Els socis del Barça donen l’esquena a Montjuïc

«Se suspèn la figura de l’abonat, no hi haurà ‘seient lliure’, no es podrà pujar amb cotxe a Montjuïc, pujada de preus considerable... després de sentir com serà l’escenari de l’exili a Montjuïc hi deu haver molt pocs socis que els quedin ganes de pujar, la temporada que ve, a l’estadi Olímpic», va començar l’editoral d’‘Onze’. «De fet, sembla una estratègia pensada perquè el soci es quedi a casa i poder omplir l’estadi de turistes per poder fer caixa. No està mal jugat si només es pensa a esmorteir la pèrdua econòmica que suposa haver d’anar-se’n de casa però, llavors, que no ens venguin ja mai més que el Barça és del soci, perquè ja no cola».

Una altra dimensió

«Ho dic amb carinyo, amb tacte, sense mala intenció, però ho dic: Laporta em sembla un ‘Pinotxo’, perquè menteix massa», comenta Tano Faura, soci del Barça de tota la vida i president de la Penya Barcelonista l’Avenç d’Esplugues de Llobregat. «Jo, sens dubte, a aquests preus, que són preus de ‘guiris’, no aniré a Montjuïc. Diuen que tot és perquè és un productor nou. ¿Nou? ¿No és futbol? ¿Què és, futbol en cinquena dimensió? Em concediré unes jornades de reflexió, no crec que aquesta pugui ser la proposta definitiva: avisar sis dies abans, no poder pujar amb cotxe, només 3.500 motos i ¿què passa si la meva és la moto 3.501, he de tornar a casa?, un seient diferent en cada partit, no poder compartir el partit amb els amics de sempre. És un ‘tot per la pasta’. 30.000 a 1.000 euros per temporada, vol dir que 30 milions ens treuen de pobres. No, home, no, les coses no es fan així».

«Si tu reserves la meitat, ¡la meitat!, de l’aforament de Montjuïc per als teus negocis, per vendre, sense tenir en compte que tens 120.000 socis que, en teoria, són els amos, estàs llançant un missatge claríssim: això no és per als socis, és per la pasta», assenyala Luchi Pereprat, un dels tres únics socis que aquesta nit estarà a Vallecas, per cert, «meravellosament tractats, tot cal dir-ho, pel club, ja que havíem reservat per anar al bus llogat pel Barça i com que només som tres socis els que ens hem apuntat, ells han afegit uns eurets i un hotel a Madrid i hem vingut amb l’AVE».

Després de reconèixer, insisteixo, que el Barça també té les seves coses bones, per exemple, la gent que es cuida de Barça Desplaçaments, Pereprat considera que, de nou, la junta no ha volgut explicar la veritat. «És tan simple com dir, no hi ha un duro i, a sobre, voleu un estadi nou, una plantilla que guanyi la Champions, la tornada de Leo Messi.... doncs això val diners i hem d’apujar els preus. Només voldria recordar que el primer que va fer Laporta en la seva primera presidència va ser apujar els preus. I ara que fa 40 anys que pago ininterrompudament, de sobte, perdo tots els meus drets. Vaja».

Jordi Monturiol, expresident de la penya Barcelonés Est i un dels culers més actius que existeixen, no entén per què el Barça no li ha donat «més d’una i dues voltes» a la idea de realitzar, potser, sí, amb més lentitud, la remodelació de l’estadi per zones i amb la gent dins, és a dir, mantenint l’activitat tot i que, en aquells anys, s’anés tancant algunes parts de l’estadi. «No dic que fos la solució, però jo crec que no s’ha valorat prou, sobretot per a la gent gran, el calvari que suposa pujar a Montjuïc. És més, és que no pujaran, no. No em puc imaginar un partit de Champions, en ple hivern, un dimecres a la nit. Sé que la nostra economia està com està, però jo crec que això és un cop definitiu a la vinculació de l’afició, del seguidor de tota la vida, amb l’equip, més que amb el club. I dels preus, ni vull pronunciar-me: són preus per als japonesos, però no per a socis de tota la vida».

