Laporta, any dos al Camp Nou: vivint al límit

En la primera (2003-2010) va activar el ‘cercle virtuós’ construint amb Guardiola un dels millors equips de la història, el millor del club, sens dubte, amb el sextet del 2009. En la segona, complerts avui dos anys del triomf electoral, triomf aclaparador amb el 54,28%, que va deixar fora de joc Víctor Font (29,99%) i Toni Freixa (8,58%), viu tan de pressa que va al límit, perquè també està el club en el límit.

President no executiu

Al límit en tot. En la conquesta, ja de matinada, dels avals per poder ser president. En la gestió del club, que fa, com ell mateix diu, com si fos «una empresa familiar» des que Ferran Reverter va dimitir el febrer del 2022 com a director general. No hi ha cap substitut, 13 mesos més tard, perquè Laporta ho és tot ara mateix al club.

President no executiu, director general, portaveu i rostre d’un projecte que es construeix un segon abans, capaç de redreçar l’equip a la Lliga, activades totes les palanques econòmiques necessàries, movent-se com un funambulista en el canviant ‘fair play’ salarial que li exigeix Javier Tebas, president de LaLiga.

Però topa sempre a Europa, cosa que defineix els límits d’un club que encara no ha processat la marxa traumàtica de Leo Messi, l’astre sobre el qual va edificar la seva edat d’or en les dues primeres dècades del segle XXI. Una absència impossible, en realitat, d’assumir.

Laporta tampoc ho ha superat, entossudit a reconstruir ponts de diàleg amb la família del ‘10’ per no passar a la història com el president que va deixar escapar Messi, sinó com el president que va recuperar després Messi. I el Barça cohabita amb aquesta ferida fatalment tancada que supura a cada moment.

Aliat amb Florentino

Això explica l’interès del president a resoldre-la, mentre se succeeixen els problemes en un club «arruïnat», com va recalcar ell, producte de l’«herència» de Bartomeu, que li va llegar una massa salarial insostenible, de gairebé 700 milions d’euros. Amb Messi. I sense Messi.

A més, Laporta avança al costat de Florentino en la complexa creació de la Superlliga europea, units tots dos en la seva batalla comuna contra Tebas per modificar les estructures d’aquest esport que viu en mans de la UEFA i la FIFA, propietàries de l’aixeta dels diners. ¿Què diria ara el Laporta del 2003 al Laporta del 2023 al veure’l tan alineat amb Florentino?

I, ara, el cas Negreira

Enmig de la crisi institucional, Laporta ha de manejar el fang del cas Negreira, el pagament al llavors vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) durant gairebé 17 anys i que afecta els quatre presidents anteriors a la seva arribada: Gaspart, ell mateix, Bartomeu i Rosell. Crisi reputacional perjudicial en un moment clau en la història del Barça, obligat a construir un nou Camp Nou, una operació de vertigen per l’envergadura econòmica de l’operació en un moment delicat, pel context financer d’alts tipus d’interès i el deute gegant de l’entitat.

És el Camp Nou que s’ha quedat vell, tant –es va inaugurar el 1957– que cau a trossos, per molt que el culer, compromès i fidel com mai, hagi tornat a casa seva amb entusiasme, amb una mitjana de gairebé 90.000 espectadors per partit, una autèntica bogeria. La nova llar ja hauria d’estar construïda, però continua igual, amb un tros de grada menys, com a símbol d’un club que no sap modernitzar-se.

La licitació de les obres a Limak, una empresa constructora turca sense gairebé experiència en la construcció de recintes esportius, també ha sigut motiu de controvèrsia, per molt que Laporta defensi que «el procés ha sigut exemplar».

Són dos anys sol, però en semblen 20 per a un president que no troba oposició (Font prefereix la via constructiva, fugint del dia a dia, de tertúlies o platós televisius amb aparicions molt calculades i estudiades, mentre Freixa és residual), i el seu antecessor (Bartomeu) està atrapat pel Barçagate i el cas Negreira.

En una publicació a Instagram, Font valora positivament el camí que s’ha fet en el pla esportiu «per tornar a ser competitius», però comparteix «la preocupació amb sòcies i socis per l’estat i la gestió de la institució» que abordarà pròximament.

View this post on Instagram

A post shared by Víctor Font (@victor_font)

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

«Sempre hem defensat la necessitat d’una gestió professional, moderna i transparent. Aquí ens queda molt camí per recórrer», ha escrit Font, que ha indicat que «amb visió, transparència i honestedat es pot transformar el club i allunyar-lo dels riscos existents».

Font no ha citat, en cap moment, Laporta, que compleix dos anys més al límit que mai.