Xavi Budó, el director de les seccions del Barça: «Guanyar no és una alegria, és un alleujament»

Xavier Budó és el director d’esports del Barça: és el màxim responsable de totes les seccions més el futbol femení. El club va conquistar la temporada passada sis lligues, amb la del futbol. No només controla el vessant esportiu, sinó les àrees de rendiment (serveis mèdics, psicologia, fisioteràpia, nutrició, etcètera) i el centre d’excel·lència esportiva, que serà un dels pilars del futur.

¿Com s’explica l’època d’èxits amb les retallades realitzades?

És la clau de la meva feina. Prenem moltes decisions basades en el pla de viabilitat intern del club i el que imposa LaLiga. Hem de trobar aquest equilibri entre aquestes exigències i ser el màxim competitius possible, perquè en el Barça només ens val guanyar. Estem contents perquè en aquest curs 23-24 haurem reduït el dèficit històric de 50 milions a 25 milions, de la qual cosa estic molt orgullós amb les plantilles que tindrem.

¿L’èxit de les sis Lligues confirma aquesta bona feina?

La punta de l’iceberg sempre són els títols, però el valor diferencial i el que m’enorgulleix més és la tasca excepcional que fan els directors esportius i els entrenadors. Hem fet història amb les sis Lligues, és un èxit brutal. Hem demostrat que som el millor club del món i aquesta temporada continuarem aspirant a tot.

¿Es pot repetir aquest èxit malgrat les retallades?

Sens dubte.

¿Per què?

Perquè fa molt temps, des del gener més o menys, que treballem en el pla de viabilitat i hem aconseguit l’equilibri entre uns números espectaculars i la confecció d’uns primers equips que aspiren a tot. No els canviaria amb cap club del món.

¿Fins a quin punt ha fet d’home dolent?

He assumit el desgast que correspon pel càrrec, però és un privilegi.

¿Desgast davant qui?

En l’abundància i els beneficis, donar bones notícies és molt fàcil. Però quan fa sis mesos que redueixes pressupostos has de donar males notícies i prendre decisions que si penses amb el cor, com culers que som, són molt difícils de prendre. Hi ha esportistes de primer nivell que no segueixen pel pla de viabilitat. Formen part de la meva responsabilitat. Com que l’objectiu final és que el Barça sigui viable i millor, estic molt tranquil.

¿Han prioritzat les decisions econòmiques a les vambes?

No. En paral·lel. Com que el president i la junta van crear un comitè de viabilitat, hem sabut amb molt temps quins números ens exigia el club i quins números LaLiga i vam poder planificar aquestes reduccions esportives i de despeses operatives. Treballem amb temps els mercats per construir grans equips.

¿Quins números són aquests?

Aquests 25 milions que s’han reduït es reparteixen entre l’augment d’ingressos i les reduccions de despeses. Fixant-nos en el bàsquet, els ingressos en l’època pre-covid eren 12 milions; a la passada campanya van ser 17 milions en la pròxima pressupostem 21 milions.

De venda d’entrades. No hi ha nous esponsors.

Bàsicament. Hem creat una bicefàlia perquè hi hagi una àrea de negoci en cada esport amb una estructura pròpia. La resposta de l’afició al bàsquet ha sigut bestial. El ticketing, en concret, era només de 2 milions, l’any passat en vam doblar 4 i l’any vinent seran 5 milions.

¿No s’acusarà l’absència de Mirotic? ¿Podria jugar qualsevol i no es notaria?

Qualsevol no pot jugar.

Entengui’m.

El públic necessita referents, però els tenim. Les vendes són semblants a les de l’any passat i això demostres que l’equip il·lusiona l’afició. Les despeses eren de 38 milions i ja estem en 27. Hem rebaixat 11 milions.

La nòmina de Mirotic.

La suma de persones que han sortit i algun contracte fora de mercat. Teníem un dèficit de 30 milions en el compte d’explotació i esperem que sigui de 13 milions. Amb el nou Palau passarà com el futbol femení. Serà sostenible. Hem augmentat els ingressos, rebaixades les despeses i tindrem un equip molt competitiu.

Parla del femení.

El model del femení és un referent mundial. El model de gestió ha donat uns resultats espectaculars. En època precovid estàvem amb 4,7 milions d’ingressos i unes pèrdues de 3 milions. Avui estem amb 14 milions d’ingressos i despeses havent pagat tots els premis per tots els títols i en aquesta calculem 17 milions d’ingressos i 14,8 de despeses. Hem augmentat un 200% gràcies a la gent que s’hi ha bolcat, acudint al Johan Cruyff i a l’Spotify Camp Nou i als patrocinadors que han vingut. Amb una feina ben feta, una secció deficitària ja no ho és.

Els rivals d’aquestes seccions s’han queixat que el Barça partia amb avantatge al tenir un suport als deutes.

És un tema recurrent en el passat. L’objectiu és que totes les seccions siguin sostenibles

Les 6 Lligues no són encara el producte del Centre d’Excel·lència Esportiva.

El Centre d’Excel·lència és un llegat que deixarem i que permetrà que, per aconseguir la màxima identificació possible dels equips i la màxima sostenibilitat, hi ha d’haver el màxim d’esportistes possibles de la Masia. Quan hem aconseguit un número molt alt de del planter a l’equip de futbol ha sigut, casualment, quan hem fet història.

No serà casualment.

Casualment entre cometes. La gent de casa et dona identificació, compromís i un valor afegit de sentiments que genera un plus de resultats. Hem creat en dos anys i mig una metodologia que és un referent mundial perquè no només és un model tècnic i tàctic. L’esport exigeix ara atletes, que siguin de primer nivell físic, amb una mentalitat que els faci competitius. Hem creat el projecte Barça Talents pel qual monitoritzem 200 esportistes que fan una feina individualitzada a part al col·lectiu dels seus equips. En un, dos o tres anys, l’arribada de del planter s’accelerarà. La millora d’ells a nivell físic i mental ha sigut bestial, científicament comprovat amb dades.

