¿Com ha ressorgit el Barça en cinc mesos per treure-li 12 punts al Madrid i apropiar-se de la Lliga?

Ha resistit de tot. I tot. El Barça s’ha sabut sobreposar a la derrota al Bernabéu (va encaixar un 3-1 el 16 d’octubre) firmant una espectacular reacció que l’ha portat a deixar el Madrid a 12 punts. Dotze que són, en realitat, 15 punts perquè l’equip blaugrana va sortir de l’última derrota en un clàssic, el d’anada a la Lliga, amb tres punts menys que el conjunt d’Ancelotti.

Ho ha resistit tot en l’àmbit esportiu, castigat per la sanció de Lewandowski i, sobretot, per les lesions de Dembélé, un dels seus factors diferencials en atac, i Pedri, el jugador que dona sentit i cohesió a tot el seu futbol. I ha sobreviscut a tot capaç d’espavilar-se amb extrema competitivitat enmig de la tempesta del cas Negreira, que no ha penetrat al vestidor del Camp Nou.

El Barça es va aixecar amb grandesa d’aquesta derrota a Madrid. Des d’aleshores, 15 victòries, un empat (l’Espanyol va arrencar un 1-1) i una sola derrota: l’1-0 que li va encaixar l’Almeria. Quaranta-sis punts de 51 de possibles revelen la contundència de la reacció blaugrana, que contrasta amb la debilitat del Madrid, que va emetre senyals inquietants del seu rendiment just abans que la Lliga s’aturés pel Mundial de Qatar: empat a casa seva amb el Girona (1-1) i derrota a Vallecas.

Tot i que Ancelotti no va veure venir el que passaria després de la cita qatariana amb tres derrotes en tres mesos (Vila-real, Mallorca i Barça) unit a tres empats (Reial Societat, Atlètic i Betis) que van certificar la seva decadència a la Lliga. Només ha sumat 31 punts de 45.

El Madrid no ha pogut seguir el frenètic ritme del Barça de Xavi. La seva projecció és, ara mateix, de rècord. Suma 68 punts, els mateixos que tenia en aquests moments el Barça de Tito (temporada 2012-13) quan va arribar als 100.

El Barça va encaixar un gol al Camp Nou, una cosa que és notícia. Més aviat se’l va marcar a pròpia porta perquè el centre de Vinícius va anar a parar, de manera inesperada, al cap d’Araujo per despistar un sorprès Ter Stegen. Però l’equip de Xavi va aconseguir, ja amb els canvis desesperats d’Ancelotti en el tram final del clàssic, resistir en clau defensiva. No només la defensa sinó tota l’estructura.

No hi ha ningú a les grans lligues europees que presenti els superbs números que tenen els blaugrana a Espanya. Nou gols encaixats en 26 jornades; el Madrid més del doble perquè n’ha encaixat 21. Aquesta està sent la clau de l’èxit a la Lliga perquè des que va perdre al Bernabéu l’octubre passat Ter Stegen només ha rebut quatre gols. Ha mantingut, per tant, la porteria a zero en 13 de les últimes jornades. El Madrid, en només sis.

En moments de màxima dificultat, i amb les peces clau del Barça a la infermeria, Xavi ha fet servir amb encert els recursos que tenia a la banqueta. En la llarga absència de Dembélé, Raphinha ha elevat la seva figura amb un paper determinant (dos gols, un al València, un altre a l’Athletic, sis punts). I a l’espera que Lewandowski es reconciliï amb el gol, Pedri va estar anotant gols clau fins que es va lesionar i l’equip va quedar a les fosques.

Fins i tot l’aposta per Sergi Roberto, simbolitzada en el clàssic de la Lliga del Camp Nou, li ha sortit de meravella perquè va marcar el gol de l’empat i així va incendiar l’ambient culer. I la prova que la plantilla, absolutament desequilibrada, (no té un lateral dret específic i Xavi disposa de fins a tres laterals esquerrans) ha tingut un valor incalculable.

N’hi ha prou amb veure la irrupció de Kessie, que va firmar el gol decisiu per entrar a la memòria del barcelonisme. Suplents que han donat punts en aquest tram decisiu del campionat per anar ampliant la diferència fins als 12. I només queden 12 jornades.

«No ens podem sentir campions. Però aquesta Lliga només la podem perdre nosaltres», va proclamar un eufòric Xavi, que va alçar la veu per transmetre un missatge reivindicatiu. «És hora de valorar aquest equip». Un equip que li ha tret 15 punts al Madrid en només cinc mesos. A mitja Lliga. I l’ha fet seva.