¿Com és Ilkay? ¿Com juga Gündogan? ¿Per què deixa el City i ve al Barça?

Fill de pares turcs, gairebé tota la seva família és fanàtica del Galatasaray. Tots, excepte la seva mare, que adora el Fenerbahçe. Gündogan va néixer a Gelsenkirchen, una ciutat alemanya de 260.000 habitants, ubicada a la zona nord de la regió del Ruhr. Allà va arribar la família d’Ilkay a la recerca d’un futur millor, perquè al seu país no van poder ni acabar l’escola. La mare era cuinera en un restaurant de piscina i el pare, camioner d’una empresa cervesera. D’aquí li ve la seva persistència, tossuda i constant, que els seus dos fills tinguessin a Alemanya l’educació que ells no van tenir a Turquia. 

Mai ha renegat del seu origen. «Els meus pares són turcs, jo també em considero turc», afirma el futbolista. I no renega, per descomptat, d’Alemanya. «Diuen que no soc completament alemany i després també diuen que no soc completament turc. Llavors, ¿què soc?», es va preguntar dolgut per aquesta mirada que rep. Una mirada que no s’ajusta a la veritable realitat de Gündogan. «Jo pertanyo als dos països».

«Sento que vaig sacrificar la meva juventut. Em vaig perdre moltes coses», va escriure el jugador alemany d’origen turc en una emotiva carta a ‘The Players Tribune’. La seva carrera anava en constant ascens. Tenia 17 anys quan va pensar realment en la possibilitat de viure del futbol, la seva passió. Llavors jugava al Bochum i en la pretemporada va actuar en dos partits amistosos: va marcar en un i va assistir en un altre. Els seus registres a l’equip sub 19 eren escandalosos per a un mitja punta que tenia gol. Molt gol. 26 gols en 39 partits.

El viatge s’havia accelerat de tal manera a Bochum que sis mesos més tard rep la trucada del Nuremberg, que paga 850.000 euros per emportar-se’l. Era el seu primer contracte professional. Era, a més, el trencament amb la seva gent. Abandona Gelsenkirchen i emprèn un viatge que no imaginava. Gairebé 500 km i cinc hores i mitja amb cotxe separen les dues ciutats.

En realitat, és apartar-se, amb tot just 18 anys, del seu ecosistema. De la seva gent. Arriba i al cap de dues setmanes es lesiona. Viu sol. Desarrelat i en silenci, incapaç d’enfrontar-se a les injustícies que veia desfilar davant seu. Calla i treballa completant dues temporades plenes d’èxit, actuant com a mig centre defensiu, interior creatiu i fins i tot mitja punta, senyal de la seva capacitat per adaptar-se a qualsevol posició: 53 partits, vuit gols

 El talent de Gündogan crida l’atenció del Borussia Dortmund, un club especialitzat en la captació de jugadors que després són estrelles mundials. D’allà va venir, per exemple, Dembélé. Per allà va passar Lewandowski, amb qui coincidirà al Barça. I d’allà va sortir Haaland camí del Manchester City. La trista però necessària soledat de Nuremberg va durar dos anys. Dos anys (2009-2011) que van ser capitals en la construcció del jugador.

«El meu pas per aquest club va ser un dels més importants de la meva vida», va tuitejar Gündogan hores abans de guanyar el triplet amb el City a Istanbul recordant el Nuremberg. Dos anys que queden enrere per instal·lar-se en una ciutat que acaba conquerint durant un lustre en què el centrecampista cohabita amb dos entrenadors d’enorme prestigi. El rep Jürgen Klopp i se’n va camí d’Anglaterra amb Thomas Tuchel.