Si hi ha algú, bé, molts, molts, que porten el Barça al cor, un d’ells és Ángel Pérez, president de la Penya Foment Martinenc, la segona més antiga del món. «Després de la pandèmia ja només ens faltava això. Jo, l’any que ve, compliré 50 anys de soci i, sí, pujaré a Montjuïc, però perquè vaig amb moto, si no no hi aniria, no, perquè no em crec res del que han explicat del servei públic, les llançadores, les escales automàtiques, que no funcionaran... no ho sé, em sembla tot molt esperpèntic. I a sobre seient diferent cada vegada, avisar amb temps, tot molt molest». I, sí, Pérez també creu que s’haurien pogut programar les reformes continuant jugant a l’estadi «però, bé, jo no soc arquitecte».

«Jo ja sé, perquè ho he preguntat, perquè m’ho han comentat, que gairebé el centenar de socis que tenim a la penya no pensa anar a Montjuïc i demanaran un any d’excedència, cosa que permet al club obrir la possibilitat d’un abonament anual a aquests 15.000 o 20.000 aspirants a abonament que diuen estar a una cua interminable i fer caixa», comenta Toni Blanchart, president de la Penya Barcelonista de les Corts.

Blanchart, que està convençudíssim que les obres s’allargaran durant dues temporades senceres, és a dir, no creu que l’empresa turca Limak compleixi els terminis, per més sancions que li imposin, considera que «apujar els abonaments entre un 33 i un 40% em sembla una autèntica barbaritat perquè, entre altres raons, l’única pretensió que hauria de contemplar la junta de Laporta és que s’ompli l’Olímpic d’autèntics culers i no de gent de fora que els és igual la vinculació amb l’equip. L’equip ens necessitarà també a l’exili i a aquests preus i amb tantes i tantes dificultats, sobretot per a la gent gran, no tindrà el suport necessari per guanyar».

Quim Molins, soci de tota la vida, arquitecte tècnic i líder del moviment ‘Un crit valent’, assegura estimar el Camp Nou com si formés part del patrimoni de la seva família, del seu avi, del seu pare, dels seus fills, tots ells, com ell, culers de tota la vida. I Molins era partidari de l’antic Espai Barça i partidari del projecte que es va adjudicar als japonesos de Nikken Sekkei, que remodelaven l’estadi sense deixar d’haver-hi activitat, sense haver d’anar a cap exili.

«Jo recordo que, en els 80, Josep Lluís Núñez va construir la tercera graderia sense perdre’ns un sol partit. I recordo que, anys després, cap al 94, em sembla, va fer una grada nova, va rebaixar el camp tres o quatre mesos i ens vam perdre un sol partit. Nikken Sekkei garantia l’obra amb 80.000 localitats, que eren les necessàries per cobrir socis/abonats, per això em va semblar una gran idea», assenyala Molins, que està convençut del fracàs del ‘projecte Montjuïc’.

No està tan malalt

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

«Després», continua explicant aquest arquitecte tècnic, «ens hem tornat bojos, en la magnitud de les obres, pressupostos i terminis, no crec que tot el que s’ha de fer ho facin en una temporada, tot i que, això sí, faran dues files de llotges, caríssimes, que és amb el que pretenen guanyar molts diners, vagi o no bé als socis i abonats». I tot, segons Molins, perquè diuen que la tercera graderia està malalta. «No, perdó, de malalta no ho està, necessita reparacions, té les seves patologies, és clar, com totes les obres que envelleixen, però si estigués malalta vostè no col·locaria cada dia de partit 80.000 persones fent salts d’alegria».

A Molins, com a molts dels consultats, els falta el discurs autèntic de Laporta: s’han acabat els privilegis, hem de recaptar els màxims diners possibles i això és el que hi ha.