Somriures i llàgrimes l’últim dia del Camp Nou

Fa 66 anys que l’obra de l’arquitecte Francesc Mitjans va acollir la primera funció futbolística, un Barça contra la selecció de Polònia que va acabar 4-2. Un estadi que des d’aleshores ha exercit d’escenari d’entreteniment de moltes generacions, ha inspirat infinitat de somnis infantils, ha servit d’adhesiu per al vincle entre pares i fills, ha creat i reforçat amistats i ha fet que moltes persones se sentissin molt vives. El Camp Nou ha servit de musa per a tractats sociologicoesportius que aprofundeixe en tot això. 

Sobretot, el Camp Nou ha vist desfilar una infinitat de futbolistes des de 1957: fores de sèrie, boníssims i mediocres. També uns quants paquets, que han despertat les seves emocions. I partits per oblidar i per recordar. El d’aquest diumenge contra el Mallorca correspon a la categoria dels segons, dels que entren en els annals de la història. No en va va ser amb el que es va dir adeu a l’obra de Mitjans a l’espera de tornar-hi de la mà dels amics de Limak.

Samarretes que han fet història a l'Spotify Camp Nou 👕#FinsAviatSCN pic.twitter.com/adpAOZ3N1e

— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) 28 de mayo de 2023

Va ser un fins aviat digne en el terreny futbolístic (3-0) i bategant en l’ambiental. Les grades es van omplir de seguidors que van respondre a la crida del club d’anar de blaugrana. Hi va haver una banda sonora per a l’ocasió amb voluntat de tocar la fibra. Una escenografia de festa amb pics folklòrics. I discursos que semblaven convocar una tènue melancolia, en particular en el moment de dir adeu a dos gegants que han portat la samarreta barcelonista, Sergio Busquets i Jordi Alba, convincents amb la pilota a les botes i sortir-se’n ahir amb el micròfon a la mà.

Entusiasme per bandera

«Ha sigut un orgull portar aquesta samarreta. Avui professionalment ha sigut el dia més feliç de la meva vida i vull recordar una persona especial que em va fitxar el 2012: Tito Vilanova», va dir després del partit Alba, que va ser substituït a falta d’11 minuts. Quan va veure el número 18, li van caure les llàgrimes. I es va abraçar a tothom. I el Camp Nou va corejar el seu nom com mai ho havia fet abans. 

Simplement, gràcies. 🫶

Us trobarem molt a faltar, @5sergiob @JordiAlba pic.twitter.com/hoxaHEr6hR

— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) 28 de mayo de 2023

«Des de petit somiava poder jugar algun dia en aquest estadi al que avui li donem un punt i a part. El sentiment de ser del millor club del món no me’l traurà mai ningú», va proclamar Busquets, més sencer, somrient, disfrutant de cada moment del comiat. En els dos casos, l’efervescent massa social es va posar dreta per celebrar dues carreres tremendes. Aquest és un Camp Nou acrític que ha aixecat la bandera de l’entusiasme. A saber com serà a Montjuïc.

La melancolia va aparèixer en la cerimònia de cloenda i, com en els últims temps, amb el cant a favor de Leo Messi en el minut 10. El carinyo i la incertesa institucional o l’obscenitat salarial. Un dilema complex que encara no pot contemplar el de Rosario si el Barça no li fa arribar una oferta seriosa. Però això no tocava aquest diumenge. Tocava fixar-se en el cerebral Busquets, un migcampista insubstituïble, i l’explosiu Alba, a qui no ha sigut gens fàcil trobar un substitut. 

Un moment màgic.
Un estadi màgic. ✨

El millor homenatge per l'Spotify Camp Nou.

🥹 #𝐅𝐢𝐧𝐬𝐀𝐯𝐢𝐚𝐭𝐒𝐂𝐍 💙❤️ pic.twitter.com/rnoXKQMwsn

— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) 28 de mayo de 2023

Gols de futur

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

No van fer un partit inoblidable cap dels dos. Massa plàcida la cita contra el Mallorca com per requerir sobreesforços. Va sobresortir, en canvi, Ansu Fati, qui sap si també va disputar l’últim partit notant l’alè de la gent blaugrana. Sempre es recordarà que Eulogio Martínez va marcar el primer gol de la història del Camp Nou i que Ansu Fati en va fer dos l’últim dia però el colofó va correspondre a Gavi. Un missatge de futur.

Confeti i focs artificials van rematar la festa prèvia a les excavadores. Arriba un any i mig fotudet. Amb sort.