El negoci del vell Camp Nou en el seu últim any de vida: 11 milions d’euros en una setmana

L’estadi s’ha fet vell i ningú l’ha cuidat com mereixia en els últims anys, amb la qual cosa ha quedat deteriorat de tal manera que és urgent aixecar-ne un altre de nou que proporcioni rendibilitat econòmica a un club que viu una anguniosa crisi, limitat fins i tot en el ‘fair play’ salarial de la plantilla, que té superat en 200 milions.

Construït el 1957, el temple blaugrana assisteix emocionat als seus últims moments, amb més fidels que mai, fent una mitjana de xifres per sobre dels 80.000 espectadors en cada partit, superat el buit i la soledat que desprenia en l’època de la pandèmia.

Dos esdeveniments rendibles

I en tot just una setmana ha provocat que el Barça, necessitat com està de diners, recapti més d’11 milions d’euros per dos esdeveniments tan diferents com necessaris per a la reconstrucció econòmica de l’entitat.

El clàssic amb el Madrid va reunir 95.745 espectadors que van assistir al triomf de l’equip de Xavi col·locant-lo 12 punts per davant en una Lliga cada vegada més blaugrana gràcies al decisiu gol de Kessié. A més, va generar al club la facturació més gran aconseguida mai abans per un partit de Lliga: 8,5 milions.

Pràcticament el mateix que va percebre el Barça de la Federació el gener passat (9 milions) per conquerir la Supercopa d’Espanya a Riad. L’amistós solidari entre Barça i City impulsat per Juan Carlos Unzué l’agost passat també va ser un èxit d’assistència (91.062 espectadors) i de diners recaptats (4,3 milions).

Tot s’aprofita en l’últim any de vida del vell Camp Nou. El futbol com a motor principal. La solidaritat. I un producte nou on es fusionen esport, entreteniment i connexió amb noves generacions a través del món digital.

Kings League, tercera màxima assistència

Per això, fins i tot un cap de setmana que estava lliure en el dens calendari futbolístic va ser aprofitat astutament per Gerard Piqué i el seu projecte de la Kings League per citar 92.522 persones a la llar culer, impulsant un negoci, com a mínim, de 2,5 milions sense comptar el recaptat pel marxandatge, on es van esgotar tots els productes.

No ha volgut Kosmos, l’empresa de l’exjugador blaugrana, precisar els detalls de l’acord fixat amb el club, tot i que podria ser del 50% per a cadascuna de les dues parts.

L’èxit de públic va ser espectacular, i es va convertir en el tercer esdeveniment més massiu del Camp Nou només superat pel clàssic de Lliga (95.745) i el duel contra l’Almeria (92.605) en el que va ser la retirada de Piqué del Barça. I del futbol.

El Camp Nou és un negoci fins a l’últim sospir quan entrin al juny les grues per fer-lo caure i comenci l’exili a Montjuïc. Pendent tot que la directiva tanqui el pacte amb els inversors per aprovar l’Espai Barça. Va fixar Joan Laporta, el president blaugrana, la data límit del 31 de març per tancar aquest pacte per a l’obra civil més gran que es realitzarà a Catalunya en els pròxims anys.

És una operació de 1.500 milions d’euros, que està tutelada per Goldman Sachs i JP Morgan, qui ha rastrejat el mercat internacional, especialment en la recerca d’inversors nord-americans. 

Tot i que el Barça acudeix a aquesta recerca en un moment especialment complex en el món econòmic, amb la crisi bancària, unit al dany reputacional que ha generat el cas Negreira, exposat com queda el club a quedar-se fora de la Champions si prospera la investigació anunciada per la UEFA.

«Amb 10 anys de retard»

I els tipus d’interès estan molt per sobre del que havia planejat la junta blaugrana quan posava en marxa un projecte que, com no para de reconèixer el mateix Laporta, «ja acumula 10 anys de retard». Sense oblidar les reticències que ha aixecat l’adjudicació de les obres a Limak, una empresa turca amb mínima experiència en la construcció de grans recintes esportius.

Però sí que dona al Barça el que demana: estar de tornada, i ja al nou Camp Nou, a la tardor del 2024, coincidint amb el 125 aniversari de la creació del club i una clàusula de penalització altíssima si no compleix el pactat en el pla d’obres.

D’aquí, les dificultats que està trobant el Barça per arribar al límit marcat. «Ara tenim les obres adjudicades i el finançament ja el tenim», va revelar Laporta a inicis de març, precisant que «estem estudiant alternatives per millorar les condicions i ens hem donat fins al 31 de març».

I tot en un escenari de màxima tensió perquè el president vol evitar la conversió en Societat Anònima com va dir ell que desitgen tant LaLiga com CVC, el fons d’inversió amb què va subscriure el pacte Javier Tebas.

El finançament hi serà i el que serà una realitat és l’Espai Barça», va proclamar el president, entossudit a aprofitar els últims dies de vida del vell Camp Nou –les grues entraran l’1 de juny–, just abans d’aquest desterrament a Montjuïc. 

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Un desterrament «dur», com confessa sempre Laporta, el president del Barça. Dur i tremendament deficitari perquè el Barça deixa d’ingressar, almenys, 94 milions, a més d’haver d’invertir entre 15 i 20 milions per adequar-lo a les necessitats de l’equip de Xavi.

Cada dia que estigui a la muntanya olímpica estarà perdent diners. I el Camp Nou, per vetust i arcaic que sigui, no deixa de donar euros.