La crònica de l’Almeria-Barça: el líder firma una derrota imperdonable que obre la Lliga

No va tenir joc ni futbol. Ni ànima. El Barça no va tenir res reduït al vici de centrades absurdes (fins a 47 i cap va ser rematada entre els tres pals) que el van portar a la segona derrota de la Lliga. Primer, al Bernabéu; després a l’estadi dels Jocs Mediterranis. El Barça es va agafar la tarda lliure. Mala cosa. Se la va agafar quan no tocava. Ni tampoc podia fer-ho. Va entrar amb les mans a les butxaques, com si el partit no li interessés. Com si fos inoportú i incòmode. No va estar connectat a l’exigència que reclamava l’assolellada tarda, amb 17 graus sobre l’estadi dels Jocs Mediterranis. És com si volgués estirar-se a la fresca aprofitant l’empat del Madrid amb l’Atlètic al Bernabéu.

El Almería encuentra el premio. Golazo de El Bilal. #LaLiga #LaCasaDelFútbol pic.twitter.com/PYGZ2if86w

— Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) 26 de febrero de 2023

A Xavi, que va tornar a apel·lar a la fórmula dels quatre migcampistes, se l’emportaven els dimonis. La seva primera bronca (m. 20) es va transformar en un enuig monumental coincidint amb el gol d’El Bilal Touré, un catàleg d’errors defensius de principi a final. Gavi va perdre una pilota al costat de l’àrea andalusa, gairebé enganxat al banderí de córner esquerre. I a partir d’aquí, es va desencadenar la tempesta de l’Almeria davant la passivitat blaugrana. Chumi va connectar una pilotada que el Barça es va mirar com si no fos cosa seva, mentre Luis Suárez va dibuixar una assistència que va esquinçar l’eix central, integrat per Eric i Christensen, tot i que va ser, curiosament, el danès qui va sortir a la foto final de l’1-0, incapaç de frenar El Bilal Touré, que va clavar una imponent gardela amb la dreta que va fer tremolar la xarxa de Ter Stegen abans d’entrar a la porteria. Un premi just per a l’equip de Rubi, que sí que va entendre des del segon inicial el veritable valor del partit. El Barça, no.

Un drama de partit

Acabada la primera meitat, el joc era un drama. I els números certificaven el drama futbolístic. Se’n va anar al descans sense xutar ni una vegada a Fernando, el porter de l’Almeria, que va viure la tarda més plàcida que es podia imaginar venint com venia, a més, de rebre sis gols a Montilivi.

Testificant, alhora, que la connexió amb Lewandowski s’havia trencat. Un cop més. Ni va trepitjar l’àrea, vivint cada vegada més lluny del seu hàbitat natural. Ni una rematada. Un cop de cap, amb la pilota massa alta, que va marxar gairebé fins al banderí de córner, revelant que s’ha perdut la sintonia amb el 9. El polonès tot just va tocar 10 pilotes en 45 minuts, amb un equip tan asimètric que no tenia ni banda dreta (Ferran també va intervenir poc) ni esquerra, on Alba havia d’exercir de lateral, volant i extrem. Però, al final, ni una cosa ni l’altra.

Canvis que no van millorar l’equip

Tan malament ho va veure Xavi, que durant el descans va entrar al vestidor fet una fúria, i que va treure a Kessié i va posar Raphinha. O sigui, el pla inicial dels quatre migcampistes era enviat a la paperera per rescatar el dibuix del 4-3-3 tradicional, amb dos extrems, desplaçat ara Ferran al flanc esquerre i quedant el brasiler a la dreta. I l’equip no xutava. Anava igual de malament que abans, amb Xavi, a més, veient la cinquena cartolina groga per protestar. El tècnic serà baixa diumenge a la banqueta del Camp Nou contra el València. Gavi, que també va protestar, també va veure la cinquena.

Notícies relacionades

Contracrònica de l’Almeria-Barcelona: desorientats com un adolescent sense mòbil

Xavi: «Estic molt emprenyat, ha sigut el pitjor partit de la temporada»

Els nervis es contagien; la impaciència, també. No millorava gens el futbol blaugrana, mentre augmentava la indignació de Xavi, que no parava de moure la banqueta. I per descomptat la pissarra després d’haver xerrat fins a quatre vegades amb Òscar Hernández, el seu segon entrenador i germà. Del Barça dels quatre migcampistes al Barça dels extrems. Del Barça del 4-3-3 al Barça del 3-4-3 amb l’aparició d’Araujo i Marcos Alonso formant el trio defensiu amb Christensen i acabant amb fins a quatre davanters: Raphinha, Ferran, Lewandowski i Alcarcón, l’únic davanter que tenia a la banqueta.

Però el recurs, l’únic recurs ofensiu, es limitava a centrades. Centrades i més centrades perquè Rodrygo Ely i Babic, els centrals de l’Almeria, disfrutessin com nens treient pilotes aèries. Es van necessitar 81 minuts, ¡sí, 81! perquè Fernando aturés el primer xut blaugrana, que portava la firma d’Alarcón, transformat el Barça en un cos amorf. Un cos estrany que va marxar d’Andalusia amb Araujo disfressat d’Alexanko, símptoma de la seva impotència per construir amb la pilota als peus. Així, de centrada en centrada fins a consumar una derrota imperdonable.