Iñigo Martínez, el segon fitxatge del Barça 23-24: un central esquerrà per a Xavi

Primer, Ilkay Gündogan; ara, Iñigo Martínez. Dos fitxatges porta el Barça aquest estiu i ni un sol euro invertit en les seves contractacions. Tots dos arriben a cost zero, tots dos són jugadors amb experiència més que contrastada, capaços de tenir rendiment immediat en el nou Barça de Xavi. Tots dos firmen fins al 2025, en el cas de l’excapità del City amb opció a una altra temporada més en funció dels variables que aconsegueixi.

Gündogan (32 anys, en compleix 33 a l’octubre) acabava contracte al Manchester City. El d’Iñigo Martínez (en va complir 32 al maig) va expirar també el 30 de juny passat amb l’Athletic. Firma fins al 2025 i amb una clàusula de rescissió fixada en 400 milions d’euros.

Nadie:
Absolutamente nadie:
Iñigo Martinez: 👐👅

Un nuevo culer llega a Barcelona 🔥 pic.twitter.com/qYGHvz9c9b

— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 5 de julio de 2023

Aquesta és la política d’austeritat a què es veu obligat el club blaugrana, lligat de mans per l’herència rebuda de Bartomeu, amb una massa salarial desbordadíssima, fins i tot sense Messi, Griezmann i Coutinho, i limitat pel ‘fair play’ que li exigeix LaLiga, per molt que l’hagi suavitzat recentment.

Arriba Iñigo Martínez amb sis anys de retard al Barça perquè la idea d’Ernesto Valverde no va quallar llavors. Era al traumàtic estiu del 2017 amb la inesperada sortida de Neymar al París SG. El tècnic extremeny volia portar el central que jugava en la Reial Societat. Però el Barça, immers en un caos de planificació esportiva, va rebutjar aquesta idea.

Mesos després (gener 2018), Iñigo Martínez firmava per l’Athletic, que abonava 32 milions d’euros per emportar-se’l al nou San Mamés. Valverde es va quedar sense aquest defensa rude, expert, que coneix bé l’ofici, amo d’una excel·lent sortida de la pilota, amb potència en el joc aeri.

👐 pic.twitter.com/8y4noRY4Kx

— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 5 de julio de 2023

Virtuts que, un lustre després, continuen convencent Xavi, necessitat com està el tècnic del Barça de defenses d’aquest tipus. I la singularitat més gran que li dona el central és la seva condició d’esquerrà. No en té cap a la seva plantilla. Fins a cinc centrals, abans de la retirada de Piqué, va arribar a disposar a la seva plantilla Xavi.

Però cap amb la cama esquerra com el seu natural, amb el que això implica en l’elaboració del joc perquè li permet una altra perspectiva. Araujo, Christensen, Koundé, tot i que destinat, un any més, al rol de lateral, i Eric Garcia són destres.

A més, l’experiment d’ubicar la temporada passada Marcos Alonso com a central esquerrà no el va complaure del tot Xavi. Per això, la necessitat de tenir un autèntic especialista per a aquest flanc de la defensa, que li permeti disposar d’un guardaespatlles perquè Balde, que encara no ha renovat, voli per tota la banda esquerra.

Tota la seva carrera en el futbol basc

A Iñigo li toca sortir, ja en els anys finals de la seva carrera, a un escenari desconegut. Ha transitat el jugador sempre per la cornisa nord del futbol espanyol (va créixer i es va formar a Sant Sebastià amb la Reial Societat abans de viatjar a Bilbao), lluny de l’epicentre de poder. Fins que Xavi el recluta per a un Barça que requereix d’un defensa d’aquestes característiques, que s’enfronta, a més, a una maledicció que nia en el Barça des de fa anys. ¿Com? La maledicció del central esquerrà.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Els dos últims especialistes en aquesta àrea (Umtiti, ja desvinculat definitivament del club blaugrana, iLenglet, que negocia la seva sortida també després de viure cedit el curs passat en el Tottenham) no van tenir continuïtat. Tots dos francesos. I toca remuntar-se a un altre francès, que va venir com a lateral esquerre, tot i que Guardiola el va reciclar, i amb molt èxit, com a central esquerrà, per trobar un jugador fiable, regular i solvent. Era Éric Abidal.

Des d’aleshores, aquesta zona ha estat perseguida per una estranya i inexplicable mala sort. N’hi ha prou amb recordar, per exemple, que el Barça del trident i el triplet (2015) va guanyar la Champions a Berlín col·locant Luis Enrique dos centrals destres en el seu onze inicial: Piqué i Mascherano, mig centre reconvertit. Ara apareix Iñigo Martínez per acabar amb aquesta fatalitat.