El Barça accepta negociar amb el PSG per Dembélé

Igual que els advocats prefereixen arribar a un mal acord que a un bon judici, els clubs prefereixen tancar traspassos que no pagar i rebre clàusules de rescissió. Així passarà entre el Barça, el París Saint-Germain i Ousmane Dembélé en una conversa a tres parts, quan faltaven hores perquè el futbolista marxés de Barcelona aquest dilluns, l’últim dia en el qual el preu de la seva llibertat eren 50 milions d’euros, dels quals el Barça només en cobrava 25, mentre que els altres 25 anaven a les butxaques de Dembélé i/o els seus agents.

El Barça té assumit que perdrà l’extrem francès, un dels futbolistes favorits de Xavi Hernández, que ha mostrat una especial devoció per ell. Dembélé, segons fonts barcelonistes, va comunicar oficialment que desitjava que els dos clubs iniciessin una negociació per al seu traspàs i que la vinculació del davanter francès amb el club blaugrana acabés de bona manera i amistosa després de sis temporades.

La feble posició blaugrana

Hauria pogut acaba la passada campanya, quan Dembélé va esgotar el contracte i no va firmar fins a mitjans de juliol, i podia acabar el pròxim estiu, que era la data de caducitat d’aquest segon compromís arribat el 2022. Però acabarà ara malgrat l’encaix de Dembélé amb els seus companys i amb Xavi –«un futbolista diferencial, un dels millors del món l’un contra un», repeteix sovint el tècnic– per la necessitat del PSG de cobrir la més que probable marxa de Kylian Mbappé. La feble posició del Barça a la partida l’obliga a asseure’s a la taula tot i que no li agradi.  

El Barça es volia aferrar al pagament de la clàusula com a mesura de repulsa al PSG de Nasser Al-Khelaïfi, vell ogre blaugrana des que es va emportar Neymar el 2017 amb el pagament dels 222 milions que el van convertir en el traspàs més car de la història del futbol. Els afronts van continuar amb el fitxatge de Messi –tot i que el Barça no tenia res a fer, al no poder renovar al 10 de l’Argentina pel límit salarial– i el rebuig parisenc de negociar per altres jugadors en el passat, com Marco Verratti. L’adquisició d’Arnau Tenas, també lliure al vèncer el seu contracte el 30 de juny, tampoc ha ajudat, en absolut, a cultivar un clima de concòrdia entre les entitats, per més que Luis Enrique Martínez sigui ara l’entrenador parisenc.   

L’orgull al calaix

Joan Laporta haurà de guardar al calaix tot l’orgull dels culers i acceptar que Mateu Alemany s’assegui a negociar. El director de futbol ja va voler acomiadar Dembélé el gener del 2022, a sis mesos que acabés el contracte original, davant la negativa dels agents del futbolista (Moussa Sissoko i Marco Lichsteiner) a renovar-lo. Al juliol es van abraçar i van fer taula rasa, amb un mal acord que en aquell moment va ser útil. Xavi s’havia quedat sense davanters.

Per vèncer la resistència dels agents, tenint en compte que Dembélé desitjava continuar, el Barça va acordar una clàusula de 50 milions dels quals la meitat serien per a ells. L’esmentada quantitat tenia la data límit del 31 de juliol, ahir. L’endemà es doblava als 100 milions. Al Barça, per tant, ja li importava convenir la fórmula del traspàs perquè, en qualsevol cas, percebria més de 25 milions. Dembelé va costar 105 milions el 2017 més 40 en variables.

L’increment que s’obtingui d’aquesta negociació alleujarà la pressió del límit salarial que tant ofega l’entitat blaugrana. No només per l’impediment d’inscriure tots els futbolistes pendents (els renovats Iñaki Peña, Araujo, Balde, Marcos i Sergi Roberto i els fitxats Gündogan, Iñigo i Romeu), sinó per concretar més fitxatges. Els va demanar després de guanyar el Reial Madrid. «Per ser competitius ens hem de reforçar una mica més», va reclamar el tècnic.

Content i adaptat

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Diumenge esperava convèncer Dembélé que continués, coneixedor del perill de perdre un jugador «diferencial», amb potencial «per ser el millor del món al seu lloc», però dos dies després el tècnic estava resignat a l’adversa realitat que es dibuixava. A «un mercat que no podem controlar», a una clàusula apetitosa per als agents del jugador pel guany net que obtenien i a «la decisió del jugador». Veia «content i adaptadíssim» Ousmane, però també estava al corrent de la temptació que tenia.

Les últimes paraules del jugador abans de viatjar a Las Vegas l’han convençut que haurà de buscar un altre extrem. Dembélé va garantir que no executaria el pagament de clàusula dels 50 milions com a gentilesa cap al Barça. Ara seran els clubs els que s’hauran de posar d’acord. Tot i que es van emplaçar a pactar un acord durant aquesta setmana per poder perfilar les seves respectives plantilles, ara no hi ha cap altre límit que el 31 d’agost amb el tancament final del mercat d’estiu.