El Barça, a 9 punts del Madrid i amb la llengua fora

Amb un gol, amb un n’hi ha prou, que val un tresor (abans eren de Lewandowski o Pedri, tots dos lesionats, i ara és de Raphinha), després barra casa seva (tot just ha rebut 8 gols en 24 jornades del campionat deixant 18 vegades la porteria a zero) i el forat es fa cada vegada més gran.

El Barça va amb la llengua fora, deixant-se l’ànima i, per descomptat, el físic en cada partit sobrevivint a la pèrdua de tot el seu poder creatiu en atac. 0-1 al Bernabéu sense rebre ni un xut del Madrid, que té la punteria extraviada, i 1-0 al Camp Nou al València, que era i continua sent el penúltim de la Lliga. El xut de Kluivert, atrapat per Ter Stegen, és l’únic a porteria en els dos últims partits.

2️⃣4️⃣ partidos
1️⃣8️⃣ porterías a cero#LaLiga pic.twitter.com/Uq1wYU9hwU

— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 5 de marzo de 2023

Però fins i tot Xavi no pot amagar que el joc del seu equip s’ha encallat. No genera futbol, víctima de la plaga de lesions que l’han deixat frustrat. Frustrat futbolísticament que no en les estadístiques, sostingut el Barça per una mentalitat defensiva indestructible. Però no domina els partits com voldria el seu tècnic. Ni tampoc governa fidel a la ideologia que defensa i encapçala amb passió i fanatisme Xavi.

«Ens falta generar joc»

Per no tenir, el migcamp blaugrana no té el pes que se li suposava a un equip dirigit per un dels millors migcampistes de la història. Té la idea, però no l’executa com vol l’entrenador. «Ens falta generar joc, hem de fer autocrítica», va admetre Xavi, que va patir més que mai, situat a la zona més alta del Camp Nou, al costat de la tribuna de premsa, on va purgar el partit de sanció per les cinc targetes grogues.

A baix, a l’àrea tècnica, hi havia Òscar Hernández, el seu segon entrenador i germà. «Es pateix molt més a dalt i es veu millor, això sí. Intentaré no protestar més perquè no et pots comunicar», va lamentar el tècnic, que va recalcar que els mateixos errors del seu equip, com el penal fallat per Ferran i expulsió d’Araujo, que va fer un acte de servei per Kounde, el culpable, van condemnar a una mitja hora tortuosa.

Ni tan sols la insubstituïble absència de Pedri, el far que il·lumina tota la seva bastida ofensiva, serveix de coartada perquè retrata també les disfuncions d’una plantilla limitada. No, no és la «superplantilla», que va dir Xavi al tancar-se l’últim mercat d’estiu, tot i que va reclamar llavors que li va faltar una peça més. No va dir el nom, però el tècnic es referia a Bernardo Silva.

No hi ha al vestidor, per exemple, un 9 suplent per tapar les sancions o lesions de Lewandowski. Hi havia Aubameyang, però va ser venut per quadrar números l’últim dia del mercat. Hi havia també Memphis, però va ser gairebé ‘regalat’ a l’Atlètic en la finestra hivernal.

Plantilla encongida

Tampoc hi ha lateral dret. Kounde, Araujo, Sergi Roberto i fins i tot Balde, un esquerrà, han desfilat per aquest carril. Hi ha, en canvi, tres laterals esquerres en una plantilla cada vegada més curta, per la qual cosa els esforços passen factura. «Arribem justets, fatigats també mentalment, les lesions...», va admetre Xavi, inquiet perquè ha comprovat que se li va encongint la plantilla a mesura que fa engreixar el liderat. 

Amb la llengua fora i ampliant la renda en la Lliga està el Barça després de silenciar el Bernabéu en una setmana en què els defectes que s’han destapat de veritat són els del Madrid, que s’ha esgarriat, excepte en la Champions, des que la Lliga i Copa es van reprendre després del Mundial.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Avui l’equip d’Ancelotti, que va empatar al camp del Betis (0-0), és un punt més lluny de l’obra que aixeca Xavi al Camp Nou, un temple on els fidels acudeixen en massa (89.644 espectadors van omplir les seves velles grades en un partit en horari vespertí i davant el penúltim del campionat), convençuts que aviat es retrobaran amb l’essència del joc que tant persegueix el seu entrenador.

«Ens falta entendre el joc», va confessar Xavi. I en aquesta recerca està amb la confiança que té de sentir-se com un vell equip italià, que feien de la pressió i la defensa tot un art, a l’espera de connectar amb el que sempre ha sigut el Barça, un equip que no vivia només de l’1-0 o del 0-1.