danès en la sortida de la pilota, les seves passades i les seves conduccions van estendre l’assossec perquè el primer temps tingués color daurat.

Després es va tenyir de vermell. Les onades locals van ser constants, esperonades per la grada, més impressionants que efectives. La pressió va ser més eficaç, i d’aquesta va néixer el xut d’Antony quan Xavi just havia intentat maniobrar donant entrada a Ferran per Sergi Roberto. Una declaració d’atac que es va convertir en imprescindible tres minuts després amb el 2-1. Com que s’havia de redoblar l’aposta, va entrar també Ansu Fati. El partit estava perdut i irremuntable tan tard.