¿De debò pensen vendre Ansu Fati? (II part)

Em va trucar perquè va ser d’incògnit en el Gamper. «Nit agradable, entrada no molt cara i camp on no es veu malament el futbol», em va dir. Vam parlar llargament. Sempre li ha agradat (molt) el Barça. I també, sí, la proposta de Xavi Hernández. «Lluitaran per tot, Emilio». Bravo.

Tres observacions

Em va fer tres observacions perquè el Barça sigui encara més bo del que li va semblar. I li va semblar molt bo. «Una, Xavi sembla haver-se’n adonat, i ho celebro, que no té millor 5 que De Jong, que és extraordinari, un ‘costa a costa’ impressionant, pur futbol. No n’ha de buscar més. De Jong és Busquets». Anotat.

«Dos, algú li hauria de dir a Lewandowski que no és Leo Messi i, per tant, que deixi de fer de Leo, que de Leo només n’hi ha un i Lewandowski no està capacitat per baixar al centre a recollir la pilota i crear futbol. Que es quedi permanentment a dalt, fent de 9, que és el que és perquè, amb l’extraordinari centre del camp que ha construït el Barça, l’assortiran de pilotes de gol durant els 90 minuts». Escrit està.

«I tres, han de continuar tenint paciència amb Ansu Fati, perquè, de tots els nens que tenen, és el bo, bo, i acabarà sent el que marqui la diferència en els partits, com ja va demostrar abans de la lesió i anirà cap endavant tant en el driblatge com en el desmarcatge com en la finalització». Quan vaig anotar la tercera i última observació, li vaig dir ràpidament: el volen vendre. I vaig sentir el seu crit, no de desesperació, sinó de sorpresa, d’incredulitat, ni tan sols d’enuig, ja que no és culer. «És el millor que tenen, fins i tot sense haver arribat encara al seu millor nivell, però hi està arribant. No el poden vendre».

Doncs sí, amic, sí, el volen vendre, tal com vaig escriure el febrer passat quan Joan Laporta es va negar a dir que no estava en venda, que era el futbolista franquícia, que era la joia de la Masia... cosa, li vaig dir al meu amic, que tampoc ha dit avui (per ahir) Xavi Hernández, en la seva primera conferència de premsa oficial de la temporada. D’acord, sí, ha dit que era «patrimoni del club, present i futur», però, tot seguit, ¡moooooc! ¡erroooooor!, no en va garantir la continuïtat «ja que el mercat està obert fins al 31 d’agost».

I llavors vaig recordar la frase del mestre culer Juan Cruz, aquella que diu que «al Barça sempre li falta el segon paràgraf de tot, és a dir, l’explicació completa del que diu, del que fa, de per què ho fa i de com ho fa... per ser creïble». Vaig penjar i vaig deixar el meu amic amb els mateixos dubtes que tinc jo. Algú va dir que alguna cosa es va trencar entre el Barça i la família Fati quan papa Bori va aparèixer a la COPE, al març, i va dir que el seu fill «vol continuar al Barça, però jo, com a pare, penso una altra cosa».

Neymar, a les portes

Tot ha de continuar igual. O pitjor. Hi ha qui pensa que la tossuderia del jove Ansu, negant-se a sortir per més bona oferta que arribi, fins i tot si prové d’un gran dels que juga la Champions, seria la millor manera de frenar l’aterratge d’algú com Neymar Jr., un festaire com el president, que tant agrada a la cúspide, potser perquè serà un negoci per a Mountain&Co.I Asquisition Corporation, ja saben, Web3, NFT’s i Metaverse, el pròxim negoci del Barça, que, pel que sembla, cap altre club gran del món ha vist. Així de tontos són. Els altres.

Manel Estiarte ja ha començat a treballar per al seu cap, Xavi, inundant els mòbils dels seus amics periodistes (ja ho va dir Deco: «És millor tenir amics fora, que dins del club») amb la versió que el ‘míster’ no vol ‘Ney’ ni Joao Felix perquè continua sospirant per Bernardo Silva; Xavi veuria amb bons ulls la sortida de Fati si la milionada que deixés es destinés a fitxar el virtuós migcampista del City.

Diferents versions

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Però com que sovint, molt sovint, hi ha fins a quatre versions (i preferències) diferents del que li interessa al Barça (una de Laporta, la segona de Mateu Alemany, tres de Deco i quatre de Xavi), el tècnic de Terrassa, que encara no ha renovat, podria deixar fer els de la llotja, que són, en definitiva, els que li regategen la fitxa a ell, als seus familiars i ajudants.

M’agradaria recordar que la mateixa comparació (esbojarrada, desproporcionada) que acaba de fer-se entre els minuts de Lamine Yamal a Montjuïc amb el prodigiós Messi del Gamper del 2005, es va fer, el setembre del 2020, quan Luis Enrique va fer debutar Ansu Fati amb Espanya, sense haver fet els 18 anys, i tothom el va comparar amb Raúl, de 19 anys, que va debutar amb Javier Clemente amb ‘la roja’.