Arriba «l’hora de la veritat» per a un Barça que busca el doblet

El primer rep el penúltim. El pronòstic sembla fàcil. Ni més ni menys que 36 punts separen el Barça del València, qui l’ha vist i qui el veu. Però a les files blaugrana no hi haurà un excés de confiança, garanteix el seu principal portaveu, arribada «l’hora de la veritat» anunciada per Xavi en la cursa empresa cap a la conquesta de la Lliga i la Copa, ara que semblen encarrilades, tot i que encara llunyanes.

No hi haurà supèrbia al Barça perquè no té cap motiu per mirar ningú per sobre de l’espatlla. Tot i que faci setmanes que està instal·lat a la cúspide de la Lliga. I vingui de vèncer el seu màxim rival, el Reial Madrid, però a la Copa. L’onze de Xavi Hernández ve de perpetrar un partit indesitjat al Bernabéu amb el resultat somiat i d’haver caigut, diumenge passat, contra un igual del València, que era el cas de l’Almeria.

L’hora de l’ensopiment

No serà el mateix, per descomptat, si es juga el partit al Camp Nou i a la perillosa hora de la nyonya. No ho serà perquè l’equip es dona per avisat per la mala actuació d’Almeria i l’abús de domini del Madrid. Va canviar més el resultat que el nivell de joc.

Sí que serà igual, o pitjor, la llista de disponibles per rebre el València. Continuen de baixa Pedri, Lewandowski i Dembélé, als quals s’afegeix Gavi, sancionat per acumulació d’amonestacions. Quatre baixes a la gespa i una cinquena a la banda.

Quatre baixes i mitja

Com Gavi, Xavi també està suspès per cinc targetes grogues, totes per protestar, i haurà de veure (i dirigir) el partit des de dalt, des de la llotja reservada per als tècnics sota la visera del Camp Nou. A baix hi haurà el seu germà Òscar exercint de primer i serà Sergio Alegre, l’altre ajudant, qui li xiuxiuegi el que digui el cap des del cubicle de la tribuna.

Però en la vigília de rebre el València amb el qual va litigar en grans nits, Xavi va exposar les seves reflexions sobre les anàlisis llegides i escoltades de la victòria del Barça al Bernabéu, la segona en tres visites del tècnic egarenc, que es va estrenar amb un aclaparador 0-4 la temporada passada. La de dimecres va ser mínima. El Madrid no va forçar ni una parada de Ter Stegen. Va atacar sense rematar. Igual que el Barça a Almeria.

«Guanyes 0-1 i sembla que no convenç; si hagués sigut al revés seria festa nacional», va explicar Xavi. Amb més sorna que acritud, amb un mig somriure delator que no el va agafar per sorpresa. A l’exigència inherent a la idiosincràsia culer, instal·lada al club des que es va imposar la filosofia ‘cruyffista’ d’oferir al públic alguna cosa més que un resultat (una filosofia que subscriu Xavi), s’unia la sempre severa crítica dels mitjans madrilenys cap al club blaugrana.

Guanyar i convèncer

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

«Al Barça s’ha de guanyar i convèncer amb el joc, tenir un 70% de possessió, generar 17 ocasions i que el contrari només en creï 3», desgranava el tècnic, que ja al Bernabéu va reconèixer que la victòria no es va obtenir pel mètode previst. «El contrari també juga, i el contrari era el vigent campió de la Lliga i de la Champions», va apuntar per recordar la destacada entitat de l’adversari.

No és el cas del València, que intenta emergir amb Rubén Baraja, una vella glòria del club, com ho és Xavi al Barça. «Espero que el retrobament amb Xavi sigui el reflex del que hem sigut tots dos com a jugadors, un partit disputat en què nosaltres donem la millor versió», va explicar Baraja, amb una derrota i un triomf en el seu curt bagatge a Mestalla.