La gestió econòmica de Laporta fa saltar les alarmes

No obstant, fora d’aquesta zona de confort que és una assemblea de socis, les veus d’alarma sobre la situació econòmica actual s’estan fent cada vegada més sorolloses. De sobte sembla que emergeix públicament una por a la fragilitat del FC Barcelona i al que es percep com una sigil·losa pèrdua per part dels socis del control sobre les qüestions del club.

La sensació d’amenaça ha sigut fomentada pel multimilionari acord de l’Espai Barça, les garanties del qual en cas d’incompliment en el retorn del deute comprometrien els ingressos ordinaris i implicarien una intervenció externa de la gestió.

Panorama ombrívol

Aquest dijous Víctor Font, el candidat dels gairebé 17.000 socis en les últimes eleccions, va parlar de tot això. El panorama no es podia haver descrit de manera més ombrívola: «El club està pitjor que fa dos anys quant a números: tenim més despeses, més pèrdues, més deutes i menys patrimoni, i això no són opinions, sinó dades», va afirmar en una estudiada posada en escena.

Font, que sol sortir a la palestra una vegada a l’any, és la veu més audible de les que s’han pogut escoltar contra la gestió de Laporta, que ha viscut amb certa placidesa ambiental des que va prendre possessió fa més de dos anys. El seu carisma i la Lliga de Xavi li han permès regnar al seu aire.

Ara falta veure com cala en l’opinió barcelonista el missatge de Font, que s’uneix al que un grup de socis, també preocupats pel rumb de l’entitat, intenta transmetre des de fa unes setmanes. Encapçalats per Jaume Llopis, economista i exmembre de la Comissió Espai Barça, aquests socis han enviat a la Comissió Econòmica del FC Barcelona un parell de burofaxs en què denuncien el pla financer de l’Espai Barça, que qualifiquen de «temerari».

Resumint-ne molt el contingut, aquests socis, que representen tots els grups d’opinió que es van donar a conèixer amb la moció de censura a Josep Maria Bartomeu, critiquen que l’absència del Palau en el projecte de l’Espai Barça és un «incompliment flagrant» del compromís amb l’Assemblea. Denuncien que els tipus d’interès són més alts del que es va anunciar (fins al 7,1%). Preocupa la despatrimonialització i els ingressos de futur. I, en definitiva, se senten enganyats per la junta de Laporta després de veure a través dels mitjans el contracte del fons de titulització, creat per emmarcar i canalitzar els diners de la vintena d’inversors (1.472 milions).

Contracte creixent

Llopis, amb qui aquest diari ha contactat, considera igual que Font que «la motxilla econòmica que deixarà Laporta serà més grossa, pesant i greu que la que va deixar Bartomeu». Lidera una mobilització de socis que es defineixen «com a preocupats i enfadats»: per la gravetat de la situació econòmica, per la falta de transparència i per errors que evoquen el passat («A Lewandowski, a la seva edat, li han firmat un contracte creixent, just el que criticàvem de Barto,eu»).

«Tenim dret a informació, a saber què hem firmat», reclama. El fons de titulització figura al centre dels seus esforços. Laporta va dir dimecres que el pla de finançament s’ha aconseguit «sense que ens costin diners als socis, no posi en risc la gestió esportiva ni el patrimoni del club ni tampoc la propietat del club». Escoltar aquesta declaració li genera un escepticisme majúscul a Llopis. «D’aquí al 2028 hem de tornar 800 milions. És que és impossible».

Un Haaland a l’any

En cas d’impagament del deute, que hauria de procedir dels ingressos del nou Camp Nou, el fons, al tenir prioritat, cobraria d’altres actius. Fins i tot es reserva el dret a imposar un interventor que decidiria, com comenta a aquest diari Marc Ciria, financer i expert en els comptes del Barça, «si procedeix o no gastar en el fitxatge d’un futbolista».

L’economista Carles Tusquets, expresident de la Junta Gestora abans que Laporta prengués possessió del càrrec, creu que la directiva es va autolesionar al fer modificacions en el projecte del Camp Nou, cosa que va retardar l’inici de les obres. «Si hagués començat l’endemà de guanyar les eleccions, ara estaríem pagant cinc punts d’interès menys. Això equival a 75 milions anuals, és a dir, un Haaland a l’any», afirma a aquest diari.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Font va assegurar ahir que «acumulem 1.000 milions de pèrdues ordinàries en els dos últims anys sense les palanques». Motius per a l’alarma. Per preocupar-se pel futur de l’entitat. «Qui paga, mana. I ara els que paguen més són els inversors», deixa caure Tusquets. «Ens poden acabar dirigint des d’un despatx de Madrid o Nova York», remarca Llopis, que insinua noves accions pròximament.

«Em jugo els dos braços que des del minut 1 una manera d’obtenir nous ingressos serà amb l’augment important del preu dels abonaments al nou estadi», remata Menchén.