Encara no es veuen els fruits, no n’hi ha cap.

Per entendre’ns: el centre ha agafat tots els filials i els juvenils de cada secció i hi ha fet un projecte individual per a 200 jugadors. Al bàsquet ja tenim tres referents, en l’handbol, igual, en el femení tenim jugadors que ens permeten evitar el mercat per substituir Rolfó, per exemple. En els pròxims anys es veurà.

Ara pujaven del planter perquè no hi havia diners per fitxar.

Com que el Barça només pot aspirar a guanyar-ho tot i hem fet els deures de tota la reducció de costos, quan ascendeixin només serà per criteris esportius. Complim els plans de viabilitat i, a l’estar controlada la despesa, només hi haurà mèrit esportiu. Amb la planificació que seguim, a la campanya 24-25 i en la 25-26 es veurà. L’objectiu seria que hi hagués un 50% de la Masia. És molt ambiciós.

¿Quina inversió ha requerit?

Va en línia amb la situació del club. Tenim dues persones que el dirigeixen i hem aprofitat tot el talent que ja existia, potenciant i cohesionant aquestes persones i les hem aglutinat en programes tecnològics que sustenten tot aquest coneixement.

No arribaran els 200.

Volem garantir el màxim rendiment perquè els millors arribin al primer equip. Els que no, sabran que poden aspirar a anar als millors equips possibles.

¿Es contempla un retorn econòmic?

Sí. De dues maneres: l’aportació els primers equips els convertirà en sostenibles i, d’altra banda, aquest coneixement es traslladarà al concepte Universitat Barça. Tot aquest coneixement es capitalitzarà perquè cap club del món pot oferir programes de formació a nivell teòric i pràctic en sis disciplines.

¿És vostè l’executiu amb menys pressió de la casa?

En el Barça hi ha molta pressió, estàs constantment en tensió. Si les seccions no guanyen, és una desastre; si no treus jugadors de la Masia, no ets sostenible. Aquí guanyar no és una alegria, és un alleujament. Aquí estem exigits a guanyar.

Ha parlat del nou Palau, però està molt lluny encara.

El projecte és molt viu, s’hi està treballant molt.

Però no existeix. És llunyà.

És evident que no existeix, però el tindrem al més aviat possible. El necessitem, està clar, perquè garantirà els ingressos per competir en igualtat de condicions amb els nostres rivals europeus.

¿Es contempla el pont de Montjuïc com el futbol? O sigui el Palau Sant Jordi.

Aquesta opció sempre es contempla. Però el Palau Blaugrana ens dona molt. Són set mil persones. Donem molt valor a l’ambient i el clima que es crea. A l’optimitzar ingressos amb el ticketing, estem molt còmodes i contents.

¿Ha hagut de ser l’executor dels disgustos?

Hem pres moltes decisions que no ens va agradar prendre. Els que som aquí som culers, socis de molts anys, que estimem el Barça i sentim el mateix que la gent del carrer. Hem pres decisions difícils obligats per decisions econòmiques.

També és difícil comunicar-les.

Algunes, les importants, les vaig comunicar jo perquè van en el càrrec.

¿Com la presa amb Pérez de Vargas?

Li vam fer una oferta de renovació d’acord al referent que és i en funció del que hem pogut per les possibilitats econòmiques. Volem que els referents segueixin en el club, però dins del pla de viabilitat econòmica que marca la directiva.

¿L’assumpte Mirotic està solucionat?

Vam intentar arribar a un acord durant molt temps i al no aconseguir-ho això va passar al departament jurídic. Higgins és el mateix cas.

¿Zubizarreta segueix o no segueix en el femení?

És el millor director esportiu de futbol femení del món. Va un pas per davant de tots. Porta vuit anys en el club. Parlem d’aquest tema des del gener. Ens ha transmès que se sent molt partícip i feliç, però que porta un desgast. Volem que ho continuï sent.

¿Els preocupa el xoc entre les campiones del món i les que no?

En el femení hi ha quatre factors clau de l’èxit: Markel; Jonathan, un tècnic brillant no, el següent; les jugadores per la unió, la força i l’ambició que tenen i una afició entregada.

¿Aposta per què serà una bassa d’oli?

Estan contentes. L’ambició i el compromís que tenen és tan gran que això està per damunt de tot. Veuen que estem renovant les jugadores clau i que intentem atraure el talent jove.

Però Crnogorcevic ha sigut traspassada.

El mercat és dinàmic i passen coses que ens obliguen a prendre decisions. Va passar que Geyse va rebre una oferta rebutjable, ens va demanar marxar, era un traspàs molt bo per al club i va caldre fer una reestructuració.

¿Què hi té a veure?

Els moviments inesperats com la sortida de Geyse va motivar una configuració de la plantilla i es va fer el fitxatge de Brugts per complir el pla de viabilitat.

O sigui que Crnogorcecic ha sigut una víctima col·lateral.

Tenim uns números marcats que hem de complir. Dins d’aquest pla es prenen decisions en funció de les prioritats. Rolfö s’ha lesionat i la seva baixa la cobrirem amb jugadores de la casa.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Vostè procedeix del món del tennis. ¿Encara mira de reüll el tennis?

Ho segueixo tot. L’esport és la meva passió i el segueixo diàriament. Quan ets en el Barça, amb la il·lusió i les ganes que tens, en dos anys i mig amb prou feines he tingut vacances, però m’ho miro, sí.