L’explosió de Fermín López: el nen que va créixer tard i el Barça va espiar junt amb Gavi

Fermín va anar a Dallas, però Gavi hi va anar fa un parell d’anys juntament amb Nico, venut aquest cap de setmana al Porto. Va ser Pedri, emergint des de Las Palmas; va ser Abde, descobert a Alacant; va ser Pablo Torre, detectat a Cantàbria; va ser Ronald Araujo, captat a l’Uruguai, va ser Alejandro Balde, fent fora Jordi Alba... ha tornat Oriol Romeu, va tornar Eric Garcia i, davant, representant la Fábrica, l’homologa a la Masia, viuen encara Carvajal, Nacho i Lucas Vázquez més Joselu i Fran García, recuperats aquesta campanya.

D’El Campillo, a una hora de cotxe de Huelva, procedeix Fermín López, nascut l’11 de maig del 2003, de creixement físic tardà però talentós des de molt aviat. Per com de meteòrica va ser la seva progressió futbolística sent una criatura.

Festa a casa i a Dallas

Va començar jugant al carrer, sense més pretensions que les de passar-ho bé amb els amics, però als 8 anys ja va ser inscrit a l’escola de futbol base d’El Campillo. Un any, va durar. El va detectar el Recreativo, «el club de la meva ciutat», ha dit Fermín tantes vegades com que «soc culer des de petit».

Ho va repetir a Dallas, en l’emocionant tarda viscuda que l’ha catapultat a la glòria, mitjançant el golàs que va marcar, amb la revalorització intrínseca d’haver-lo endossat al Madrid (i a Courtois, no a Lunin) i l’afegit d’una espectacular assistència a Ferran que va deixar el valencià sol davant el porter belga. El gol amb l’esquerra, la passada amb la dreta.

«És un somni i un privilegi fer la pretemporada; soc culer des de petit i és el meu somni arribar al primer equip», va manifestar després del partit, restablert de l’emoció que li va fer vessar unes llàgrimes. Des de Dallas va parlar amb la família d’El Campillo, que va viure una nit d’estiu inesperadament bonica i festiva. Les imatges de la celebració del gol i de l’èxit de l’assistència corroboren aquest sentiment barcelonista.

Males estones lluny de casa

Un any va aguantar Fermín en el Recre, jugant amb el benjamí A malgrat que encara era prebenjamí. La xarxa del Betis, més poderosa i àmplia, el va captar i va vestir de verd-i-blanc durant quatre temporades, fins que els observadors del Barça, que havien reclutat Gavi en les files sevillanes, van veure també Fermín. Van deixar passar un temps per prudència abans d’emportar-se’l. «El teníem controlat des que era benjamí i el vam veure en un torneig en què va participar el Barça», diu un tècnic blaugrana.

Amb 13 anys, el petit futbolista va entrar a residir a la Masia. Era infantil, però no havia crescut. Sorprès i amb la boca oberta –«veia en persona el que fins aleshores veia a la televisió», va reconèixer Fermín en una xerrada a Youtube–, va passar les habituals males estones amb l’enyorança de la família, els amics i la infantesa que imaginava amb els seus amics. Però, alhora, era on volia estar.

Superada la novatada de la cambra fosca –als que acaben d’arribar els tanquen en una habitació amb els ulls embenats i han d’evitar o reconèixer els autors dels clatellots– no ha viscut per a res més que per ser futbolista. Amb les dificultats que llavors desconeixia.

El hàndicap del físic

Al fet que en el Barça trobés més competència s’hi va afegir la dificultat del seu tardà creixement, que el va col·locar en una situació delicada al fer el salt de cadet a juvenil. La seva petitesa ja cridava l’atenció. «Era molt escarransit, però s’ha anat desenvolupant fins a obtenir ara una estructura física molt sòlida», explica un dels preparadors que va tenir en les escales inferiors del Barça.

«És un noi que durant la seva etapa formativa ha tingut aquest hàndicap del físic, però això alhora li ha donat recursos extres per executar ara moltes accions gràcies a la intel·ligència i la velocitat mental que ha hagut de cultivar», afegeix un altre tècnic. Mai va generar dubtes per la seva qualitat –«és un noi molt competitiu, molt atrevit i dinàmic que es maneja molt bé en espais reduïts»–, sinó l’adaptació a un hàbitat cada vegada més aspre.

Formació completada

Res com Linares per passar la prova definitiva. A Primera RFEF, cedit després d’acabar la categoria juvenil (nou gols amb el Barça, l’últim en la final de Copa guanyada a l’Athletic), sense espai en el filial. L’esperava el club jaenès per donar-li el dorsal 10 i col·laborar en l’ascens a Segona. Fermín va aportar 12 gols i 4 assistències. Va tornar ja adult amb l’inesperat premi d’incorporar-se als entrenaments del primer equip.

Es va formar a Sant Joan Despí com a interior esquerre, i va jugar també d’extrem. Li cau com un guant la posició del quart centrecampista que va idear Xavi per omplir el centre del camp i cedir la banda a Balde, un de la quinta de Fermín que, no obstant, en les seves aparicions americanes davant l’Arsenal i el Madrid, ha ocupat el carril dret.

Semblances raonables amb Gavi

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

«Es mou molt bé entre línies i no és tan posicional com l’interior tradicional. És ràpid de moviments, vertical i té passada i rematada», coincideixen dos dels tècnics consultats, com va quedar corroborat en les dues accions que van apuntalar el clàssic. El que no s’ha vist encara és una altra característica que fa que s’assembli a Gavi. Tenen el mateix caràcter competitiu i apassionat pel futbol que ja se’ls observa en els entrenaments. «Malgrat la seva escassa estatura, Fermín era dels xavals que remataven millor de cap», expliquen.

Xavi va calcar gairebé la mateixa descripció al final del clàssic. El que va poder afegir el tècnic és la seva percepció amb el contacte quotidià. «Té 20 anys, però té personalitat i a més té gana. Això és importantíssim. Quan veig això en un entrenament, veig que he de donar-li minuts». Els hi va donar i Xavi, Fermín i els culers es van veure recompensats.