És el període de la consolidació de Gündogan, on viu també una de les seves màximes frustracions. Juga la final de la Champions contra el Bayern Munic de Heynckes. Està a punt de posar els peus al paradís al nou Wembley. S’avança l’equip bavarès amb el gol de Mandzukic (m. 60), que ràpidament és equilibrat amb el gol de Gündogan (m. 68). Però en el penúltim instant de la final (m. 89) apareix Robben i marca el 2-1 que dona el triomf al Bayern. Però ell va deixar un gran llegat a Dortmund, un club meravellós per a la formació, amb uns comptes sanejats. Va comprar Gündogan per 5,5 milions i un lustre després el va vendre al City de Guardiola per 27 milions.

Gündogan va quedar embruixat pel Barça de Guardiola. Aquest que veia per televisió amb un mig del camp tan llegendari com irrepetible. Aquest trio Busquets-Xavi-Iniesta permetia al jugador fabular sobre com seria tocar la pilota en aquesta zona envoltada d’aquests genis.

A més, a l’excapità del City el va fascinar la manera de treballar de Guardiola al Bayern Munic (2013-2016), malgrat que el va privar de títols estatals. «Et passaves 90 minuts perseguint la pilota sense saber per què», deia sorprès Gündogan, mentre intentava assimilar que un parell de persones de la seva confiança li havien xiuxiuejat que li agradava a Guardiola.

Un dia, al túnel dels vestidors, previ al Bayern-Dortmund, el tècnic català es va colar entre els jugadors camí de la banqueta. De sobte, va deixar anar un cop de colze a Gündogan. Va pensar llavors que era una cosa casual. Potser no ho va ser. Mesos més tard, el City va activar el primer pla de fitxatges de Guardiola després de fer-se oficial la seva contractació el febrer del 2016. I a la llista apareix com a objectiu prioritari l’arribada de Gündogan.

Tot i així, el jugador va voler reunir-se amb el tècnic. «¿De debò, em vols?», li va deixar anar. En sabia la resposta, però volia sentir-la. Necessitava sentir-la. I allà arrenca una relació llarga i fructífera que li va permetre saldar el deute que va quedar pendent a Wembley amb aquella final de Champions perduda. 

Després, ja com a veïns, va relatar una anècdota. Estava amb un amic i van saber llavors que era l’aniversari de Guardiola. Li va entregar una ampolla de xampany i una felicitació escrita en espanyol. Mitja hora més tard, el jugador i el seu amic van rebre una visita inesperada. «Al sentir el timbre, vaig pensar que ell havia demanat una pizza o alguna cosa així. El meu amic va obrir la porta i... ¡era el Pep!, que va preguntar: ‘¿On és el ‘Gundo’?’» Així anomena el tècnic al centrecampista. Pep va portar tres copes i l’ampolla de xampany. Van estar una hora xerrant junts.

Li va passar a Nuremberg. Va passar també a Dortmund quan els seus primers mesos era descartat per Klopp. I li va tornar a passar a Manchester. Però encara amb més duresa. Gündogan va arrencar de mala manera la seva experiència a la Premier. Tenia 25 anys quan Guardiola se’l va emportar a les illes al quilòmetre zero del seu projecte a l’Etihad. Ilkay va aparèixer com el rostre per rejovenir el mig del camp on un any abans havia arribat, i també procedent de la Bundesliga, Kevin de Bruyne, a qui Mourinho no va voler donar volada al Chelsea.

Apareix Gündogan i es lesiona. Ni mitja temporada s’havia disputat. El desembre del 2016 es va trencar el lligament encreuat del genoll dret, cosa que li va suposar perdre’s la resta de temporada, a més de comprometre el seu futur al City. Va estar vuit mesos de baixa. Vuit mesos allunyat de l’escenari i sotmès a múltiples tensions, tant físiques com mentals. I més per a algú com ell.

«Probablement penso massa en les coses. Però soc així i no ho canviaria encara que ho pogués fer», argumenta el futbolista, assumint que li resulta impossible «desconnectar-se del futbol». Ja de petit, en la seva època al Bochum, era així. Escola, entrenaments, partits i tornar a començar. Escola, entrenaments, partits... Els seus amics de l’adolescència sortien de festa divendres a la nit i ell es quedava a casa. L’endemà tenia futbol.

