Laporta esborra gairebé totes les empremtes de Bartomeu a les banquetes del Barça

Laporta no volia que Koeman, elegit per Bartomeu després del 2-8 de Lisboa amb Setién a la banqueta, continués. Fins i tot va demanar un marge de 15 dies per trobar substitut al neerlandès, que va començar la temporada, malgrat que el president no el volia. Després, el va fer fora, l’octubre del 2021, de mala manera, guanyant temps amb l’interinatge de Sergi Barjuan per acabar elegint Xavi, un tècnic que no entrava en els seus plans perquè figurava en el pòster electoral de Víctor Font.

I les paraules de Koeman («això és el que hi ha», deia entorn de la plantilla) van adquirir més vigència perquè el club ha fet 18 fitxatges (inclosos Gündogan i Iñigo Martínez) des de l’acomiadament de l’‘heroi de Wembley’. El Barça de Xavi ha guanyat la Lliga i la Supercopa.

«Ha sigut un any de molt desgast i, la veritat, l’únic motiu és el temps. El temps ho desgasta tot». Així va justificar Lluís Cortés la seva sortida de la banqueta del Barça femení. Ni la felicitat més completa –va aconseguir el triplet– li va permetre continuar dirigint les jugadores en una sortida encara no explicada del tot. O, almenys, amb el detall que es mereixia.

La directiva va elegir Jonatan Giráldez, que era un dels dos assistents que havia tingut Cortés en els seus dos anys i mig en el càrrec. La successió, després del soroll inicial, es va transformar en silenciosa i pacífica, i va mantenir l’excel·lència del seu antic cap. Una Champions així ho testifica.

En una tarda es va viure una convulsió en la secció de bàsquet, que s’ha carregat els dos símbols de l’opulència econòmica que irradiava Bartomeu. Ja se sabia el cas de Mirotic, portat de l’NBA per convertir-lo en el jugador més ben pagat d’Europa. Però es desconeixia que Saras Jasikevicius gairebé no disfrutaria de la seva condició de campió de l’ACB perquè seria substituït per Roger Grimau.

Un títol, el de la Lliga, que no va portar la calma al Palau, atrapat per les imprescindibles retallades econòmiques que exigeix el Barça. I Laporta va autoritzar l’ordre que li va venir dels executius de la secció. Es va passar de Saras a Grimau, un tècnic inexpert, sense cap pas per l’elit. Es va passar, en realitat, de la riquesa al ‘low cost’.

Havia conquerit 61 títols amb l’handbol del Barça. Semblava que la seva figura s’associava per sempre a aquesta banqueta. I, tot i saber se n’aniria a final de temporada, va acabar conquerint la Champions. Però ni això va deslliurar Xavi Pascual de l’acomiadament. «A qui va decidir fer-me fora, m’agradaria que m’ho digués a la cara», va afirmar el tècnic al diari ‘Sport’ un mes després mentre digeria encara la seva destitució inesperada.

Havia estat 12 anys en el primer equip. Va parlar amb Laporta, el president; Ferran Reverter, llavors CEO del club; Xavi Budó, director de seccions professionals; Rafa Yuste, vicepresident esportiu, i Joan Soler, responsable de la secció. Tot i que cap, segons va explicar Xavi Pascual, era el responsable d’aquesta decisió, que va obrir la porta del Palau a Antonio Carlos Ortega, obligat a espavilar-se ara entre les retallades pressupostàries i la fuga de les seves estrelles: Cindric i Fábregas.  

El seu primer any, Ortega va aconseguir la Champions i va tancar amb èxit un relleu convuls.

«El club comunica a Andreu Plaza que no continuarà la temporada vinent». Així va anunciar el Barça l’adeu del tècnic de futbol sala, que havia guanyat una Champions (2020), una Lliga (2019), dues Copes d’Espanya (2019 i 2020), tres Copes del Rei i una Supercopa d’Espanya. Un lustre després del seu nomenament, Plaza coneixia que no entrava en el full de ruta que havia dissenyat Laporta per a les seccions. Va passar dos mesos després del triomf del president en les eleccions del març del 2021.

El relleu va ser assumit per Jesús Velasco, que en aquest curs, i després de ser eliminat de la Champions, ha guanyat la Lliga a Jaén –així es va assolir el sextet de títols–, a més de la Supercopa d’Espanya i la Copa del Rei. Té contracte fins al 2024 i no marxarà, malgrat haver tingut la possibilitat de dirigir la selecció espanyola. Velasco sap que s’haurà d’espavilar amb pocs fitxatges i apostar per joves de la casa.

Ricard Muñoz va marxar al final de la temporada 2016-2017. Aleshores manava Bartomeu en el club. I des d’aquell moment (6 de juny del 2017) dirigeix Edu Castro en la secció d’hoquei patins. És el tècnic més longeu. L’únic, a més, que ha resistit el vendaval ‘laportanià’, que s’ha carregat cinc dels sis inquilins dels diversos equips professionals del club.

Muñoz, en realitat, acumula més de 15 anys exercint de tècnic en el Barça, club al qual va arribar el 2005 a l’hoquei formatiu. Va renovar fins al 2024, prova de la confiança que ha dipositat la junta en un estudiós d’aquest esport. Exercia d’advocat fins que va assumir el càrrec de segon entrenador, pas previ a ser el màxim responsable de la secció. I en aquest càrrec es manté després de guanyar-ho tot en aquests sis anys.