Sense Messi, retrat de la tercera revolució que demana (i necessita) Xavi per al Barça

A Xavi la plantilla se li ha anat empetitint amb el pas dels mesos. Al gener l’hi van marxar Memphis i Bellerín, jugadors marginals. Ara se n’han anat Busquets, capital en el seu projecte, i Alba, secundari. Però hi ha jugadors que són estructurals en la seva idea de joc. Ter Stegen, el Zamora de la Lliga, i Lewandowski, el Pichichi del campionat, amb 23 gols, i sense llançar cap penal, són l’origen i el final del Barça de Xavi.

Araujo és el cor defensiu de l’equip, intocable pel seu rendiment, carisma i lideratge, igual que Christensen, exemple d’impacte immediat a l’equip. L’aparició de Balde, una beneïda aparició per al club i el tècnic, ha solucionat el greu problema que podria haver suposat l’adeu d’Alba.

 «Està tot tancat. Faltaria un lateral natural, però les prioritats són unes altres», ha reconegut Xavi obrint la porta de la pretemporada a Julián Araujo, el lateral dret mexicà que va debutar a Tòquio en l’amistós de comiat a Iniesta.

Al mig del camp, i amb la decisió de Busquets d’anar-se’n, s’obre l’escenari perquè Frenkie de Jong sigui, ara sí, el ‘líder’ de l’equip, escortat per Gavi i Pedri, pendent el canari de recuperar l’estabilitat dels seus fràgils músculs. A dalt, i al voltant de la figura indiscutible de Lewandowski, cohabiten Dembélé i Raphinha. 

No hi ha llista oficial de jugadors descartats per Xavi, per molt que ells ho sàpiguen sense que els hi hagi dit. El tècnic, conscient que encara no té tota la informació necessària per saber els moviments que podrà fer aquest estiu, pendent que LaLiga aprovi el pla de viabilitat presentat pel club, amaga aquestes idees.

Però les té ben definides des de fa setmanes, conscient que l’equip necessita «reforçar-se molt bé» per ser competitiu a Europa. N’ha tingut prou amb l’actual plantilla, «una senyora plantilla», com ell la va definir al tancar-se l’últim mercat d’estiu, per governar a Espanya amb la Lliga i la Supercopa.

Però no n’hi ha hagut prou a Europa, i per això exigeix jugadors que apugin el nivell. Ferran Torres i Ansu Fati són les dues peces que no entren en el seu projecte, tot i que això no impliqui que hagin de sortir del Camp Nou. «Ferran s’ha de sentir valorat i respectat per la gent. Amb ell i amb tothom haurem de decidir què fem», ha dit Xavi.

Ansu ha acabat la temporada amb 10 gols sent el segon màxim golejador de l’equip amb Raphinha (10), molt lluny tots dos de Lewandowski (33). Però l’amo del ‘10’ del Barça n’ha sumat 7 en els 1.380 minuts que ha disputat en la Lliga; Vinícius n’ha aconseguit 10 jugant més del doble de minuts (2.833). Però Xavi encara no hi ha parlat per abordar el seu futur.

Kessie, que ha tingut poc pes, continua tenint mercat a Itàlia i Pablo Torre, un jove amb qui el Barça voldria haver repetit el cas Pedri, ha sigut fugaç, i s’espera una cessió. Va invertir-hi 5 milions, però no ha tingut continuïtat amb Xavi. Potser, el Vila-real de Quique Setién, càntabre com ell, que coneix molt bé Pablo Torre, que va venir del Racing de Santander.

«Necessitem un pivot top per poder competir bé. Aquesta és la prioritat». Xavi no ha pogut ser més contundent fixant l’ordre de prioritats en l’elecció de fitxatges. Primer, el Barça ha de trobar un jugador que ocupi la cadira i l’immens forat que ha deixat Busquets amb el seu adeu.

Zubimendi, amb una clàusula de 60 milions, era l’escollit. Però la Reial Societat ja ha deixat clar que no ven el jugador, escenificant aquest diumenge passat, coincidint amb la retirada d’Illarramendi, el canvi de guàrdia a Sant Sebastià. Illarra va aixecar la seva samarreta amb el número 4 i l’hi va entregar a Zubimendi, que fins ara ha portat el 3. La Reial deia que la seva joia, de 24 anys, no es mou de casa. Per ara, no.

L’argentí Guido Rodríguez (Betis, 29 anys), que acaba contracte el juny del 2024, i el portuguès Ruben Neves (Wolverhampton, 26), que té d’agent Jorge Mendes, són els candidats que emergeixen, a més del marroquí Sofyan Amrabat (Fiorentina, 26). Kimmich, del Bayern, complauria Xavi, tot i que és una operació complicada.

El tècnic demana, i amb raó, un jugador consagrat perquè l’absència de Busi no tingui un efecte devastador en l’estructura de l’equip després de confirmar-se que Messi se’n va a l’Inter Miami. Havia dissenyat un Barça amb Leo. I un altre sense ell.

Xavi és conscient que la temporada vinent serà molt delicada –puja el nivell d’exigència, sobretot a Europa– perquè l’equip estarà en el desangelat exili de Montjuïc, lluny del caliu i la calma que aquest curs li va proporcionar el vell Camp Nou, amb una mitjana de 83.000 espectadors. ¡Una autèntica bogeria! Xavi demana jugadors experts i de rendiment immediat. Sense marge d’error.

Iñigo Martínez, que ja s’ha acomiadat de l’Athletic, té 32 anys i li donaria més ferocitat defensiva. Yannick Carrasco, amb 29, li proporcionaria dinamisme i velocitat per la banda esquerra. Tot i que l’Atlètic demana, almenys, 15 milions per l’extrem belga, que acaba contracte el 2024. El Barça, després de dues revolucions en tres mercats, segueix sense lateral dret a la plantilla.

I segueix, a més, sense un interior creatiu per acompanyar Pedri en la responsabilitat de la gestió del joc ofensiu. Gündogan (32 anys), el capità del City, era l’home. Tot i que el club anglès intenta que no marxi de Manchester (acaba contracte el 30 de juny) per renovar-lo per dos anys més.

El Barça, com va confessar Xavi, també té monitoritzat Vítor Roque, el davanter centre brasiler de l’Athletico Paranaense. «Hi ha un control sobre ell. Hem estat pendents, el tenim controlat. Però la situació econòmica és la que decidirà», ha argumentat l’entrenador.