El canvi de jerarquies arriba al vestidor del Barça

L’antiguitat és la raó per la qual Sergi Roberto Carnicer es converteix en el primer portador del braçal. És l’últim representant del Barça més premiat i exitós, també el més pròxim i representatiu per als culers. El successor d’una plèiade del planter que ha allargat una moderna tradició.

Vint anys de del planter

Serà la vintena temporada consecutiva amb un del planter exercint tan simbòlic lideratge. Una pràctica que es manté des de la campanya 2004-05, quan Carles Puyol va succeir Luis Enrique, que va exercir durant un bienni (2002-04) després de la marxa de Pep Guardiola (1996-01) i Sergi Barjuan (2001-02). L’últim català, fins aleshores, havia sigut José Vicente ‘Tente Sánchez (1983). Ningú ha sigut tan durador en la història del Barça que Puyol: 10 temporades (2004-14) amb les quatre barres al braç esquerre. Més que Joan Segarra (1955-63) i Josep Samitier (1924-32).

Tres que se n’han anat

Tres que se n’han anatA Sergi Roberto, tercer de l’escalafó, abandonat pels altres tres companys del quartet que ensenyava el braçalet l’estiu passat, li encerclen l’amalgama que condueix a aquest híbrid Barça que camina reconstruint-se a través d’altres jerarquies. Mitjançant un porter alemany de prestigi internacional (Marc-André ter Stegen, 31 anys), un centrecampista neerlandès de fràgil consideració entre els culers (Frenkie de Jong, 26 anys) i un central uruguaià que personifica l’entrega i l’entusiasme: Ronald Araujo, de 24 anys, simbolitzen les successives onades de renovació empreses a la recerca de l’èxit perdut.

Sergio Busquets, Gerard Piqué i Jordi Alba han deixat sol Roberto, dipositari del manual d’instruccions de com encarnar el lideratge d’un grup més enllà de ser el primer a comparèixer al camp i saludar els àrbitres.

Piqué es va retirar al desembre, i Busquets i Alba han marxat als Estats Units, refugi on ha niat Lionel Messi. Tres capitans del Barça reunits amb la samarreta rosa de l’Inter Miami. Només falta Andrés Iniesta i s’agruparien els líders del vestidor des del 2015, recordada data per ser la frontera fins a la qual el Barça solia ser campió d’Europa.

Onze temporades

El trofeu, no obstant, el va aixecar Xavi Hernández, interlocutor directe de Sergi Roberto, remot company des que va debutar amb el primer equip el 10 de novembre del 2010 en l’anada de l’eliminatòria de Copa davant el Ceuta (0-2). Aquella campanya va disputar tres partits. És membre de la plantilla des del 2012. Onze temporades atorguen l’experiència, el coneixement i el sentit comú imprescindibles perquè Sergi Roberto sigui el número u del col·lectiu durant diversos anys. Almenys, fins que es restableixi l’estabilitat en una plantilla modernitzada del tot i reinstal·lada a la seva casa de les Corts.

El futbolista de Reus encara és jove (31 anys) i no acusa el desgast de forces que podria suposar-se amb el temps transcorregut. Les lesions han sigut la condemna més gran, i la seva útil i contrastada versatilitat, malgrat el valor que tenen aquestes virtuts com a futbolista, deriven en el llast de ser el comodí que tapa buits a ulls de l’entrenador. La posició de lateral dret és la que ha brillat més i més temps, malgrat que a Roberto se l’ha vist a tots els racons del camp excepte sota els pals.

Allà hi ha Ter Stegen, sense cap discussió ni tampoc recanvi que amenaci la seva titularitat. Allà estarà durant la temporada, massa lluny per intercedir o parlar amb els àrbitres després del llançament de la moneda. Els tocarà a De Jong i Araujo exercir la freqüent tasca de la protesta.

Fora de les quinieles

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

L’antiguitat que ha elevat Sergi Roberto, per exemple, no ha sigut el criteri perquè Ousmane Dembélé hagi sigut empès a representar la plantilla. Potser ell no vulgui ser-ho, però els altres tampoc l’han vist capacitat. Segurament per la seva alambinada personalitat. És el tercer més antic després dels dos primers. Va arribar el 2017, tot i que s’hagi mantingut molt temps desaparegut per les lesions.

A continuació apareix De Jong, el quart més antic (2019), i que va debutar només nou dies abans que Ansu Fati, fora de les quinieles, i el cinquè és Araujo, que va irrompre aquell mes d’octubre i sense adquirir continuïtat fins després de la pandèmia. Una simbòlica frontera en el conjunt barcelonista. Només sis futbolistes dels 32 que són als Estats Units fa més de tres anys que són al club.