El viatge de 12 anys d’Oriol Romeu fins a tornar al Barça

Ulldecona, Barcelona, Londres, València, Stuttgart, Londres, de nou, Southampton, Girona i ara Barcelona, ja gairebé en l’últim revolt. Així ha sigut el llarg viatge d’Oriol Romeu fins a arribar de nou al club blaugrana. Ha firmat fins al 2026, amb clàusula de 400 milions d’euros en un traspàs del qual el club blaugrana no ha volgut revelar oficialment el seu import.

Va començar la pretemporada el centrecampista, de 31 anys, entrenant amb el Girona a La Vinya i la continuarà canviant de club i de ciutat, amb el mandat de presentar-se a Sant Joan Despí, la seva vella casa quan era blaugrana del planter, i la seva immediata incorporació per pujar l’avió del Barça rumb avui mateix a la gira nord-americana.

Abans, no obstant, ja va firmar aquest contracte tres temporades per ser el substitut de Sergio Busquets com desitjava Xavi Hernández, el seu efímer i antic company i des d’ara el seu nou entrenador– se’n va anar amb 19 anys i torna amb 31, gairebé a punt de complir-ne 32 (serà el pròxim 24 de setembre). Se’n va anar perquè no veia futur amb Busquets davant. I torna perquè se n’ha anat ‘Busi’.

Recanvi per al Girona

Els clubs volien evitar el tràmit del pagament de la clàusula, però al final han convingut que era la millor solució i la més ràpida. El Barça es fa càrrec de la quantitat fixada, que ascendeix a quatre milions d’euros, a la qual s’afegiran el pagament d’unes variables segons el rendiment de Romeu i títols conquistats i la cessió de Pablo Torre al club gironí, on a les ordres de Michel Sánchez disposarà de més oportunitats de les que va disposar amb Xavi Hernández.

El centrecampista càntabre només ha intervingut en 13 dels 53 partits oficials (el 24,5%) però la suma del minutatge es queda en un míser 7%: 336 minuts de 4.800. Michel desitjava la incorporació de Torre (20) perquè jugui d’interior esquerre, en la posició que ha deixat vacant Rodrigo Riquelme, reclamat per l’Atlètic de Madrid després de la seva exitosa cessió a l’equip de Montilivi. El Girona desitjava també els serveis de Nico González, però el seu agent, Jorge Mendes, prefereix que vagi cedit al Porto, i Xavi, el seu actual entrenador, vol veure’l de prop més temps.

Dotze anys després

Romeu ja havia arribat a un acord contractual i econòmic amb el Barça després que Xavi hagués manifestat la seva voluntat –li va trucar personalment– que tornés al club per ocupar el buit deixat per Sergio Busquets. Una responsabilitat enorme que el jugador tarragoní assumeix amb naturalitat. Ja la va assumir el primer dia que la hi van encomanar.

El 14 d’agost del 2010 a Sevilla. En el Sánchez Pizjuán, en l’anada de la Supercopa d’Espanya, amb derrota blaugrana per 3-1, remuntada clarament en la tornada quan van aparèixer els titulars, recents campions del món a Sud-àfrica. Estaven de vacances durant la gira asiàtica i van ser convocats per Vicente del Bosque per a un amistós, així que Pep Guardiola va haver d’armar una alineació improvisada. Romeu va ser el pivot d’una de medul·lar amb Jonathan dos Santos i Seydou Keita.

Format al planter del Barça des de la categoria infantil (abans va militar en la de l’Espanyol), Oriol Romeu Vidal, nascut a Ulldecona el 21 de setembre del 1991, va pujar tots els esglaons fins al primer equip. A la campanya del debut (2010-11), després de completar aquell partit, no va tornar a jugar fins a la penúltima jornada de Lliga, ja guanyada, davant el Deportivo (0-0) i en una altra massiva reserva de titulars per a la final de Wembley davant el Manchester United.

Competència brutal

La falta de perspectives és el que va moure Romeu a abandonar el Barça. Vuit futbolistes li barraven el pas al primer equip: Xavi, Busquets, Iniesta, Mascherano (encara centrecampista en aquella època), Thiago, Keita, Dos Santos i Adriano. Després es va incorporar Cesc Fàbregas.

Romeu va ser traspassat al Chelsea a l’estiu del 2011, per 5,1 milions d’euros. Pretès per l’Arsenal i el Liverpool, el va convèncer André Villas-Boas, el tècnic dels blues per recalar a Stamford Bridge. El Barça es va reservar l’opció de recompra per 10 milions l’any següent i 15 el 2013. A ningú passava desapercebut la qualitat del migcampista tarragoní, que havia sigut internacional sub 17, sub 18, sub 19 i sub 20, i que la impossibilitat de jugar al Camp Nou residia en la brutal competència que tenia davant.

L’aposta del Chelsea

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

«És un jugador amb un futur brillant, una de les promeses més importants en aquesta posició», va afirmar Villas-Boas d’un dels seus primers fitxatges. El Chelsea el va destituir l’abril del 2012, i en absència del seu valedor Romeu va perdre presència a l’equip amb Roberto di Matteo. Amb Rafa Benítez, el següent tècnic, es va perdre mitja temporada amb una greu lesió de genoll. Romeu va jugar cedit una campanya al València (13-14) i una altra a l’Stuttgart (14-15).

El Southampton va pagar 7 milions al Chelsea per ell en una llarga etapa de set anys en la Premier que va acabar a Girona l’estiu passat. Un punt i seguit per a la tornada als orígens. Al lloc de migcampista, i qui sap, si per enfundar-se també el dorsal 5 que ha deixat lliure Busquets.