Això és el que va pagar cada president del FC Barcelona a Enríquez Negreira i el seu fill

En vista del quadro, es podria resumir que les retribucions van començar amb Joan Gaspart, van créixer amb Joan Laporta, van fer un gran salt amb Sandro Rosell i es van mantenir altes amb Josep Maria Bartomeu, que va ser qui va posar fi als pagaments. És a dir, tots els presidents del segle XXI van contribuir a engreixar els comptes corrents de la família de l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA).

Convé recordar que el FC Barcelona buscava combatre l’històric poder del Madrid a les institucions que dirigien la competició, inclosos els arbitratges, i per això, segons va declarar el mateix Enríquez Negreira a l’Agència Tributària, pagava per assegurar-se la neutralitat. I aquesta recerca de la neutralitat sembla que tenia un preu alt i creixent.

Xifres canviants

A Gaspart, Hisenda li imputa els pagaments inicials, el 2001. Van ser un total de 72.924,40 euros el primer any. El primer curs complet de Laporta, el 2004, es van abonar 67.625,92 euros i l’últim del seu primer mandat, el 2009, els serveis de Negreira, qualssevol que fossin, es van pagar ja a 364.954,16 euros.

El 2010 hi va haver la transició de Laporta a Rosell. El 2011, el primer complet de Rosell, a l’Agència Tributària li consta un desemborsament de 777.607,48 euros, el doble de com el va deixar el seu predecessor. Hi va haver un lleuger descens en les retribucions els anys posteriors, fins que va entrar Josep Maria Bartomeu després de la sorprenent dimissió de Rosell.

Amb Bartomeu, la remuneració total va tornar a pujar fins als 812.345,60 el 2014. Es va baixar al següent a nivells semblants als temps de Laporta i després va tornar a augmentar i baixar, fins que es va tancar l’aixeta el 2018. Aquell últim any van sortir del FC Barcelona en direcció a Dasnil 95 SL un total de 642.017,53 euros. Tots els anys, les xifres varien.

Valors sacsejats

El cas Negreira s’ha convertit en una crisi reputacional que es pot qualificar de sense precedents per a l’entitat barcelonista. Costa trobar un altre moment històric en què tantes institucions i organismes, nacionals i internacionals, col·loquin el Barça sota sospita de joc brut als despatxos.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Els valors de què tradicionalment ha presumit s’han vist sacsejats per la troballa d’aquestes remuneracions i ara mateix s’assembla més a algun d’aquests club italians als quals periòdicament els descobreixen un escàndol per trampes que al Barça regit per criteris ètics i que s’agradava quan es mirava al mirall.

Ningú sap explicar per què es van abonar gairebé 7,5 milions en 18 anys ni cap president se’n fa responsable, i això que l’escàndol concerneix un mínim de quatre presidents. Tampoc ningú, ni tan sols l’Agència Tributària, sap on van anar a parar tots els diners. Sembla que dubta que els Negreira en fossin els únics beneficiaris, però no troba indicis que li donin suport. De moment, es coneixen les quantitats, però no el destí final al complet. En vista de tant silenci oficial, el misteri prossegueix.