Investigació Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
El cas Negreira: les cinc preguntes bàsiques que ha de respondre Laporta en la seva compareixença de premsa
Joan Laporta compareix aquest dilluns per oferir les esperades explicacions sobre el cas Negreira. Ho fa dos mesos després que esclatés l’escàndol, quan la SER Catalunya va destapar la notícia que el Barça va pagar, almenys, 1,4 milions d’euros a José María Enríquez Negreira, que era llavors vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres. Al llarg de les setmanes posteriors, la investigació efectuada per la Fiscalia de Barcelona va determinar que van ser 7,5 milions d’euros els que van cobrar el dirigent arbitral i el seu fill del club blaugrana durant 17 anys. Un període, entre el 2001 i el 2018, que inclou el mandat de quatre presidents: Joan Gaspart (2000-2003), Joan Laporta (2003-2010), Sandro Rosell (2010-2014) i Josep Maria Bartomeu (2014-2018, quan aquest va decidir tallar el vincle amb Enríquez). El Barça va activar «una investigació externa, independent i rigorosa», com va recalcar Laporta, sobre aquest assumpte. Aquest dilluns exposarà les seves conclusions, que haurien de respondre, almenys, a cinc preguntes.
Ningú ha respost aquesta qüestió. Els primers documents situen l’origen del contracte amb el dirigent arbitral en l’època de Gaspart (2001), tot i que altres informacions indiquen que va poder arrencar en els anys finals del mandat de Núñez, que va començar el 1978 i va acabar el 2000.
Però el club, un mes després de l’esclat de l’escàndol, no ha aportat cap informació concreta sobre el primer president que va teixir aquesta relació amb el número dos de l’estament arbitral. Ni es coneix encara qui va ser l’‘autor intel·lectual’ d’aquest contracte.
Gaspart va dir que no n’estava assabentat. Laporta ha argumentat que es va pagar perquè es feia un assessorament, tot i que Rosell, que era llavors el vicepresident esportiu (2003-2005), va revelar en una de les primeres reunions d’aquella junta, segons ha explicat la cadena SER, que, «si volem que ens continuïn respectant, cal continuar pagant».
Ara, després de conèixer-se aquests pagaments, el que va ser president (2010-2014) no ha fet cap declaració pública. Rosell calla; Bartomeu, en canvi, va assegurar que Laporta havia quadruplicat la factura d’Enríquez després de presumir que va ser ell el que «li va tancar l’aixeta». Cap ha sortit a explicar per què no va rescindir aquest contracte. El cert és que, segons consta en el sumari, el desemborsament va començar amb Gaspart, va créixer amb Laporta, va fer un salt amb Rosell i es va mantenir alt amb Bartomeu.
En el seu primer i únic comunicat oficial sobre l’escàndol (15 febrer), el club va admetre que «en el passat va contractar els serveis d’un consultor tècnic extern, que subministrava en format vídeo informes tècnics referits a jugadors de categories inferiors de l’Estat espanyol», i després també va precisar que «la relació amb el mateix proveïdor extern es va ampliar amb informes tècnics relacionats amb l’arbitratge professional, a fi de complementar informació requerida pel cos tècnic del primer equip i del filial, una pràctica habitual als clubs de futbol professionals».
El Barça no cita, en cap moment, Enríquez Negreira. Ni tampoc el seu fill. Només precisa que com a «proveïdors externs feien vídeos, informes tècnics de jugadors de diversos planters i informes arbitrals. Ningú ha aclarit el contingut exacte d’aquests informes. Ni l’objectiu que tenien, més enllà d’aportar informació per als cossos tècnics del primer equip, una cosa que Valverde o l’ajudant de Tata Martino, per exemple, han rebutjat, perquè no van veure aquests documents.
El Barça no ha donat resposta a aquesta pregunta. Era, segons s’ha pogut saber, un cercle molt restringit de persones les que coneixien l’existència d’aquest acord amb el dirigent arbitral.
Persones de màxima confiança dels respectius presidents, com queda clar amb la citació de la Fiscalia de Barcelona, que ha col·locat dos executius d’alt rang en l’època de Bartomeu en la presidència (Òscar Grau era el CEO del club i Albert Soler exercia de director d’esports professionals) en la seva llista.
Els pagaments van superar tots els controls interns de l’entitat, però no apareixien ni en la memòria econòmica ni tampoc en les auditories anuals que es fan. El club no ha informat encara del cost total que li va suposar la relació amb Enríquez Negreira durant 17 anys.
La ‘tarifa Enríquez’ anava augmentant amb el pas dels anys fins a arribar als 7,5 milions d’euros sense que cap president –fins a quatre en van passar durant el llarg vincle que es va mantenir amb el dirigent arbitral– decidís tallar-la. Es desconeix, per tant, qui va pactar el primer preu i també les causes que van motivar que augmentés amb cada president.
El Barça no ha informat encara del cost total d’aquesta relació amb Enríquez. Ni tampoc ha detallat el pagament, temporada a temporada, per aquests vídeos i informes elaborats per algunes de les empreses de l’exàrbitre (Dasnil 95 i Nisdal) i del seu fill Javier Enríquez (Soccercam SL).
