La crònica del Barça-Roma: un bonic passeig a la semifinal

El Barça femení va aconseguir un doble rècord mundial d’assistència la temporada passada (91.553 espectadors contra el Madrid i 91.648 persones contra el Wolfsburg), i una altra oportunitat tindrà de batre el seu propi registre en la semifinal de la Champions, a la qual s’ha classificat per cinquena vegada després d’un bonic passeig entre Roma (0-1) i Barcelona (5-1). La cita serà el 29 o 30 d’abril –el partit de tornada serà al Camp Nou– i contra el vencedor del Lió-Chelsea.

L’onze blaugrana arriba a la fase determinant de la temporada amb la Lliga a la mà, i al penúltim esglaó abans de la final europea, com s’esperava, i amb l’única taca de la desqualificació de la Copa per un error burocràtic. La Roma va pagar la seva inexperiència –era l’únic finalista de quarts debutant– i la voracitat del quadro de Jonatan Giráldez, obligat ara a incrementar el nivell per procedir a la recaptació de títols.

Les marques del minirectangle de joc de la Kings League eren visibles abans que comencés una altra festa, amb menor assistència, però un mer assaig de la següent, que tindrà noves convidades. Les mateixes amfitriones, per descomptat. El Barça va resoldre aviat la feina, que era assegurar el pas, i aviat va començar la distensió perquè Giráldez donés minuts a diverses suplents que no van poder incrementar la golejada, que va tenir una promotora (Graham Hansen) i una executora (doblet de Rolfö) i Mapi, Oshoala i Patri de necessàries col·laboradores.

Els atacs blaugranes es van vehicular gairebé tots a partir de Graham Hansen ja des del primer minut amb dues internades. Amb l’empenta de Bronze darrere i la intel·ligència d’Aitana a prop, la noruega va torturar la japonesa Minami buscant-la en duels individuals constantment. Li va faltar espai perquè algun xut arribés a la xarxa; espai ocupat per moltes cames del que anava retrocedint la Roma forçat per la pressió local.

Es va jugar tot el temps en la meitat de camp que defensava l’onze italià, i mai millor dit. Alessandro Spugna, el tècnic romanista, no podia aplicar un pla, si el tenia, privat de tota iniciativa des del servei inicial. Paños va triar pilota en el sorteig i el Barça es va quedar la pilota. Paños no la va tocar, no obstant, fins a aturar el segon intent de Serturini. Va veure de lluny el partit excepte moments puntuals.

Moments en què la Roma era capaç de robar una pilota i la llançava en profunditat a Giacinti, la brava davantera internacional. La situació del joc la deixava sola en la divisòria amb una marcadora, generalment Irene Paredes. Un altre duel d’astúcia i de velocitat que va guanyar la defensa.

Mapi, l’altra central del Barça, tenia altres missions. L’excel·lent peu que calça la converteix en una passadora d’excepció. Ho prova el fet de ser l’executora de la pilota aturada, els córners, sobretot. Construir des de darrere li resulta tan fàcil com dibuixar un gargot al paper. Per exigir-se a si mateixa, les dona totes a un toc, i aquesta bola surt dolça i rodona de les seves botes. Si necessita imprimir-li força, surt disparada com un obús.

A un parell de metres de l’àrea, potser més, va veure expedita i buida la porteria, sense que la petitesa de la romanesa Ceasar (1,70 m) la dissuadís d’intentar-ho, i va segellar la classificació per complet. Entrava en el terreny de l’utòpic que la Roma aixequés els tres gols (un de procedent de l’anada) i ja era quimèric que evitessin una pallissa quan Rolfö va marcar el tercer en el temps afegit.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

En el minut 47 del primer temps segellava el seu doblet Rolfö i en el 46 de partit (el primer de la segona meitat), Oshoala es treia tota la seva pena d’ocasions perdudes i treball ingrat fixant les centrals amb un caramel que li va donar Aitana.

Els cinc gols blaugranes es van precipitar abans que la Roma salvés el seu honor amb el procediment que pretenien: amb un ràpid contraatac vehiculat per Serturini que per un instant va poder sorprendre Rolfö i Mapi i es va treure l’espina d’estar perseguint-les a elles i perseguint la pilota que tanta estona li havien amagat.