La contracrònica de l’Espanyol-Barça: Balde i Lewandowski fan callar l’univers periquito

Però en realitat, era un altre Barça, harmònic, coral, elèctric, vertiginós, amb gana... Una suma del que l’ha portat a conquistar la Lliga sintetitzada en el davanter que va venir gràcies a les palanques (Lewandowski) fusionat amb el jove que no esperava ningú (Balde, un canó per la banda esquerra), sustentats tots dos en les mans i els peus que han sigut l’àngel de la guarda de Xavi. Mans i peus de Ter Stegen, resum d’un equip que li ha sabut prendre la corona al Madrid, incapaç com ha sigut de seguir-li el ritme. L’Atlètic ja va abandonar aquesta carrera en la primera volta. Qui era el campió fins a l’eclosió de Xavi per reconquistar el títol.

No hi va haver derbi

No hi va haver partit. El derbi va durar poc més de 10 minuts, temps més que suficient perquè Balde, una de les aparicions més enlluernadores, esquincés la feble pell de l’Espanyol. Luis García li va voler prendre la pilota al Barça. Però es va equivocar. És tan tènue la frontera entre la valentia i la temeritat que, en moltes ocasions, es confonen.

Fidel a la seva agosarada proposta, el tècnic periquito va sortir amb tres centrals per darrere d’un migcamp ple de ‘piloters’, que diria Cruyff: Sergi Darder, Denis Suárez i Nico Melamed. La proposta era prendre la pilota als blaugranes. Va fallar. I va fallar tant que en el descans va intentar rectificar (Puado per Sergi Gómez; Calero per Denis), tot i que ja era massa tard perquè el 0-3 va exercir un efecte devastador en l’ànima de l’Espanyol, amb moltíssims socis i aficionats marxant de casa seva. En la segona meitat es veien cadires buides que no hi havia en la primera.

Futbol modern blaugrana

I a Xavi, mentrestant, la seva fórmula de l’Osasuna li va funcionar de cine en un derbi barceloní en què el seu Barça es va reivindicar amb un futbol modern. Modern i sofisticat perquè va tenir solidesa des de l’inici, va exhibir després contundència ofensiva i més tard un inacabable repertori de joc com es va veure en tots els gols. I van ser quatre.

El 0-1 va ser un prodigi de Balde perquè va deixar la disfressa de lateral a l’armari i es va col·locar la d’extrem. Dos en un d’aquest jove esquerrà. Bonica jugada la seva perquè no només es va menjar futbolísticament Óscar Gil sinó que després va tenir la fredor i saviesa d’un veterà (no oblidem que el seu DNI diu que només té 19 anys) per aixecar el cap i veure l’arribada en segona línia de Lewandowski, que va apaivagar el volcà periquito amb el seu 19è gol en la Lliga. El penúltim perquè després va arribar el 20è.

Assistència de Balde, gol de Balde

El 0-2 va retratar també una de les injeccions que Xavi ha aportat al seu Barça. Pressió i gana per recuperar la pilota gràcies a Busquets, que va connectar amb Frenkie de Jong abans que Pedri es colés pel carril de l’interior dret mentre Balde exercia una funció que no se li coneixia fins ara. Va arribar fins a l’àrea petita de l’Espanyol per marcar el seu primer gol en la Lliga deixant 20 minuts meravellosos en el derbi. El seu derbi.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Assistència a Robert i gol seu provocant una depressió en l’univers periquito. En el 0-3, una cavalcada de Raphinha tornant a trencar Brian Oliván (una nit terrible per als laterals de l’Espanyol) va servir de pròleg per al segon gol de Lewandowski. Dues rematades a porta, totes dues al primer toc, recuperant la millor versió del 9, aquella amb què el Barça va consolidar els primers mesos del projecte gràcies a la seva eficàcia. Faltava encara el gol de l’altre lateral, Kounde, delatant la fragilitat defensiva de l’Espanyol, que des de fa mesos trepitja un territori tan pantanós que cada vegada se’l veu més a prop de Segona.