Fa 29 mesos, Laporta no podia avalar i, ara, es tuteja amb el Sabadell

Tinc el seu nom, fins i tot m’ha autoritzat a utilitzar-lo, però, de moment, per protecció no ho escriuré. S’ho mereix a l’haver-me comentat tan tremenda anècdota, que, ara, es converteix en vital, bé, res és vital en aquest Barça caòtic de l’últim segon en tot.

Eren dies en què es pressentia que Joan Laporta podia guanyar les eleccions i l’home, que havia estat rondant en molts actes i li feia certa gràcia aquest soroll tan divertit, es va acostar a Laporta en un acte electoral i li va comentar, en un racó de la sala, una cosa que el tenia realment inquiet.

«Perdó, Jan, jo no sé res de futbol, però ¿tu ja ets conscient que, dilluns, si guanyes, hauràs de tenir a punt un aval de 124,6 milions d’euros», li va etzibar serenament el col·laborador, o gairebé. «En efecte, no tens ni idea de futbol», li va comentar graciosament Laporta, «i tampoc saps què és el Barça i què significa ser president del Barça. Que sàpigues que, si guanyo les eleccions, l’endemà tindré cua de bancs per prestar-me l’aval».

¿Cua, de veritat?

Laporta i el seu inseparable Rafa Yuste van sortir vencedors i així van posar en la fotografia del 8 de març del 2021. Però, això sí, com que no tenien ni un duro, perdó, un euro, o en tenien només un grapadet, nou dies després, malgrat la cua de banquers que es van partir la cara per avalar-los, van haver de pidolar desenes de milions a Jaume Roures i José Elías per poder accedir a la presidència. Això sí, també a altes hores de la matinada.

Han transcorregut dos anys i mig i Laporta, Yuste, Romeu i companyia han presentat un aval, que esperen aixecar amb diners alemanys d’aquí a uns dies, per tancar el mercat de fitxatges com ells volien, perdó, com volien Jorge Mendes i Deco, inseparables. Bé, inseparables també de Laporta. Explico aquests detalls perquè ¿algú s’explica, intueix, sospita, pressent, conjectura què ha passat durant els últims 29 mesos perquè els que no tenien un euro per avalar vagin, ara, tan sobrats de diners o propietats?

El problema és que tornem a aquella explicació tan assenyada, assenyadíssima, de l’amic Juan Cruz quan afirma que al Barça «sempre li falta el segon paràgraf, el de l’explicació». I no només al Barça. A Joan Laporta, especialment. O a Xavi Hernández, que tant de bo no sigui tan triler com els seus caps, que encara no l’han renovat, i avui expliqui (difícil, sí) la veritat sobre els gripaus que, per culpa de la tremenda influència de Laporta, Mendes i Deco, s’ha hagut d’empassar.

Entre ells, Joao Félix, doncs el seu ‘Estiarte’ havia pregonat i filtrat a la premsa durant mesos que no el volien veure ni en pintura. Com a Neymar Jr. Doncs bé, que ho sàpiguen, avui, en la conferència de premsa prèvia al partit davant l’Osasuna, Xavi dirà que el portuguès «ens anirà molt bé», ja que se n’han anat Dembélé, Ansu Fati i Abdé, amb la seva autorització, clar. Més trilerisme.

No hi ha soroll (seriós) al voltant de tot el trilerisme que mouen les persones que dirigeixen el Barça, liderades per Laporta, el seu cunyat Echevarría, encara sense càrrec ni presentat, Yuste, Romeu, el tresorer ‘home per a tot’ Olivé, Masip, Giorgadze... Tots, suposo, tremendament instruïts en multitud de negocis, de firmes d’acords i contractes de 500 folis i, per descomptat, amb la capacitat i coneixements financers, econòmics i legals com per no necessitar, com galleja el president, un CEO de prestigi ni cap Director General.

La llista de la por

Jo, quan veig la llista de tota mena de companyies, bancs i altres que han aparegut en palanques i operacions diverses, em poso a tremolar. Però jo no soc ningú, ni en sé de números. Zero, però llegeixin, llegeixin: Sixth Street Partner, Locksley, JP Morgan, Texas Pacific Group, Spotify, Orpheus Media, Socios.com, Fondo GDA Luma, Goldman Sachs, Mitsubishi UFJ Financial, Intermoney, Limak Construction, Metlife, Barings, Apollo, New York Life, Kroll Bonds, Morningstar Sustainalytics, Fichs, Key Capital Partners, Legends, Innovative Partnerships Group, Celebraimg 10 Years, Populous, BREEAM ÉS, Riskemedi Group, JLL, Pérez-Llorca, DLA Piper, IPG360 i una més que sembla, repeteixo, sembla, el KKK (Ku Klux Klan), però que es tracta de KKR, és a dir, Kohlberg, Kravis Roberts&Co.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Dialogo amb algú que sí que en sap d’aquestes coses. «Aquí hi ha algun banc, però la majoria de companyies són fons d’inversió de capital risc. Aquests fons inverteixen en infinitat de sectors diferents, esperant un retorn de diners amb uns interessos elevats per poder pagar bons rendiments als seus inversors. Solen invertir en sectors tocats, empreses ‘xollo de preu’ i, d’aquesta manera, si els que han rebut el préstec no poden tornar els diners en el termini previst, executen les garanties que, normalment, sempre són superiors als diners prestats i es queden amb l’empresa a baix cost. El seu lema és sempre el mateix: multiplicar per dos la seva inversió en menys de quatre anys».

Torno a llegir la llista i, seriosament, fa por. Però bé, el soci ja hi està d’acord (o no) si demà es goleja al Sadar. Dic.