Alejandro Echevarría, el poder que emergeix de l’ombra: ¿per què mana tant en el Barça de Laporta?

No és una presència ornamental. Hi ha coincidència, segons les fonts consultades, que el seu pes en les grans decisions del club és determinant. Quant a influència, no hi ha directiu o executiu que se li pugui comparar. «Mana molt», assegura un coneixedor de les entranyes blaugrana. «Ningú a dins té pebrots de contradir-lo», certifica un altre.

La passada setmana Echevarría va ser vist més que mai, com acceptant un focus que sempre havia defugit. Va participar en l’àpat al voltant de Xavi al costat de Joan Laporta i el grup habitual que l’escorta (ja se sap: Enric Masip, Rafael Yuste, no així Mateu Alemany, que anava camí de Birmingham), al Sushi 99. Al mateix restaurant va dinar un dia després amb Laporta i Jordi Alba per aplanar la sortida anunciada aquest dimecres del lateral. 

Ha estat present en la negociació amb Deco des de la seva arribada a Barcelona (no en va són íntims). També en la trobada de dimecres passat en què Alemany anunciava que desfeia el camí traçat cap a Anglaterra. I de forma més festiva va acompanyar Laporta en l’inici de la rua i en el sopar de celebració de la plantilla per la Lliga. D’alguna manera, ha deixat de camuflar-se.  

¿Però qui és Alejandro Echevarría? ¿I quin és el seu interès a immiscir-se en els assumptes de l’entitat? Per a la confecció del seu retrat EL PERIÓDICO ha parlat amb una dotzena de persones que l’han tractat dins del club (i alguns fora). Existeix coincidència que s’ha convertit en el poder a l’ombra al Barça, l’home més rellevant de la direcció del club, instrumental en una sèrie de canvis interns, sobretot en l’apartat de proveïdors i empreses de serveis, i també en alguns nomenaments. «Intervé en gairebé tot», assegura una font del club.

Laporta recorre a les seves connexions, perquè hi ha ciutadans a Barcelona ben connectats i després, a un nivell propi, es troba Echevarría. Els que el coneixen el descriuen com un tipus llest, eixerit, mentalment ràpid, dels que sap llegir la jugada de seguida. 

💣 Jordi Alba, Joan Laporta y Alejandro Echevarría, reunidos durante cuatro horas en un restaurante de Barcelona este mediodía.

💰 El club pide al jugador una rebaja de salario del 60% y acordar el pago del diferido en dos años (sin renovar).

ℹ️ Lo contamos ahora en @JijantesFC pic.twitter.com/yn8y4aadOZ

— Carlos Monfort (@monfortcarlos) 16 de mayo de 2023

«És carismàtic. En un dinar no és un personatge secundari. Té presència. No és tan expansiu ni tan folklòric com Laporta, però omple una trobada al voltant d’una taula», explica algú que ha compartit estovalles amb ell.

En aquest nivell més personal, es repeteixen adjectius com afable, irònic i discret. «Dels que es desviu pels seus amics», en diuen alguns. En això hi ha coincidència tant per part dels que li tenen estima com d’aquells que li veuen un costat fosc. «És molt amic dels seus amics. És capaç de tot per ells. Això sí, espera lleialtat absoluta», assegura un dels consultats. Tots han parlat amb aquest diari amb la condició de l’anonimat per expressar-se amb llibertat. «Si sabés que he parlat amb tu em mataria. És millor ser amic que enemic», admet un altre.

Membre de la Fundació Francisco Franco

La biografia barcelonista d’Echevarría neix a la campanya presidencial del 2003. Va ser una figura capital en la primera presidència de Laporta com ho és ara en la segona. En la primera, va estar poc més d’un any com a directiu abans que es descobrís que era membre de la Fundació Francisco Franco, una cosa que Laporta va negar en assemblea, i al revelar-se la mentida va forçar la seva dimissió. 