Aquest parell de lesions greus van frenar el seu creixement. Abans de deixar el Dortmund ja va tenir problemes al genoll dret que li van impedir disputar l’Eurocopa-2016 amb Alemanya, però no van fer que el City desistís del seu fitxatge. Era el segon cop dur per al migcampista, a qui una lesió a l’esquena l’havia tingut set mesos de baixa entre el 2013 i el 2014, cosa que havia frustrat la seva presència en el Mundial del Brasil. 

 Era un mitjapunta amb molt gol. Després, un mig centre posicional. Després, un interior creatiu. Més tard, un volant líquid, sense llar fixa al camp. I, al final, un jugador que ha viscut una interessant metamorfosi tàctica que l’ha transformat en una peça imprescindible al City que ho ha guanyat tot. N’hi ha prou amb observar el seu paper en les dues finals de Champions jugades per l’equip de Guardiola.

En la primera, perduda el 2021 contra el Chelsea, el tècnic el va alinear de mig centre i va deixar a la banqueta Rodri i Fernandinho, els autèntics especialistes de la posició. En la segona, guanyada a Istanbul, Gündogan va jugar d’interior esquerre, amb Kevin de Bruyne al costat i Rodri al darrere.

I en el trànsit, va arribar a jugar de fals nou explotant al màxim la seva condició golejadora i va arribar als dobles dígits, una cosa inexplorada fins aleshores. En les seves quatre primeres temporades al City, Gündogan va fer 22 gols. En les tres últimes en va sumar 38. Allà s’explica aquesta mutació que el fa ser un migcampista realment diferent. Té pausa, control i, a més, injecta verí a cada pilota que toca.  

Va arribar amb Guardiola (2016) al City i ara en marxa deixant Guardiola al paradís del trèvol. «És tan intel·ligent, tan intel·ligent, tan competitiu... Creguin-me, és un dels millors jugadors que he entrenat en la meva carrera. És de primera classe», va comentar el tècnic omplint d’elogis el migcampista amb qui millor ha connectat en aquests set anys de convivència.

«No parla gaire, però quan ho fa, tothom l’escolta. Aquest és el poder del líder», va remarcar Guardiola. «Ho demostra en cada sessió d’entrenament, arribant a temps, vivint la seva feina 24 hores i jugant com juga», va recalcar l’entrenador del Manchester City, enaltint la seva capacitat per entendre tot el que li demanava.

«És un jugador a prop de l’àrea amb un increïble sentit del gol i pot jugar com a migcampista defensiu sense cap problema. Ho va demostrar fa anys quan Fernandinho estava lesionat. Recordo, per exemple, el partit contra el Burnley i les seves pilotes llargues. Semblava que necessitaves un mig centre físic, però ell és tan intel·ligent i astut... Maneja, a més, la pressió realment molt bé».

Se’n va de Manchester després de guanyar-ho tot, llepant les ferides de les Champions perdudes, enterrant el record d’aquesta frustració. Se’n va perquè necessita descobrir nous estímuls a Barcelona, un equip que requereix l’experiència de Gündogan. Se’n va després de fer el cim. Més amunt ja no pot arribar.

S’hauria pogut quedar a Manchester –Guardiola no volia perdre el seu capità, i el club tampoc–, però ha decidit venir a Barcelona per retrobar-se amb Lewandowski, el seu antic company al Dortmund. Tots dos en els anys finals de la seva carrera s’erigeixen com a pilars de l’obra que està construint Xavi per donar al Barça solidesa i, sobretot, competitivitat a Europa. 

Gündogan ve disposat a ser la clau que resolgui al tècnic blaugrana molts problemes al mig del camp, a més de proporcionar tranquil·litat si Pedri torna a tenir lesions musculars.