Messi i Barça, el temps s’acaba

Està gairebé més temps a Barcelona que a París. Aquest cap de setmana, per exemple, es va donar una curiosa coincidència. Diumenge Messi estava a Montjuïc assistint al concert de Coldplay. Va ser corejat el seu nom pels assistents a l’estadi Olímpic. Gairebé a la mateixa hora, però en el vell Camp Nou, milers de blaugrana (prop de 90.000) cridaven eufòrics «¡¡Messi, Messi! implorant el retorn de l’astre. Una tradició que s’ha imposat en cada minut 10 dels partits.

Ell, mentrestant, sent que la seva aventura parisenca no ha sortit gens bé, tot i que pel camí hagi arribat al paradís de la tercera estrella amb l’Argentina.

Va començar malament –Messi no volia marxar– i acaba malament amb un equip en procés de desconstrucció. Messi no oblida aquest viatge forçat que li va fer desmuntar, en contra de la seva voluntat, tot el campament familiar, tan arrelat com estava ell i la seva família a Castelldefels. I al Barça. Amb 35 anys, arribat l’alliberament en el Mundial, Messi es debat sobre la seva última estació. I té pressa per decidir-ho aviat per evitar que s’utilitzi el seu nom.

«He parlat amb Messi per reconduir la situació», va apuntar Joan Laporta, el president del Barcelona, fa dues setmanes, convençut que trobaria la solució per obrir-li la porta de tornada. Passen els dies i el club no aconsegueix obtenir l’acord de LaLiga al pla de viabilitat que ha presentat. Un pla que no només contempla l’operació Messi sinó que va molt més enllà.

Laporta no vol passar a la història com el president amb qui el ‘10’ va abandonar el Camp Nou molt a desgrat. Leo no volia anar-se’n. Però va haver de marxar, sense tenir ni tan sols la possibilitat d’acomiadar-se de l’afició blaugrana, una cosa que sí que han pogut fer, per exemple, les últimes llegendes del club: Xavi (2015), Iniesta (2018), Busquets i Alba (2023).

El president continua alimentant l’esperança d’aquest retorn, que seria capital per a la reconstrucció del Barça. Capital en el terreny econòmic –Messi generaria més ingressos i de manera immediata– i capital, a més, en l’esportiu perquè aportaria gol, desequilibri i contundència ofensiva a un equip, el de Xavi, que ha hagut de viure gairebé en exclusiva de Lewandowski.

Amb això, segons l’argot messiànic, li va arribar per conquerir amb brillantor la Lliga. Però va topar, de nou, amb Europa. Messi ha esperat l’arribada d’aquest document oficial que, almenys, pogués estudiar. 

Xavi ja s’imagina dirigint Messi a Montjuïc. A la seva pissarra ja l’ha col·locat de «gairebé ‘mig centrecampista’», com va confessar en una entrevista al diari Sport. El tècnic és el fil directe amb el ‘10’. L’únic interlocutor després de la connexió teixida durant anys com a companys. Això es trasllada ara en aquestes xerrades (o missatges) entre París i Barcelona.

«Leo podria jugar en diverses posicions, de fals nou, d’extrem, d’interior, d’extrem, fins i tot a la base venint per fer una última passada... No hi ha cap dubte que ens ajudaria molt. Cap dubte», va recalcar l’entrenador, que en les seves últimes aparicions públiques ha traslladat el pes de la decisió a Messi.

Un pes que, no obstant, no competeix només al ‘10’, que va marxar furtivament, sense possibilitat ni tan sols de trepitjar el Camp Nou per acomiadar-se. «Tots els culers estem d’acord que Messi es mereix un comiat, un homenatge. Ja ho veurem. Messi és història del club, no sabem si vindrà o no, però és el millor futbolista de la història i es mereix també un comiat», va afirmar Xavi després del triomf contra el Mallorca, emocionat com estava pel sentit homenatge que van rebre Busquets i Alba.

«Tot depèn del que vulgui fer ell, tot depèn d’ell», recalca, una vegada i una altra, Xavi. Però no tot depèn de Messi. I el temps s’esgota per a tots dos. Per a Leo i per al Barça.