Tot i així, va continuar sent influent entre bastidors. Llavors era un poder per delegació del seu pare, Juan Echevarría, potent personalitat empresarial de l’època i avalador de Laporta en aquell 2003 de transformació. Ara, en el segon mandat, el fill exerceix amb veu pròpia. 

«Quan vam anar a firmar l’aval, d’uns 35 milions si no recordo malament, tots els que havíem de formar part de la junta ens vam trobar a la sala amb una persona que molts no coneixíem. Era el pare d’Echevarría. Allà ens vam assabentar que el Jan no tenia patrimoni i que necessitava l’aval del seu sogre. Va ser la primera que ens va clavar Laporta», rememora un dels membres d’aquella junta de principis de segle. 

L’Alejandro no va poder entrar a la directiva perquè encara no era soci i quan ho va ser li faltava antiguitat. «És que mai li ha agradat el futbol. No hi entén res. Mai ha xutat una pilota», n’assegura un altre. Avui, en canvi, parla en dinars davant propis i estranys de la qualitat dels futbolistes amb absoluta naturalitat. 

«Els membres del sector catalanista el van mirar amb desconfiança des del principi», explica un altre directiu de llavors. Tot i així, es va mantenir com l’ombra de Laporta, la projecció del seu pare en el club. I les moltes connexions que ja tenia es van ampliar una vegada dins. Va crear l’oficina d’Atenció al Jugador i va entaular una relació de proximitat amb molts futbolistes de llavors. Amb Eto’o, Deco, Puyol, Xavi, Messi, Cesc, Alba... 

Home de favors

Estava present per a tot el que necessitaven. Sense parella i sense fills, no li falta ni faltava temps per fer favors. «Era capaç d’aixecar-se a les quatre de la matinada si algun jugador li trucava perquè se li havia punxat una roda del cotxe o per algun contratemps en una discoteca», recorda un antic executiu. 

Allà va créixer al vestidor la seva reputació de gran aconseguidor. Cases, seguretat per a aquestes cases, vols, embolics burocràtics, gestions de logística personal o familiar... Les seves molt bones connexions amb les forces de seguretat de tots els cossos li van permetre resoldre situacions incòmodes als jugadors, de dia i de nit. «Els arreglava molts problemes i si feia falta, esborrava empremtes. El que es diu un autèntic senyor Llop», remarca una font consultada.

«Tots els jugadors parlen meravelles d’ell, això sí que t’ho puc garantir. Li deuen molts favors», explica un altre. Amb alguns es va fer més íntim i va entaular relacions professionals, com Etoo i el mateix Deco. Se li reconeix el mèrit d’agilitzar la documentació perquè Messi pogués jugar en etapa juvenil com a estranger nacionalitzat, superant les pegues que posaven, entre d’altres, Javier Tebas, llavors a l’Alabès i ara president de LaLiga. 

Un directiu de l’època desdenya aquesta gestió. «Això s’ha mitificat. No era més que un tràmit. Però és un especialista a crear un problema per poder arreglar-lo. Et diu que alguna cosa és molt difícil, t’ho fa suar i així després li has de dir que moltes gràcies i sentir-te en deute amb ell. T’embolica, t’hipnotitza i al final se surt amb la seva. És un encantador».

En qualsevol cas, allà situen alguns la gestació de la seva relació de confiança amb Leo Messi, una relació, expliquen ara, refredada des de fa dos anys, quan va fer bandera de la renovació de l’argentí i aquest va acabar a París entre llàgrimes. Per això, en el somieig actual del retorn de Messi a Barcelona, si algú fa de pont en la comunicació encara precària entre el jugador i Laporta és Xavi i no Echevarría.

En altres temps la relació era millor. Es diu que l’excunyat, un gran amant dels gossos (en té o en tenia un com a estalvi de pantalla al mòbil), va buscar i va comprar el Dogo de Bordeus que Antonela Rocuzzo li va regalar al seu marit pel seu 29è aniversari. A l’Instagram del de Rosario abunden les imatges d’ell joguinejant amb Hulk, que així es diu el bonic animal.

