L’EXILI BLAUGRANA

Última finestra per als abonaments de Montjuïc: El Barça confia que el soci respongui al final

El pla del Barça per anar a Montjuïc

El Barça rectifica i fa més barats els abonaments a Montjuïc

La mobilitat a Montjuïc: veto als cotxes particulars

L’amarg exili de l’Espanyol a Montjuïc

Última finestra per als abonaments de Montjuïc: El Barça confia que el soci respongui al final

JORDI OTIX

5
Es llegeix en minuts
Marcos López
Marcos López

Periodista

ver +

Montjuïc és a prop del Camp Nou. Tot just cinc quilòmetres. És a prop, però, alhora, es veu llunyà perquè el Barça no ha aconseguit seduir els seus aficionats perquè adquireixin els abonaments –el doble de barats ara que quan es van posar a la venda inicialment– i pugin a la muntanya olímpica la temporada vinent. La xifra, encara no oficial, situa la forquilla entre 12.500 i 15.000 abonats, segons ha revelat RAC-1, els que han sol·licitat el seu seient a l’Estadi Olímpic Lluís Companys.

Lluny, per tant, del que havia estimat en principi el club, que confiava reunir 27.385 abonats actuals del Camp Nou en l’exili de Montjuïc. Representaria si s’arribés a aquesta xifra el 55% de l’aforament de l’estadi, fixat en 49.472 localitats. Però el Barça està esperançat que l’última crida al soci (el termini expira el 6 de juliol) permeti omplir el recinte olímpic.

Això sí, la directiva de Laporta confia en aquesta tercera finestra per anar a Montjuïc oberta perquè s’inscriguin tots els socis després que s’hagin tancat dos terminis: primer va ser per als abonats al Camp Nou i després per als que estan en llista d’espera. És l’últim període per obtenir el que el club anomena ‘Passi Barça 1r Equip 2023/24’.

La idea del Barça és que les 22.087 localitats restants es destinaran a la venda al públic en general, a més de compromisos del club, tant amb els patrocinadors com de caràcter privat. Conscient, no obstant, el club que el ‘no’ de Messi, que ha preferit recalar a l’Inter Miami, ha alterat notablement els seus plans. Amb Leo a la muntanya olímpica, hauria sigut molt més fàcil l’assistència d’abonats i públic en general.

Sense xifres oficials del club

Però Montjuïc, per molt a prop que sigui del Camp Nou, resulta massa llunyà per la incomoditat que provoquen els seus accessos –hi està prohibit el cotxe particular, vetat totalment el seu ús–, fet que obliga a recórrer al transport públic, com recomana el club, tot i que no hi hagi, per exemple, línia de metro directa fins a la porta de l’estadi.

En tot aquest procés, el Barça no ha facilitat cap xifra oficial. Ni quan es va obrir en exclusiva als abonats del Camp Nou. Ni tampoc després, esperant que la demanda vagi creixent en els últims dies.

Li toca a l’equip de Xavi instal·lar-se com a llogat a Montjuïc, que és un estadi, a més, que desprèn una aroma inhòspita perquè està pensat per als Jocs Olímpics, allà es va inaugurar i va clausurar Barcelona-92, i va ser la seu de les proves d’atletisme.

Allà va jugar de lloguer l’Espanyol des que va vendre i va dinamitar Sarrià el 1997. Fins a 12 temporades es va mantenir d’inquilí el club blanc-i-blau a Montjuïc. No està pensat per a partits de futbol. ¿La prova definitiva? Hi ha 40.103 localitats de visibilitat total, sense cap problema. N’hi ha, per tant, 9.369 amb visibilitat reduïda, cosa que en complica la venda, entre les quals alguna de visibilitat gairebé nul·la.

Mudança de 18 mesos

El Barça viurà de lloguer bastant menys temps que l’Espanyol. La idea de la directiva de Laporta és que la mudança duri com a màxim 18 mesos, però tot queda supeditat a l’evolució de les obres. O sigui, el club confia que el novembre del 2024 pugui tornar al nou Camp Nou, tot i que sigui amb el 60% de l’aforament.

El problema per a l’entitat blaugrana és que cada dia que passa perd diners. O més ben dit, deixa d’ingressar. Els primers comptes indicaven que serien 93 milions d’euros menys entrant a la paupèrrima caixa del club.

I, ara, amb la feble resposta de l’abonat, encara es complica més l’escenari econòmic. El missatge de la directiva entorn del trasllat a Montjuïc ha sigut també erràtic, i h generat encara més distància. Al principi, el club va defensar uns abonaments més cars fins i tot que els del Camp Nou, que incrementaven el preu entre un 30% i un 40%, cosa que va desencadenar un corrent crític dels socis, que no entenien tal augment.

El preu final queda definit en tribuna (870 euros), lateral (500), córner (450) i Gol (360), i es manté l’operativa que funcionarà la temporada vinent a l’Estadi Olímpic: sol·licitud de passi per zona, sense seient fix, confirmació d’assistència sis dies abans de cada partit, sense seient lliure, ni entrades, ni passaports infantils o sèniors.

Amb aquest pla, la junta de Laporta volia reduir els 93 milions que deixa d’ingressar fins a uns 55 després de corregir el primer full de ruta, que va ser divulgat el 25 d’abril. Però va durar poc a causa de la pressió popular, i la directiva va assumir que havia comès un error de càlcul. Si ja costa pujar a Montjuïc, amb aquests preus més encara. Al comprovar l’escassa demanda (tot just 7.000 abonats van manifestar el seu desig d’anar a l’exili), el Barça va canviar bruscament.

Rectificació de la junta

Notícies relacionades

Va girar totalment fins a abaixar el preu en un 50%, que era fins i tot més barat que al vell estadi blaugrana. Però ni així s’ha estimulat la petició dels socis, que veuen amb recel aquesta difícil excursió a la muntanya olímpica. I només un mes després (el 25 de maig), s’anunciava l’obligat descens en la quota.

«Tots tenim família i amics i va quedar la sensació que el preu era molt alt», va admetre Elena Fort, la vicepresidenta blaugrana, encarregada d’aquest assumpte i de l’Espai Barça. «La mesura s’ha pres independentment del nombre d’abonats inscrits per a l’Estadi Olímpic», va afegir la dirigenta després intentant desvincular la decisió de la baixa demanda. Tan baixa que el culer no vol pujar a Montjuïc perquè el veu lluny.