La Reial fa el passadís i s’emporta la victòria del Camp Nou, com diu la tradició

Diu la història que si la Reial Societat ha de fer-li el passadís de campió al Barça, guanya. La tradició es va complir. Molt a gust es van alinear els blanc-i-blaus per retre honors als blaugranes amb la il·lusió que es repetís el costum, i als cinc minuts ja havien encarrilat la victòria. Una cosa que passa molt de tant en tant.

La Reial va guanyar en la Lliga 78-79 quan el Barça celebrava la Recopa d’Europa, i en la 90-91 després de la victòria de lliga del Barça de Cruyff; pel mig, es va imposar en la campanya 85-86, l’excepció sense passadís. Després de 32 anys, de 30 derrotes i 1 empat, es va emportar els punts de la festa blaugrana, que no va quedar aigualida, per descomptat.

Ter Stegen, fotut

Ter Stegen, fotutNomés va fastiguejar Ter Stegen, que vol tancar la Lliga amb el rècord de menys gols encaixats. Se’n va emportar dos per afegir als del derbi. Va evitar que fos algun més amb les seves intervencions. L’altre objectiu, que Lewandowski marqués, es va complir en l’últim minut, massa tard per frustrar l’hàbit.

L’entreteniment es donava per segur amb la distensió blaugrana i es va accentuar amb el primerenc gol de la Reial, que no entrava en les previsions (només se n’havien vist dos en la Lliga, un de Joselu de penal i un altre de Kounde en pròpia porta), cosa que va mantenir alt el ritme de joc. Va obligar a espavilar el Barça, negant-li la pretensió de recrear-se amb els càntics de «campions, campions».

L’onze de Xavi es va haver d’arremangar i lluitar com si necessités els punts. La nit amenaçava perillosa amb una formidable Reial, sempre interessant de veure i que, ella sí, necessitava els punts per anar a la Champions. Encara més després de la victòria del Vila-real a Girona.

Tres puntes amb Dembélé

Tres puntes amb DembéléLa primera meitat va discórrer a tot drap per la voluntat mútua i, indubtablement, pel signe del marcador. La pilota va amenaçar per igual Ter Stegen i Remiro, amb els dos equips molt verticals mirant de buscar l’esquena aliena, ja que les defenses es van plantar lluny dels porters.

Xavi va recuperar els tres puntes amb el seu trio preferit a l’incrustar Dembélé com extrem esquerre, el que va alterar alguns mecanismes de l’equip. La profunditat més gran del Barça amb dues ales molt obertes va reduir el joc interior malgrat que hi havia espais.

L’absència de Gavi, sancionat, i l’habitant habitual de la posició de Dembélé es van notar en l’elaboració del joc, tot i que encara es va notar més la no presència de Pedri, espremut. Igual que Araujo, molt enyorat davant la presència de Sorloth, un gegant de proporcions semblants. Amb una càrrega n’hi va haver prou que desplaçar Kounde, robar-li la pilota i crear el gol de Merino. Davant l’evidència que el francès perdia cada duel amb Sorloth, Xavi el va rellevar per Marcos. Lewandowski no va tenir la mateixa sort que Sorloth. Le Normand el va estovar de valent, sense cap càstig. El davanter no va saber trobar espais ni mantenir-se connectat amb els seus companys.

Amb Dembélé i Raphinha, que van canviar les seves posicions una bona estona, la pilota no s’aturava al mig del camp, sinó que anava directa als extrems perquè se la juguessin amb els seus marcadors. Dembélé va aixecar més d’un oh d’admiració amb les seves fintes i els seus regats i, a continuació, n’encadenava de decepció per no rematar la jugada amb la decisió encertada.

Recursos antics

Recursos anticsPer recuperar recursos d’aquesta campanya, Xavi va tornar a alinear Balde al lateral dret, com en les èpoques de crisi de lesionats. Va aprofundir poc per no centrar amb la dreta i perquè el seu espai el tapava Raphinha. Li va passar el mateix a Alba amb Dembélé, a qui no podia doblar.

Constatat que el funcionament de l’equip empitjorava per la dràstica reducció d’ocasions de gol, Xavi va fer entrar Ansu Fati i Ferran. Un dels canviats va ser Kessie, cosa que implicava que un dels dos havia d’exercir d’interior. Ferran va ocupar la posició però no va fer aquesta funció de lligar passades al situar-se més avançat.

El Barça va dibuixar llavors un 4-2-4 i es va partir. Només van quedar De Jong i Busquets al mig i una pèrdua de l’holandès va derivar en el segon gol, amb Christensen despistant-se al recular. Un cop més, els blaugranes van reclamar una falta prèvia que Alberola Rojas, erràtic i desconcertant en el seu criteri, no va considerar. Massa avantatge havia adquirit la Reial com per perdre-la. Amb els seus canvis defensius va protegir un botí històric que potser perduri fins a la pròxima victòria culer.

Fitxa tècnica

Barcelona: Ter Stegen (8); Balde (6), Kounde (4), Christensen (5), Alba (6); Kessie (4), Busquets (6), De Jong (6); Raphinha (5), Lewandowski (5), Dembélé (7). Tècnic: Xavi Hernández (6). Canvis: Marcos (6) per Koundé (m. 46); Ansu Fati (4) per Raphinha (m. 63); Ferran (5) per Kessie (m. 63); Eric (s.q.) per Busquets (m. 83); Torre (s.q.) per Dembélé (m. 86).

Reial Societat: Remiro (8); Aritz (5), Zubeldia (6), Le Normand (5), Rico (4); Merino (6), Zubimendi (6), Illarra (5); Cho (5), Sorloth (8), Barrenetxea (6). Tècnic: Imanol Alguacil (7). Canvis: Kubo (6) per Cho (m. 58); Gorosabel (5) per Illarra (m. 58); Marín (4) per Barrenetxea (m. 73); Pacheco (s.q.) per Zubeldia (m. 81); Fernández (s.q.) per Sorloth (m. 81).

Gols: 0-1 (m. 5), Merino; 0-2 (m. 72); Sorloth; 1-2 (m. 90), Lewandowski .

Àrbitre: Alberola Rojas (2), manxec.

Targetes: Zubeldia, Illarra, Lewandowski, Busquets, Marcos, Kubo, Fernández i De Jong.

Notícies relacionades

El Barça celebra la seva Lliga: «Això només acaba de començar»

El Barça de Flick treu bona nota

Estadi: Camp Nou.

Espectadors: 88.049.