Vincles amb el Gabon

El divorci el 2009 de Laporta amb Constanza, la germana d’Echevarría i mare dels tres fills del president, va obrir una crisi en la relació entre tots dos que es va reconstituir amb el temps. Laporta va deixar la presidència el 2010 desgastat en l’àmbit institucional però triomfal en l’esportiu. I Echevarría es va bolcar en els seus negocis des del seu despatx de l’avinguda del Tibidabo.

Va establir relacions al màxim nivell al Gabon. Ni més ni menys que amb Ali Bongo Ondimba, president des del 2009 i perseguit pel soroll de la corrupció. El 2015, Echevarría va aconseguir portar Messi a inaugurar un estadi a Port Gentil, la capital del petroli del país, i diuen que fa d’amfitrió del mandatari a Barcelona quan es presenta per a revisions mèdiques o cirurgies estètiques.

Al Gabon va col·locar Jaume Ferrer, delfí de Laporta en les eleccions que va guanyar Sandro Rosell, per estructurar la lliga professional de l’estat africà. Va aconseguir que José Antonio Camacho fos elegit seleccionador i un dels fills de Laporta es va convertir en un dels seus assistents.

Polèmics canvis de seguretat

En aquesta segona etapa de Laporta, Echevarría va resultar crucial per armar la candidatura que va sortir victoriosa el 2021. També, gràcies a les seves connexions empresarials i bancàries, per reunir el monstruós aval de 124,5 milions d’euros que necessitaven la junta entrant.

En el terreny esportiu, va ser el pont entre Laporta i Xavi en un moment en què la relació d’amistat entre tots dos va quedar tocada després que l’entrenador fos el pòster electoral de Víctor Font (la seva forta ascendència sobre Xavi ha estat esmentada per diverses de les fonts contactades).  I Deco no estaria on està sense la influència de l’excunyat. Segurament tampoc Raphinha, que el pròxim director de futbol del Barça encara és el seu agent.

Però on s’ha notat més la seva mà és en la reorganització del club, en particular en departaments sensibles. Se li atribueix el fitxatge de Ferran Reverter, el CEO que va marxar en circumstàncies misterioses, i també el de Ferran López, alt cap dels Mossos, com a responsable de seguretat. 

L’acomiadament d’aquest últim després de tot just sis mesos en el càrrec va coincidir amb un incident amb el cotxe del llavors entrenador Ronald Koeman a la sortida del Camp Nou, però sobretot amb el canvi en les licitacions de contractes de seguretat en favor d’algunes empreses i el fitxatge d’importants membres en el departament contra el criteri professional del llavors màxim responsable. Alhora es va produir un relleu en la protecció del primer equip, malgrat les objeccions de Xavi, els jugadors i el mateix López.

Canvis tots ells amb el segell d’Alejandro Echevarría, que, en definitiva, va realitzar una intervenció de facto del Departament de Seguretat que va servir per licitar dos contractes: de càmeres i accessos, d’uns 200.000 euros anuals, i el genèric de seguretat, d’uns 5 milions. 

«Persona fundamental»

Ara no és només l’ombra de Laporta, sinó la seva projecció. Assisteix fins i tot a reunions esportives com a delegat del president quan aquest no hi és. I l’acompanya als millors restaurants de la ciutat en trobades amb agents, tècnics i executius.

 

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

¿Però quin és el seu interès en immiscir-se tan a fons en els assumptes del club? En un entorn tan procliu a la sospita, les respostes van carregades precisament de sospita i desconfiança. «És un lobista», sintetitza una personalitat coneixedora de les canonades de l’entitat. «No és una oenagé», deixa caure un altre. «Hi ha també un punt de vanitat, de gallejar amb informació interna», pressent un tercer.

Laporta va dir recentment al Círculo Ecuestre que «l’Alejandro és una persona fonamental per dirigir el Barça». Ningú hauria de tenir dubte d’això.