Busquets abandona el Barça: passeig per una carrera estel·lar

La decisió de Busquets ha estat madurada després d’un llarg període de reflexió des que va començar aquest curs, l’últim del seu contracte. El clarivident Busquets que llança passades arran de gespa no sabia quin camí agafar.

Estudiava l’oferta de renovació a la baixa del Barça, sent com és «un futbolista fonamental» per a Xavi Hernández, a qui crea un problema per substituir-lo. Des de l’Aràbia Saudita li arribava una proposta milionària inigualable a costa de renunciar a l’estil de vida català. A mig camí entre la competició i l’oci, es mantenia l’opció de l’Inter de Miami dels Estats Units amb la samarreta del dorsal 5 reservada per a ell.

Un problema per al Barça

Busquets va driblar totes les preguntes sobre el seu futur, des del setembre, quan va sortir a desmentir informacions falses, fins al gener, al repetir que no anunciaria res en una roda de premsa en plena competició. «‘Busi’ s’ha guanyat el dret a decidir», insistia Xavi per no pressionar el capità i amic mentre rumiava la resposta.

Però a l’entrenador se li ha generat un problema. Un greu problema. A l’equip se li obre un buit a l’eix de l’equip per al qual no té recanvi. Ni diners per comprar-lo. El Barça no ha sabut cultivar al jardí de Sant Joan Despí una figura substitutiva, ni tan sols per parar el cop de la marxa del timoner, i al mercat no s’endevina ningú capaç de llegir els codis del futbol blaugrana.

L’erosió dels diners

La conclusió de Busquets és que l’avenir mai milloraria el gloriós passat: ni la freqüència dels títols conquerits per més que es vegin brots verds, ni els diners rebuts al Camp Nou, obligat com estava a acceptar una fitxa inferior a la meitat del percebut aquesta última campanya, la més alta de la plantilla després de la marxa de Piqué. Quedarà al capdamunt del podi el sou de Jordi Alba. Un tema, el del cost dels veterans, que ha erosionat el vestidor.

L’edat (farà 35 anys el 16 de juliol) acumula el desgast de l’intens calendari del Barça després de 15 temporades i aquella discreció que sempre ha mostrat i sempre ha procurat Busquets, ha cedit a la notorietat de ser el destinatari d’alguna ració de xiulets, res especial tractant-se del volcànic i inestable Barça.

Tros d’història

Un tros d’història viva es converteix en objecte de museu, per no dir d’adoració, després de 719 partits disputats, 18 gols marcats i 31 títols conquerits. El futbolista que hauria volgut ser Vicente del Bosque. «Si fos jugador m’agradaria assemblar-me a Busquets», va dir el seleccionador campió del món (2010) amb més de mig Barça i que el va fer debutar amb Espanya la mateixa temporada del seu debut a Primera.

Tan tardana va ser la progressió de Busquets (1,89 m, 76 kg), que va arribar al Barça amb 17 anys procedent del Jàbac de Terrassa i no va ser internacional fins a la categoria sub 21. El desembre passat es va acomiadar de l’absoluta després de quatre Mundials i 143 partits, immediatament després de l’eliminació d’Espanya davant el Marroc a Qatar. «Això de ‘Busi’ és excepcional i moltes vegades és criticat de manera injusta. És indispensable per a mi», va dir Luis Enrique fins al dia que va dimitir.

Símbol del Barça etern

Amb Busquets desapareix un altre símbol del millor Barça de tots els temps, el Barça «etern» que va encadenar el primer sextet de la història del futbol (2009) –va vorejar el segon el 2011–, rècord només igualat pel Bayern de Munic el 2020. El futbolista que, a semblança de Pep Guardiola, l’entrenador que el va consagrar, no destacava en cap qualitat futbolística, excepte en l’instint i la rapidesa per fer la primera passada de construcció. El seu pare, Carles, va ser porter del dream team de Johan Cruyff. Encara segueix al club, d’entrenador de porters del filial. Guardiola va conèixer Sergio de criatura, quan el seu pare el portava als entrenaments del Camp Nou o al camp de La Masia, que també va conèixer abans del trasllat a Sant Joan Despí.

L’amo del cercle central

A diferència de l’il·lustre predecessor en la posició de quatre i després mestre, Busquets va millorar substancialment la lectura en les accions defensives per recuperar la pilota. Ningú ha mogut Busi del cercle central des que es va guanyar el lloc en la gira pels Estats Units del 2008. Hi va acudir com a meritori, dins del grup de joves del filial que havia ascendit a Tercera amb Guardiola, i en va sortir amb un lloc al primer equip.

Va competir amb Touré Yaya en la posició (43 partits l’ivorià, 41 el vallesà) i ja el va superar en el següent curs (50 a 37). Ha vist com arribaven Javier Mascherano, Alex Song i Frenkie de Jong per competir-li la posició de migcampista, i sempre s’ha defensat de possibles recanvis davant tots els centrecampistes de la dècada i mitja, i a tots els ha acomiadat. Fins que s’acomiada ell.

La recerca del relleu

Sense relleu clar, per descomptat. Podria ser Frenkie de Jong, però sempre ha perdut la comparació simultània. Xavi haurà d’escollir el substitut. El seu preferit és el basc Martín Zubimendi, de la Reial Societat (24 anys), però costa 60 milions i el Barça no té ni un euro per gastar.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

El preferit de Joan Laporta és el portuguès Rúben Neves (26) del Wolverhampton, a qui l’agent Jorge Mendes intenta col·locar tant sí com no, incloent-hi fins i tot aquesta operació amb el traspàs d’algun dels representats, com ara Ansu Fati. Un altre aspirant qualificat és el marroquí Sofyan Amrabat (26), de la Fiorentina.

Busquets va aixecar el seu primer títol com a capità al gener –el primer també de l’era Xavi, entrenador i amic– i amb la Lliga exhibirà el segon i últim dels 32 que ha atresorat durant la seva etapa blaugrana. És l’últim futbolista de la plantilla de Guardiola que ha sobreviscut i, amb ell, s’acomiada tota una generació. Qui sap si agafarà el seu relleu un que ja s’havia acomiadat del grup i tornarà per recollir el braçal: Lionel Messi.