La directiva aprova el finançament de l’Espai Barça: Laporta imposa el seu criteri

L’exili blaugrana per una temporada a l’Estadi Olímpic de Montjuïc pot, doncs, donar-se per fet, malgrat els dubtes oberts els últims dies sobre el pla econòmic de la remodelació de l’estadi per la conjuntura macroeconòmica, de pujades de tipus d’interès, i les dificultats del club en el dia a dia. 

La junta directiva, citada en una sala de la llotja del Camp Nou, va escoltar de boca de Joan Laporta i els experts econòmics del club les propostes del mastodòntic finançament de la remodelació, de 1.500 milions d’euros, xifra aprovada per l’Assemblea de Socis Compromissaris l’octubre del 2022. La directiva va conèixer tots els detalls del finançament i va votar a favor de tirar endavant, tal com volia Joan Laporta, determinat a no ajornar més l’inici de les obres. Es va imposar amb claredat als escèptics.

Comunicat als inversors

El finançament, pilotat pels bancs d’inversió nord-americans Goldman Sachs i JP Morgan, s’estructurarà en diferents trams, un primer presumiblement de 500 milions a un tipus d’interès del 6%. Un percentatge més alt que el negociat anteriorment del 5,2%. Els sotracs en el sector bancari de les últimes setmanes i els problemes de reputació derivats del cas Negreira han encarit el preu del diner. Falta veure l’estructura completa després d’una negociació complexa. Està previst que aquest divendres el club comuniqui als inversors la decisió de la junta i l’acord es pugui oficialitzar. A aquestes hores encara no es pot donar per tancat, però gairebé.  

Hi havia directius que consideraven aconsellable aparcar el projecte almenys un any. Esperar que es calmessin les turbulències financeres de la inflació i els tipus alts, sanejar els comptes del club i reconduir el dèficit operatiu de 200 milions, però Laporta, malgrat els riscos, ha sigut sempre partidari de continuar amb el projecte i no endarrerir més una reforma que porta una dècada encallada. Dins la junta ha comptat amb el suport ferm d’Eduard Romeu, el vicepresident econòmic.

La decisió, a falta de conèixer les condicions exactes de devolució dels préstecs, situa l’entitat en una situació de màxim estrès econòmic. Si no hi ha imprevistos, l’única garantia que rebran els inversors serà el rendiment del nou Camp Nou, que es calcula en 347 milions a l’any. Res de l’estadi ni tampoc del negoci ordinari. Tampoc està clar si dins els 1.500 milions hi ha una partida per al Palau.

Tots els indicis apunten, doncs, que les obres de l’envellit Camp Nou començaran a l’estiu i la mudança del primer equip de futbol masculí s’allargarà fins al novembre del 2024, sempre que la constructora turca Limak compleixi els terminis marcats per tornar a l’estadi. La celeritat promesa va ser clau per imposar-se en el polèmic concurs, segons es va dir oficialment des del club. 

El cas Negreira

El Barça i l’ajuntament van escenificar fa dies l’acord de cessió de l’Estadi Olímpic i, de fet, els treballs de condicionament ja han començat. Per al club tindrà un cost aproximat d’uns 20 milions d’euros. El Barça ja ha comunicat a la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) que la temporada vinent el primer equip disputarà els partits com a local a Montjuïc, una informació que l’ens federatiu ha de notificar, al seu torn, a la UEFA.

Montjuïc serà la seu dels partits de Lliga i potser, només potser, dels europeus. Falta conèixer la decisió del màxim organisme europeu sobre si sanciona el Barça durant un curs pel cas Negreira. Va posar una investigació en marxa, un anunci que va provocar inquietud en els inversors nord-americans. Laporta va haver de respondre a tota mena de preguntes sobre el tema.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Per això, en la junta celebrada aquest dijous, amb Mateu Alemany es va abordar el cas Negreira i la manera d’afrontar la crisi. També sobre com retallar despeses, i en això la rebaixa de la massa salarial del club resulta clau.

La junta directiva va aprovar també la renovació de dues pòlisses bancàries amb dos bancs diferents per un total màxim de 39,5 milions d’euros. Uns diners que, segons el club, serviran per «reforçar la capacitat del club per afrontar operacions ordinàries». És a dir, per sobreviure en el dia a dia.