La contracrònica de l’Elx-Barça: Ansu Fati s’allibera, Gavi posa l’ànima i Lewandowski, els gols

La nova posició d’Eric Garcia. Un dia es fa una prova i es descobreix un lloc per a un jugador que queda per sempre. Posar Messi de fals 9, com a exemple extrem. O Puyol de central. O Sergi Roberto de lateral. No van concebre la seva carrera professional en aquestes ubicacions però un dia, la inspiració i l’atreviment d’un entrenador ho transformen tot. Xavi va alinear Eric al lloc de Busquets i molts ens vam preguntar si ens trobàvem davant una epifania futbolística d’aquestes que es produeixen de tant en tant. No va ser el cas. Eric, un noi que té reputació de ser un inquiet de la tàctica i comptar amb bona comprensió del joc, va complir correctament amb la comesa, però no pot dir-se que assistíssim a la troballa d’un cofre d’or. Va ser pulcre, però no va posar Busquets en el compromís de si fer o no les maletes.

La titularitat d’Ansu Fati. Pintava titular fins i tot sense la pressió del seu pare sobre l’entrenador i la realitat és que la pressió la hi va posar al seu fill. Qui més qui menys va pensar: ‘avui jugues, a veure què fas’. I bé, diguem que anava camí de no deixar en bon lloc l’impetuós Bori fins que en el minut 55 va arrencar a córrer amb la pilota i va llançar un tret creuat que va entrar i el va fer cridar d’alliberament com un pres deixant enrere l’últim reixat. Els seus companys se li van pujar a sobre, conscients que necessitava aquest gol com Catalunya la pluja. Un minut abans havia perdut una pilota en el mig camp que va exasperar l’aficionat més pacient. Aquest gol el va salvar d’un partit mediocre i aquest gol ha d’ajudar-lo a imprimir una mica de ritme a aquesta lenta recuperació cap a tornar a ser ell mateix. Una cosa similar ha de passar amb Ferran Torres, un altre que necessitava amb urgència veure porteria i ho va fer en el quart de l’equip. Suma tres gols en aquesta Lliga.

Final a la sequera de Lewandowski. Amb el polonès no hi ha dosificacions que valguin. Xavi el va alinear i per setena vegada aquesta temporada va obrir la llauna. No marcava des del partit d’Old Trafford a l’Europa League, a mitjans de febrer, i va sumar aquest dissabte dos gols de cop. Ja en van 27 en totes les competicions, 17 a la Lliga. Xifres més que meritòries del golejador de 34 anys, que a més va brindar una passada enorme a Torres en el seu golet.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

L’ímpetu de Gavi. No hi ha campanya, per molt madrilenya i sorollosa que sigui, que estovi el noi de 18 anys. Va tornar a ser l’ànima de l’equip fins a ser substituït amb el marcador arreglat. Posaria la cama i el cap en una foguera. Una acció de porfídia seva va precedir el tercer gol de l’equip, el segon de Lewandowski.

Un altre del planter que debuta. Va tornar a jugar una estona Pablo Torre, reclamat per part de l’aficionat culer, però el folgat resultat va permetre veure el debut d’Aleix Garrido, de 19 anys, en el seu primer viatge amb el primer equip. El centrecampista català ha fet tàndem amb Gavi des de l’etapa aleví, tots dos interiors. Després Gavi va volar i ell progressa a un ritme més natural. A més, comparteixen agent, Iván de la Peña. És el novè jugador del planter que fa debutar Xavi.